ART I SUPORTS INFORMÀTICS

Avui dia la tecnologia informàtica s'utilitza gairebé en tots els camps de la creació, des de les arts visuals i audiovisuals, passant per les arts escèniques fins a la música. La ràpida i constant evolució dels sistemes i de les eines informàtiques, la creixent presència de productes digitals en la nostra societat han fet que les arts estiguin cada vegada més lligades a aquest tipus de tecnologia. Si ens centrem en l'ús que d'aquests mitjans es fa en el camp de les arts visuals, podem dir que la tecnologia digital està transformant, de forma considerable el panorama artístic. No només perquè els suports i les creacions resultants siguin diferents sinó perquè aquestes tecnologies impliquen noves formes de treballar i també noves maneres d'arribar al públic. La producció digital sempre és mediatitzada a través d'un instrument electrònic. L'artista treballa amb l'ordinador directament o té al servei tècnics especialitzats en aquest àmbit. L'espectador, per la seva part, també pot ser que s'hagi de servir d'algun mecanisme per a veure i consultar l'obra. Un dels elements capdals per a les arts visuals han estat les noves possibilitats tècniques que la tecnologia digital ha proporcionat per a la captació, tractament i generació d'imatges. Imatges de diferents tipus: animades, tridimencionals, en moviment, fotogràfiques.

Art digital

Tot i que el terme d'art digital és per un costat molt ampli i per l'altra poc utilitzat com a etiqueta per a qualificar creacions concretes, nosaltres l'utilitzarem per referir-nos a la creació d'imatge o d'altra mena de formalitzacions generades a través d'un ordinador.
Això permet manipular les imatges, variar-les, reelaborar-les, barrejar-les, animar-les.

Amb la tecnologia digital la imatge es converteix en un elements completament mal·leable. Es poden manipular, variar, reelaborar, barrejar, animar-se. Les imatges amb les quals es treballa poden ser captades amb una càmera, d'elements escanejats o d'imatges generades directament amb un programari informàtic de dibuix.

Nosaltres podem veure les imatges digitals amb les seves formes i colors però realment les imatges són formades per un codi digital de zeros, són un simple fitxer informàtic. Així doncs las imatges no són elements físics sinó un conjunt d'informacions codificades. Una vegada les imatges són transferides al llenguatge digital, cada un dels seus elements pot ser modificat, és informació digital que es pot variar. La imatge és com s'hi fos un sistema dinàmic, pot permanèixer tal com és, desaparèixer o transformar-se i també pot reproduir-se, el fitxer pot ser copiat tantes vegades com calgui. Podem dir que les obres que utilitzen suports digitals no són res més que informació que es pot manipular.


Una mica d'història
El 1946 es presenta el primer ordinador (Universitat de Pensilvània). Els primers 'artistes' digitals comencen generant imatges abstractes per ordinador i també s'experimentant amb animacions electròniques. Això succeí a inicis dels anys seixanta però, no serà fins als vuitanta, quan comencen a aparèixer treballs destacables. Anteriorment l'accés als suports informàtics era complicat i moltes de les aplicacions estaven poc desenvolupades. De fet els artistes dels seixanta i setanta es van mantenir bastant al marxa d'aquest tipus d'activitat, per qüestions econòmiques, però també per un sentiment antitecnològic, antibèl.lic, antiexperimentació nuclear que els allunyava de tota aquella tecnologia que provenia d'aquests camps. Els artistes doncs, optaren per d'altra mena de posicionaments estètics allunyats de l'experimentació informàtica. L'ordinador era molt més complicat d'utilitzar en comparació amb les càmeres de vídeo, bastant assequibles i molt més directes. També podem destacar que l'ordinador personal no apareixerà de manera corrent a l'entorn quotidià fina als vuitanta. Llavors els artistes començaran a utilitzar-los.

