Són majoritàriament marins.

Els segments presenten lateralment unes expansions anomenades parapodis d'on surten uns feixos d'agulles quitinoses (setes o quetes), amb funció locomotora. El moviment dels parapodis es fa gràcies a la musculatura de la paret del cos i també a la que s'inserta en unes altres agulles internes (acícules).

 

Figura 13.- Imatge d'un poliquet d'hàbits errants (Familia Phyllodocidae). Fotografia d'Erling Svensen.

 
En funció del tipus de vida, els poliquets es poden agrupar en:
  • Formes mòbils: són els que repten o ocasionalment neden, amb el prostomi ben desenvolupat (antenes, ulls, palps, altres apèndixs sensorials) i els segments més o menys similars entre ells.

    Els parapodis i les setes són ben aparents.

    La respiració es fa normalment a través de la pell, però si presenten brànquies, aquestes es situen sobre un nombre variable de segments.

    Acostumen a ser herbívors o carnívors i, per tant, han de buscar activament el seu menjar.

Fotografies d'Erling Svensen.

  • Formes de mobilitat limitada (generalment excavadors): el prostomi pot estar reduït en diferents graus, així com els parapodis i les setes (però sempre presents).

    Moltes vegades les setes adopten la forma de ganxos per facilitar el moviment.

    La respiració també es fa a través de la pell o de brànquies (amb una distribució variable al llarg del cos).

    Acostumen a ser detritívors.

 

Fotografies d'Erling Svensen.

  • Formes sèssils (fixes al substrat o amb desplaçaments accidentals): Normalment es tracta de formes que viuen dins de tubs fabricats per ells mateixos (calcaris, de pedretes, de mucositat) i que no abandonen. En cas contrari, s'exposen a una depredació immediata.

    El prostomi està molt reduït i per tant la boca s'acostuma a obrir a l'extrem més anterior. En aquesta regió poden presentar alguns òrgans tàctils relacionats, sobretot, amb la captura d'aliment. Els parapodis i les setes també es troben molt reduïts.

    És freqüent la presència de brànquies ben visibles a la part més anterior del cos, en forma de plomall, que poden ser utilitzades per a la respiració i per a la captura d'aliment.

    Molts d'ells són filtradors o detritívors.

Fotografies d'Erling Svensen.
 
Els poliquets, en general, presenten sexes separats i fecundació interna o externa. En el cas més general, dels ous surten larves de vida planctònica, però en algunes espècies les cries es mantenen enganxades a la mare fins que assoleixen una grandària mínima (Fig. 14).
 
Figura 14.- Imatge d'una femella de l'espècie Exogone, amb les cries enganxades al seu cos. Fotografia de C. Alós