|
|
Text 1. Una opinió d’Einstein
No hi ha prou d’ensenyar a un home una especialitat. Encara que això el pugui convertir en una espècie de màquina útil, no tindrà una personalitat harmoniosament desenvolupada. És essencial que l’estudiant adquireixi una comprensió dels valors i una profunda afinitat envers ells. Cal que adquireixi un vigorós sentiment del què és bell i del què és moralment bó. Si no és així, amb l’especialització dels seus coneixements semblarà més un gos ensinistrat que una persona harmoniosament desenvolupada. Cal que aprengui a comprendre les motivacions dels éssers humans, les seves il·lusions i els seus sofriments, per aconseguir una relació adequada amb els altres i amb la seva comunitat.
Text 2. B.Russell, “Els problemes de la filosofia”
De fet, el valor de la filosofia es troba en la seva incertesa. L’home que no té cap matís de filosofia, va per la vida presoner dels prejudicis que deriven del sentit comú, de les creences habituals del seu temps i del seu país, i de les quue s’han desenvolupat en el seu esperit sense la cooperació ni el consentiment de la seva raó. Des del moment en què comencem a filosofar, trobem […] que fins els objectes més ordinaris plantegen problemes als quals només podem donar respostes incompletes. La filosofia, encara que incapaç de dir-nos amb certesa quina és la vertadera resposta als dubtes que suscita, és capaç de suggerir diverses possibilitats que amplien els nostres pensaments i ens alliberen de la tirania del costum.
Text 3. Descartes, “Els principis de la filosofia”
Viure sense filosofar és pròpiament tenir els ulls tancats, sense procurar obrir-los mai; i el plaer de veure totes les coses que la nostra vista descobreix no té punt de comparació amb la satisfacció que ens dóna la seva coneixença mitjançant la filosofia; i aquest estudi és més necessari per regir els nostres costums i guiar-nos en aquesta vida que l’ús dels nostres ulls.
Si ens volem dedicar seriosament a l’estudi de la filosofia i a la investigació de totes les veritats que som capaços de conèixer, ens deslliurarem, en primer lloc, dels nostres prejudicis, i llençarem totes les opinions que hem rebut de la nostra educació, fins que les hàgim examinat, llavors passarem revista a les nocions que restaran en nosaltres i només rebrem per vertaderes les que es presentin de manera clara i distinta al nostre enteniment.
Text 4. Aristòtil, “Metafísica”
Aleshores, com ara, fou l’admiració el que va impulsar inicialment els homes a filosofar […]. Buscar una explicació de les coses, admirar-se’n, és reconèixer que no se les coneix […]. Per això, si filosofar fou en els primers filòsofs una fugida de la ignorància, és evident que els filòsofs buscaven el saber, moguts per un afany de conèixer.
Text 5. I.Kant, “La lògica”
No podem anomenar filòsof a qui no sap filosofar per si mateix i només es filosofa exercitant la pròpia raó. I com aprendre a filosofar? Tot filòsof fonamenta la seva obra sobre les runes de les de l’altre i mai no hi ha hagut cap obra tan sòlida que no pugui ser atacada en alguna de les seves parts[…]
Qui vulgui aprendre filosofia no ha de considerar els sistemes filosòfics sinó com a històries de l’exercici de la raó i com a objectes propis per fomentar el propi talent. El vertader filòsof, com a pensador lliure, ha d’usar la seva raó pròpiament i independentment, de manera no servil.
|