A partir dels vuitanta es continuarà experimentant amb imatges abstractes generades per ordinador, imatges planes de filaments, d'espais inconcrets, amb gradacions de llums i colors. L'art digital però no havia de pendre aquests camins abstractes. Durant els anys noranta tecnologies s'han desenvolupat definitivament diferents vies en el camp de la creació: l'experimentació amb imatges fotogràfiques i videogràfiques o la generació directe d'imatges bidimensionals amb l'ordinador; la generació d'imatges tridimensionals, l'anomenada simulació 3D o l'experimentació en realitat virtual; també el desenvolupament de l'animació d'imatges; i finalment, l'experimentació en l'àmbit d'internet i la recerca de les potencialitats artístiques d'aquests mitjà de comunicació.

Imatges bidimensionals

-manipulació directe d'una fotografia. Una fotografia es pot escannejar i tranformar-se en un fitxer digital (traduir-se a llenguatge binari).

Es pot fer una fotografia espessament que després serà manipulada o apropiar-nos d'una imatge ja feta. Als inicis d'aquesta pràctica, durant els anys vuitanta del segle XX. molts artistes s'apropiaren d'imatges d'obres de la història de l'art per a fer-ne variacions. D'altres recrearen imatges fotogràfiques per a conferir-los qualitats pictòriques.

-Barreja de diferents fotografies (fotomuntatge) per a aconseguir una nova imatge
El fotomuntatge ja utilitzat des del segle XIX fou molt experimentat durant els anys 20 i 30 de segle passat. Els mateixos pressupòsits que s'empraven amb el fotomuntatge convencional foren traspassats a l'ordinador amb el qual les possibilitats de barreja, superposició i combinació d'imatges eren molt més àmplies. El fotomuntatge ha estat molt usat en el camp artístic però també en el publicitari. Aquest procediment permet relacionar significats de diferents imatges però també possibilita generar una nova imatge, una nova situació a partir de fragments.

-Barreja d'imatges fotogràfiques amb imatges generades informàticament

-Creació d'imatges directament amb l'ordinador

Imatges tridimensionals

Les eines informàtiques també permeten allò que hom anomena modelat tridimensional o 3D: la creació d'imatges, que tot i les seu caràcter bidimensional, simulen els efectes de volum i d'espai. La informàtica ha possibilitat multiplicar els resultats de la tridimensió però els pressupòsits conceptuals dels quals ha partit ja existien des del Renaixement quan, a través de la perspectiva i el control de la llum s'aconseguien efectes espacials il·lusoris, representar un espai dins del quadre. Prenent aquests elements bàsics i emprant el potencials d'emmagatzematge d'informació de les eines informàtiques és possible la recreació d'espais i elements tridimensionals i fins i tot fer que aquests siguin visualitzables des de diferents punts de vista. Alguns artistes visuals utilitzen aquests mitjans en les seves obres, però ha estat sobretot en el camp de l'arquitectura i el disseny on més s'han emprat, no només com una eina útil en el procés de projectació sinó també com a imatges amb entitat i valor propi, que ajuden a visualitzar un futur objecte però també que ajuden a pensar-lo i transformar-lo. Un altre àmbit ha estat el de la publicitat i el del disseny gràfic en general.

La realitat virtual

Si unim la generació d'imatges tridimensionals i la visió estereoscòpica (ja emprada des del segle XIX en el camp de la fotografia per a obtenir la sensació de relleu i allunyament) amb la qual es reprodueix el funcionament dels dos ulls que és com si veiessin dues imatges diferents (des de diferents punts de vista), es pot generar allò que s'ha anomenat realitat virtual: la possibilitat de moure'ns per un espai completament fictici que percebem a través de la visió.
En l'art virtual l'actitud passiva de mirar a una pantalla es reemplaça per la immersió total en un món que preexisteix amb el de l'observador. Les imatges, textos i sons, existeixen només en un món interconnectat. El terme realitat virtual es refereix ales experiències tridimensionals en les que l'usuari amb l'ajuda d'unes ulleres, auriculars i guants de transmissió de dades o també vestits especials cablejats de fibra òptica, percep un món simulat que respons als seus propis moviment. Experimentació en l'àmbit universitari.

