Aparell digestiu

El tub digestiu està format per: boca, esòfag, estómac, intestí de longitud variable, recte i anus. La longitud de l'intestí està en funció del tipus d'alimentació (en els herbívors sempre és més llarg). Poden existir cecs intestinals que se situen en les zones radials.

La boca normalment no presenta estructures mastegadores, excepte en els eriçons regulars on trobem l'anomenada llanterna d'Aristòtil. Es tracta d'una sèrie de peces calcàries (una vintena) unides per musculatura i que serveix per triturar els vegetals de què s'alimenten.

Algunes formes (algunes estrelles i totes les ofiures) no presenten anus, de manera que la boca també és utilitzada per a l'expulsió dels residus.

Respiració

El mateix sistema ambulacral actua com a estructura per a l'intercanvi de gasos, que s'efectua a través de qualsevol prolongació d'aquests sistema en contacte amb l'exterior (papil.les entre les plaques, peus ambulacrals, ramificacions,...). Per la seva forma, en alguns casos es parla de brànquies.

 

Figura 16.- Esquema de l'organització interna d'un eriçó de mar (en passar el ratolí pel damunt).

Excreció

Igual que a la respiració, el propi sistema ambulacral recull els productes residuals i els elimina cap a l'exterior.

Aparell circulatori

Està format per una sèrie de llacunes, relacionades amb el sistema ambulacral. La disposició d'aquestes llacunes també és radial.


Sistema nerviós

El sistema nerviós està extremadament reduït per la manca de cefalització. És de tipus cicloneure: està format per tres anells que envolten el tub digestiu, dels quals surten nervis cap a les zones radials. No tenen cervell.

Els òrgans dels sentits estan poc desenvolupats però són sensibles a estímuls lluminosos (ocels en els extrems dels braços en les estrelles), químics i tàctils (papil·les tegumentàries entre les espines i els mateixos peus ambulacrals).

 
 

Figura 17:- Esquema de l'organització interna d'una estrella de mar, segons el pla a-b de la fotografia.

Fotografia d'Erling Svensen

 

Aparell reproductor

L'aparell reproductor (testicles i ovaris) segueix el model general de simetria pentaradiada. Els ovaris i testicles tenen forma de sacs allargats que es disposen en cada un dels radis. Tant els òvuls com els espermatozous són expulsats a l'aigua a través de descàrregues d'una elevada concentració de gàmetes.

Femella

Mascle

Figura 18.- Descàrregues de gàmetes en un eriçó de mar (Strongylocentrotus sp.). Fotografia d'Erling Svensen
 

La sortida s'efectua a través dels porus genitals situats:

  • als extrems dels braços (en les estrelles),
  • a les plaques que envolten l'anus (en els eriçons) (Fig. 17),
  • a la base dels braços (en les ofiures),
  • a l'interior de la cavitat corporal, prop de la boca (en les holotúries),
  • al llarg de tots els braços, en forma de petits porus que també són utilitzats per a l'entrada d'aigua en el sistema ambulacral (en els lliris de mar).
Figura 19.- Imatge i esquema de les plaques que envolten l'anus d'un equinoïdeu. Fotografia del Centre de Documentació i Experimentació en Ciències i Tecnologia.