Estructura i funcionament dels cnidòcits

Els cnidòcits estan formats per una càpsula (nematocist) plena de líquid irritant i tòxic que ocupa pràcticament tot el citoplasma. En el seu interior hi ha un filament buit enrotllat en espiral. Queda separat de l'exterior per una diminuta tapadora (opercle) proveïda d'una petita espina que sobresurt (cnidocil).

Quan alguna cosa toca aquesta espina, fa saltar la tapadora, el filament surt disparat i a través d'ell s'injecta el líquid urticant. En algunes ocasions, no s'injecta verí, sinó que el filament és utilitzat per "enganxar" la presa.

Els cnidòcits, un cop utilitzats són eliminats i substituïts per altres de nous.

Figura 6.- Esquema d'un cnidòcit abans (esquerra) i després (dreta) de disparar-se. Dibuixos de Livingstone © Biodidac

La resta de cèl·lules epidèrmiques segrega una mucositat que impedeix que es dispari el cnidocil quan el contacte es dóna amb un cos que tingui, exactament, el mateix tipus de mucositat. Així s'explica que els tentacles d'una anemone no es disparin entre ells quan es toquen. Igualment, els peixos pallasso, que viuen protegits pels tentacles d'una anemone, s'han hagut de recobrir prèviament de la mateixa mucosa.

Aquestes cèl·lules es poden trobar per tota la superfície del cos i a l'interior de la cavitat digestiva, encara que és més freqüent que es trobin concentrades en els tentacles que envolten la boca.