Les animacions

El camp de les imatges animades ha estat un dels que ha sofert grans canvis amb la utilització de les tecnologies digitals. No tan sols ha estat un mitjà que ha estat aplicat a la indústria cinematogràfica sinó que molts artistes visuals han emprat recursos propis de l'animació per a realitzar les seves obres. L'animació també ha estat molt experimentada en produccions ubicades a internet, en les que es barregen animacions d'elements o petits clips animats amb d'altres recursos d'imatge i so.

El format CD, CD-Rom i DVD

Moltes de les obres generades amb mitjans informàtics han estat produïdes amb formats digitals: el CD, el format CD-Rom o el DVD en el cas de produccions cinematogràfiques. Un dels elements que han propiciat alguns d'aquest suport i les possibilitats dels recursos informàtics serà la interactivitat amb l'usuari. L'usuari consulta les obres, les quals en molts casos són obres tancades, que tan sols s'han d'anar mirant. En d'altres casos, però, les obres permeten a l'usuari escollir, triar entre diferents opcions. Aquesta ha estat una de les novetats que han aportat aquests mitjans.

Instal·lacions amb nous mitjans informàtics

Evidentment les manifestacions artístiques ja existents han anat incorporant elements propis de les tecnologies digitals. Les performances, el vídeo art, l'art de l'acció, d'altres procediments escultòrics, etc. integraran les possibilitats de les noves tecnologies.

L'art a la xarxa

Un altre dels àmbits d'acció per l'art digital serà l'espai d'Internet. S'entén com a net art aquell art que utilitza específicament aquest canal de comunicació i emmagatzematge d'informació per a crear i transmetre les obres. Aquest tipus de manifestacions empraran tots els recursos multimèdies a l'abast dins l'àmbit digital, les possibilitats de transmissió a través d'internet, la interactivitat amb l'usuari.

Totes aquestes manifestacions comportaran una relació bastant estreta entre el camp artístics i el científic i tecnològic. L'experimentació en aquests àmbit en molts casos comportarà que molts artistes es dediquin no tan sols a una experimentació estètica, sinó també una experimentació tècnica, fet que comportarà o bé el treball amb tècnics informàtics o el coneixement per part de l'artista de tot l'instrumental i el seu funcionament intern.

L'ENTORN D'INTERNET COM A SUPORT DE L'OBRA

Hi ha algunes pràctiques artístiques que utilitzen els mitjans de comunicació convencionals (correu, fax i internet), no només per al procés de difusió sinó que els mitjans de comunicació acaben essent el suport de l'obra. En aquest casos les produccions artístiques tenen una relació intrínseca amb el format, característiques i la forma de transmetre la informació pròpia del canal de comunicació. Aquests tipus d'activitats artístiques trenquen amb els circuits tradicionals de l'art, amb la manera d'arribar al públic, amb la forma de concebre les mateixes obres. Les experiències que podríem incloure dins d'aquest apartat s'inicien amb el que s'anomenà el mail art que empra el correu convencional i, actualment, tenen un àmbit d'expansió creixent a Internet amb el net art.

El Mail-art

Potser la idea experimental de crear art en que impliqués la transmissió a través d'una xarxa de comunicació pot atribuir-se a Marcel Duchamp quan el 1916 envià una sèrie de targetes postals a uns veïns d'Arensbourgs en un projecte conegut amb el nom de Rendezvous of 6 February, 1916. Tot i així allò que pròpiament anomenem mail art no apareixerà fina a mitjans dels seixanta. Ray Johnson Profesor del Black Mountain College, és considerat el pare del mail art, que apareix de manera sòlida quan s'estableix a mitjans dels seixanta la New York Correspondance School. El que fa Ray Johnson és crear una xarxa a través del correu postal que connecta els diferent membres que la composen. Tota la comunicació es feia per aquest mitjà i cada membre rebia obres dels altres que posteriorment s'exposaven a casa del receptor. Aquest tipus d'art està completament allunyat dels circuits artístics convencionals, tot i que a inicis dels anys setanta del segle XX, el Whitney Museum de Nova York i la Tate Gallery de Londres organitzaren exposicions de mail art.

