• Formes mòbils: són els que repten o ocasionalment neden, amb el prostomi ben desenvolupat (antenes, ulls, palps, altres apèndixs sensorials) i els segments més o menys similars entre ells.

  Els parapodis i les setes són ben aparents.

  La respiració es fa normalment a través de la pell, però si presenten brànquies, aquestes es situen sobre un nombre variable de segments.

  Acostumen a ser herbívors o carnívors i, per tant, han de buscar activament el seu menjar.

Fotografies d'Erling Svensen.

• Formes de mobilitat limitada (generalment excavadors): el prostomi pot estar reduït en diferents graus, així com els parapodis i les setes (però sempre presents).

  Moltes vegades les setes adopten la forma de ganxos per facilitar el moviment.

  La respiració també es fa a través de la pell o de brànquies (amb una distribució variable al llarg del cos).

  Acostumen a ser detritívors.

Fotografies d'Erling Svensen.

• Formes sèssils (fixes al substrat o amb desplaçaments accidentals): Normalment es tracta de formes que viuen dins de tubs fabricats per ells mateixos (calcaris, de pedretes, de mucositat) i que no abandonen. En cas contrari, s'exposen a una depredació immediata.

  El prostomi està molt reduït i per tant la boca s'acostuma a obrir a l'extrem més anterior. En aquesta regió poden presentar alguns òrgans tàctils relacionats, sobretot, amb la captura d'aliment. Els parapodis i les setes també es troben molt reduïts.

  És freqüent la presència de brànquies ben visibles a la part més anterior del cos, en forma de plomall, que poden ser utilitzades per a la respiració i per a la captura d'aliment.

  Molts d'ells són filtradors o detritívors.