Classe Aràcnids (9): Àcars

Organització externa

a) Gnatosoma

El gnatosoma és la part més anterior i presenta només dos parells d'apèndixs:

  • Un parell de quelícers, acabats en pinça, que serveixen per a la fixació i per mastegar l'aliment. Poden presentar algun tipus de modificació, especialment en les formes paràsites, per poder obtenir millor el seu aliment.
  • Un parell de pedipalps, generalment curts. Actuen bàsicament com apèndixs sensorials però també, segons el tipus d'alimentació, poden ajudar a agafar l'aliment mentre els quelícers el trenquen o xuclen.
Figura 38.- Detall del gnatosoma d'un àcar, on es veuen els quelícers, els pedipalps i les estructures de fixació. Fotografia de Nanoworld, University of Queensland.
 

b) Podosoma

El podosoma porta quatre parells de potes locomotores, però aquestes poden patir transformacions i, en alguns casos fins i tot, algunes d'elles poden desaparèixer.

c) Opistosoma

En l'opistosoma només apareix, en la seva cara ventral, l'anus en posició quasi posterior i un parell d'estigmes respiratoris laterals.

 

Figura 39.- Imatges d'àcars: a i b) visió lateral, c) visió ventral, d) visió dorsal.

Fotografia de Nanoworld, University of Queensland

 

Organització interna

La seva organització interna depèn del tipus de vida i les adaptacions que presenta:

  • L'aparell digestiu varia bastant, especialment la part més anterior, en funció del tipus d'alimentació. En general està format per: la cavitat bucal, una faringe musculosa l'esòfag, l'intestí i l'anus),
  • L'aparell respiratori és de tipus traqueal.
  • L'excreció es realitza a través de tubs de Malpighi que desemboquen en l'intestí posterior.
  • L'aparell circulatori i el sistema nerviós presenten les característiques bàsiques de la resta d'aràcnids.

Tenen sexes separats i fecundació és interna. Són ovípars i dels ous surten unes petites larves que només presenten tres parell de potes.

 
Figura 40.- Imatge de la larva d'un àcar. Fotografia de Nanoworld. University of Queensland