EL NETART

El terme netart fa referència a les obres d'art creades per a Internet que exploten al màxim diferents característiques del mitjà com són principalment: el potencial de comunicació de la xarxa que permet arribar a molts usuaris i també propiciar una interacció directe amb aquests; i la capacitat de crear continguts a partir d'estructures complexes que enllacen imatges fixes o en moviment, textos i sons. En les obres de netart la Xarxa es converteix en espai d'exposició i difusió i també en un mitjà de creació. Per tant els artistes de netart han d'explotar, investigar i reflexionar sobre ambdós elements. Per un costat les possibilitats tècniques, per l'altre la mateixa estructura, funcionament i continguts de la xarxa. Podríem dir així que un dels objectius principals del netart és Internet, el mateix mitjà que el fa possible.

Tot i la definició que hem aportat actualment el netart és un tipus d'art que està en constant procés d'experimentació i d'evolució. El seu naixement és molt recent (1994) i les possibilitats tècniques de la informàtica cada dia estan oferint noves possibilitats. Per tant podem parlar d'un àmbit que actualment es va autodefinint, amb el qual els artistes han d'anar experimental per a veure'n les possibilitats, tant des del punt de vista de la formalització de les obres, de la seva comunicació, com dels seus contingut i plantejaments estètics als quals aquestes estan subjectes.

Cal així diferenciar l'art fet amb ordinador del netart. Ambdós empren tecnologia digital però el primer no ha d'emprar forçosament l'espai, continguts i dispositius de la xarxa, sinó que pot utilitzar d'altres formats com el CD, DVD, CD-Rom o d'altra mena de suport externs (projecció lumínica, impressió, etc.). El segon està permanentment accessible a la xarxa i la interactivitat amb l'usuari és possible amb connexió en línia.

L'aparició del netart
El 1994, quan ja feia uns anys que internet funcionava (tot i que era accessible a poca gent), es posà en funcionament la primera experiència creativa a través de la xarxa. el director de cinema independent David Blair va realitzar el primer experiment de cinema interactiu en 3D, l'anomenat Waxweb, una versió hipermèdia de la seva pel·lícula electrònica Wax or the Discovery of Television among the Bees. A Waxweb es barrejaven imatges, sons i textos formant una història no lineal, el desenvolupament d ela qual depenia de les aportacions dels usuaris, que podien modificar el guió afegint les seves pròpies instruccions. Durant el mateix any es posaren en marxa d'altres experiments, en els quals el públic sempre tenia un paper actiu, contribuïa a la creació i definició de l'obra, que d'aquesta manera podia no tenir fi sinó ser un producte sempre en canvi permanent.
El 1995 l'artista eslovè Vuk Cosic posa nom a aquest tipus de pràctiques, que tan sols es poden conèixer a través d ela xarxa, anomenant-les com a netart. També al 1995 apareixen alguns artistes que definiran les tendències del netart dels anys següents, perfilant-se algunes temàtiques que seran importants pel desenvolupament del netart (preocupacions sobre el sistemes de control electrònic, els supòsits conceptuals que implica la nova manera de comunicar-nos i de rebre informació, les nocions de públic i privat, entre d'altres).

Aportacions del netart
Podem trobar en el netart moltes de les qüestions que anteriorment s'havien plantejat en el món de l'art i el netart ha integrat adaptant-les a les especificitats del mitjà. Per exemple tota la qüestió relacionada amb el paper del públic i la seva no passivitat o les possibilitats de sortir dels circuits i espais d'exposició i difusió tradicionals de l'art. Tot i així apareixen nous elements que caracteritzen aquest tipus d'art i que d'alguna manera representen una innovació a partir de la qual assentar l'aparició de noves propostes estètiques.

Així podríem definir aquestes característiques pròpies:

-Mutabilitat de l'obra. El net art no inclou només objectes (en aquest cas pàgines web o els fitxers de les mateixes) sinó també processos (accions que es puguin desenvolupar en la xarxa tan per part de l'artista com dels usuaris). L'obra d'art no només és sinó que en molts casos es va esdevenint. No està subjecte a un temps fix sinó que les obres són tan sols empremtes, rastres sotmesos a evolució (l'artista sol anar modificant l'obra o els mateixos visitants la modifiquen). Per tan no podem, en molts casos parlar d'obra permanent ni tampoc d'obra efímera, sinó que hem de parlar d'obra mutant o canviant. També podem dir que són obres que es desenvolupen a partir de molts instants, tants com visites aquesta tingui.

-Accessibilitat. Les obres d'art, com tota la informació de la xarxa, no estan enlloc però estan a tot arreu, poden ser consultades des de qualsevol accés a la xarxa, per tant les obres són permanentment accessibles. Això permet, fins al moment, una consulta gratuïta tan a les obres com als discursos teòrics sobre el netart. Cal dir que la xarxa ha facilitat els processos de creació i publicació i per tant ha afavorit la independència de molts artistes, ja que poden trobar canals de difusió de les seves obres.

-Intervenció de l'usuari. El netart intenta avançar cap a la participació i interacció entre l'obra i el públic. Alguns treballs demanen que l'usuari intervingui, pregui decisions sobre els continguts o els recorreguts. Aquí existeix un camp fructífer d'experimentació, per veure realment com es produeixen aquests processos comunicatius entre l'artista i els que consulten les obres. Es pot afirmar que un dels elements propis del netart, si més no en aquesta fase encara d'experimentació, és l'estreta o indissoluble relació entre l'art i la comunicació, ja que cal si més no anar reinventant i refent els codis i els processos d'interacció amb els usuaris. Per aquests nou paper del receptor de les obres potser no es sol parlar tant de públic o espectador sinó d'usuari.

-L'hipertext i d'altres recursos. Un dels elements claus del netart i de la resta d'art fet per ordinador, és la possibilitat de construir una narració que combina hipertext, fotografies o d'altres gràfics, vídeos i arxius d'àudio. Des del 1996 l'hipertext ha ofert la possibilitat (en tots els camps no només en l'artístic) de trencar les estructures narratives i experimentar amb estructures més complexes, de formes arbòries o de xarxes que s'entrecreuen en múltiples possibilitats.

L'estreta relació entre tecnologia informàtica i art
Pels artistes la creació en el camp del netart ha suposat, en la majoria de casos, mantenir un contacte molt estret amb la tecnologia informàtica. Primer de tot adquirir un coneixement tècnic sobre els programes informàtics, conèixer com funciona des d ela vessant comunicativa i interactiva la xarxa per a poder incidir en aquesta comunicació o aprofitar els recursos. En molts casos però l'artista no s'ha limitat a aquest coneixement sinó que també ha començat a treballar i experimentar amb el llenguatge informàtic i amb els diferents codis que permeten generar aplicacions. És com si en alguns casos la tasca i responsabilitat tècnica s'haguessin tornat a convertir en el quefer de l'artista, en el seu punt de reflexió i d'experimentació. Així la tasca de l'artista s'acosta a la tasca de l'informàtic que investiga i genera noves funcions i codis. Es parla de Software artístic per anomenar aquestes pràctiques que impliquen creure que les aplicacions informàtiques no són una simple eina funcional sinó una creació artística, ja que possibilita veure de manera diferent a través d'un nou codi informàtic.

Podem dir que en tot el camp de l'art informàtic hi ha hagut contactes amb d'altres disciplines de caràcter científic, i fins i tot lúdic, com tot el món dels jocs interactius.

-L'activisme a la xarxa. Un d'aquest punt d'encontre de l'art amb d'altres àmbits ha estat el de l'activisme o del hacktivisme. Recuperant l'actitud pròpia de l'art dels seixanta i dels setanta que es desenvolupà en un ambient crític i contradictori envers les normes i costums establerts, alguns sectors del netart s'han vinculat estretament amb una actitud crítica envers el funcionament d'internet, els seus usos i continguts. D'aquests existeixen discursos crítics que des de la pràctica artística empren la ironia, el joc i l'humor. En d'altres casos els projectes de caràcter artístic s'han vinculat directament amb la l'activitat dels hackers que fan accions concretes de sabotatge penetrant a espais institucionals, polítics o d'organitzacions de caràcter privat per a introduir-hi missatges o actuar en l'estructura, funcionament i continguts dels llocs web. Aquestes activitats tenen un rerafons i unes intencions socials ja que acostumen a actuar directament contra corporacions que transgredeixen els processos democràtics o exerceixen en contra d'algun col·lectiu. Són activitats de denúncia que actuen a la xarxa a través d'atacs directes o de projectes de difusió mediàtica de determinats missatges. En alguns casos aquestes accions prenen el nom d'artivisme i art hacktivisme.

Producció, difusió i intercanvi
A part de les produccions pròpies del netart a la xarxa també han sorgit un seguit d'iniciatives que han anat substituint els agents propis del circuit d'art com són els museus, els centres d'art, les galeries, els col·leccionistes i tots els productes per aquestes generats: exposicions, catàlegs, llibres o d'altres que difonen les experiències, la reflexió teòrica i crítica. A la xarxa han aparegut diferents espais que ofereixen el que oferien aquests ens i d'altres necessitats generades per l'especificitat del mateix mitjà. Entre ells els que s'anomenen comunitats de productors de mitjans, uns espais a la xarxa, desenvolupats generalment per artistes, crítics o d'altres, on s'hi ubiquen exposicions, textos de crítica i teoria, llistats d'artistes, bases de recursos a la web, fòrums o xats, entre d'altres. Aquests i d'altres espais que han anat apareixent asseguren, en part, el contacte, intercanvi entre artistes, la recerca d'informació dins l'àmbit del netart i també la difusió de les creacions. En un futur pròxim caldrà veure com s'acaben estructurant tots aquestes espais, si pareixen noves fórmules organitzatives, que s'adaptin a les necessitats generades pel mateix canvi que pugui sofrir netart.

Com són alguns dels treballs de netart

Gran part de les creacions del netart han intentat d'explotar l'especificitat del mateix mitjà.

-Un tipus de treballs bastant estès són aquells basats en l'hipermèdia, o sigui que enllacen textos, imatges i sons d'una manera creativa, amb la finalitat de tractar alguna temàtica. Amb el mateixa disseny d'interfície, i les possibilitats d'estructurar els continguts, l'autor pretén captar l'atenció de l'usuari i relacionar-s'hi a través d'unes rutes de navegació que el sorprenguin i l'interessin. L'aportació i l'èxit de la iniciativa dependrà per un costat de la capacitat per a tractar el tema des d'una òptica nova i diferents, i de l'altre costat, dels elements que facin comunicable la informació segons les estructures de navegació dissenyades. Aquest tipus de propostes generalment no són del tot interactives, ja que, tot i que l'usuari a vegades pot decidir entre diferents rutes ja especificades, no hi ha cap resposta de l'usuari que faci variar el contingut de l'obra o que en modifiqui l'estructura. La majoria de treballs que trobem a la Xarxa pertanyen a aquesta categoria.

-Uns altres treballs basen la seva efectivitat en els processos interactius entre l'usuari i l'artista, entre usuaris o entre l'usuari i el contingut de l'obra. Generalment l'usuari pot donar alguna resposta que no està supeditada a eleccions fetes a priori per l'artista o també, pot fer aportacions noves que vagin modificant el contingut de la proposta inicial de l'artista.

-Per últim es pot destacar una tendència centrada en el llenguatge propi dels ordinadors i de la Xarxa en què els artistes generen els seus projectes a partir de la plasticitat i els recursos del llenguatge informàtic. En totes aquestes obres, la temàtica és el mitjà en si mateix: el llenguatge, els codis i la capacitat de generar una simbologia específica. Són projectes basats en l'error, en la paradoxa o en l'excés dels llenguatges informàtics, amanit gairebé sempre amb un toc d'humor o de diversió. També hi ha qui els concep com una ostentació de virtuosisme tècnic o com un treball minuciós de construcció informàtica. Dins aquest grup s'han creat subgrups o classificacions com el form art, que genera obres a partir de formularis que hi ha a la xarxa i que l'usuari ha d'omplir, o el que s'anomena la pura estètica net, quan els artistes empren l'ASCII per fer els seus treballs. Aquests treballs obliguen en certa mesura a l'usuari a relacionar-se amb la tecnologia d'internet i tot allò que aquest mitjà suposa, ja que l'artista intenta fer una tasca reflexiva i de desmitificació del mitjà.

Cal també advertir que el mitjà internet ha generat potser inicialment un excessiu enlluernament i moltes propostes han acabat ancorades tan sols en aspectes tecnològics. El perill és quedar tan sols enganxats al fet tècnic i deixant de banda plantejament de caire estètic. Hauríem potser de recordar que la tecnologia només és un mitjà, no un fi en si mateix, tot i que potser el contacte tan estret que l'art ha adquirit amb el fet tecnològic potser en faran variar el mateix concepte.

Per a prendre un posicionament podem citar allò que algun artistes pensen sobre el tema:

"La tecnologia no és sinó un instrument per comunicar una visió de la vida. Crec que la finalitat de la tecnologia és tornar-se invisible i resultar inconscient. [...] Per a mi, la tecnologia és alhora un mitjà i un obstacle per expressar les idees. Naturalment, m'estimo més que el públic no tingui la necessitat de saber com s'ha fet tecnològicament un treball per apreciar l'obra." Bill Viola

"La tecnologia és important, però només com a potenciadora de l'obra. Molts artistes es limiten a utilitzar les noves tecnologies amb l'esperança d'atorgar valor a unes obres que, de fet, estan buides. Això és el que una vegada algú va definir com "desaprofitament de la tecnologia al servei de la manca de creativitat." Eduardo Kac

1. LECTURES SOBRE NETART I ART DIGITAL

Llegiu el següent text extret d'un article de Juan Martín Prada que portava per títol "Laboratoris 'on line'[en línia]". Escriviu allò que penseu sobre les següents qüestions:

1. Quin és el canvi que es produeix en la producció artística amb el netart, segons ens assenyala l'article?

2. El text ens diu que un dels elements propis del netart és la reflexió i la crítica sobre els mateixos usos que es fa d'Internet i tot allò que aquest suposen. Creus interessant que el netart es dediqui a aquestes qüestions (talment com feien els pioners del vídeo art amb els mitjans audiovisuals) o creus que hauria de deixar de banda aquestes qüestions i prendre d'altres vies de reflexió?

Laboratoris 'on line' La deslocalització de l'espai de producció i la pèrdua de l'especificitat caracteritzen la creació 'on line'. El taller de l'artista es redueix al propi ordinador i d'aquest sorgeix un treball que ha perdut definitivament la naturalesa objectual. És el net.art: viu a Internet, n'utilitza les eines i, des de dins, el qüestiona. L'ús de la xarxa Internet com a camp d'experimentació i de producció artística és avui dia molt intens. La desaparició de la naturalesa objectual de l'obra artística que caracteritza la creació on line es correspon amb la deslocalització progressiva de l'espai de l'actuació artística, que anteriorment estava lligada a la intimitat de l'estudi de l'artista. L'artista que crea en la xarxa digital pot desenvolupar la seva obra, modificar-la o simplement impedir l'accés al seu treball, gairebé des de qualsevol ordinador que disposi de connexió a Internet. Es tracta d'una concepció de l'art i de la creació associada a una mena de nomadisme creatiu en què la relació tradicional artista-espai de producció-obra queda alterada en aquest 'fora' rigorós de les noves xarxes de telecomunicació. No hi ha dubte que es tracta d'un pas més en la tendència ja iniciada als anys seixanta en defensa d'una producció artística descentrada i perifèrica ja iniciada als anys seixanta en defensa d'una producció artística descentrada i perifèrica, sempre exterior, que es posicionava en contra de les restriccions limitadores de l'estudi tradicional de l'artista, i de les mitologies de la creació que se li havien adscrit […]. Enfront de la producció d'obres artístiques per a un context determinat (la institució artística, és a dir, el mercat de l'art, el museu, etc.), la creació artística que actua a al xarxa, en els casos més rellevants, pretén una anàlisi creativa i profundament crítica a àmbit social del mitjà d'Internet. El net.art es configura, així, com una nova manera de pensar el que és social en la relació amb els mitjans, de reflexió crítica dels principis que determinen els usos dominants de les xarxes telemàtiques, dels processos de producció dels significats que hi operen, de les polítiques i les exclusions d'aquestes. I ho fan partint d'una nova associació del règim tècnic amb una forma de discrepància sobre si mateix. És a dir, utilitzen la tecnologia de la xarxa Internet per suscitar una reflexió sobre els seus usos i la forma com aquests usos se'ns imposen. Es tracta, enfront de l'impuls generalitzat pels interessos comercials i polítics, d'un treball reflexiu en el mitjà de les xarxes telemàtiques, i no de la manipulació de les il·lusions que la novetat d'aquestes comporta. Juan Martín Prada, "Laboratoris 'on line', dins la revista Temps d'art, núm. pàg. 14-15

 

2. LECTURES SOBRE NETART I ART DIGITAL

Artistes a la xarxa
Fragment de l'article de Vicente Verdú, "La muerte del creador"
diari El País, diumenge 17 de febrer del 2002, Tendencias pàg.11.

Hi havia un temps, que l'artista era Déu. Posseïa, com els déus, la facultat de la creació. Però avui l'artista ha passat de creador a productor, de demiürg a artesà i, en el millor dels casos, d'allò màgic a allò industrial, de la individualitat al cooperativisme. En l'actual edició de la fira Arco, que es celebra aquests dies a Madrid, pot observar-se l'abans, el després i el provenir d'un art (netart) que canvia el sentit de la creació i inaugura amb rotunditat la nova forma de considerar l'art. La fotografia i el cinema foren els primers a produir una obra original inseparable de les seves còpies, una obra originalment multiplicada sense fi, però ara qualsevol imatge o escrit pot ja seguir el mateix camí, i el netart, l'art de la Xarxa, és la seva expressió més rotunda. Amb el netart és absurd preguntar-se si allò que veiem és l'obra o la seva reproducció: l'obra està exactament en el lloc de la seva distribució, en la nostra pantalla d'ordinador -i en la seva memòria temporal- en el mateix moment en què la veiem. "netart", diu José Luis Brea, "és literalment utòpic, no s'esdevé en cap lloc, i al mateix temps pot ser, seguint l'exemple de Linux i les open sources, una creació lliure i oberta, exposada a la modificació dels altres participants. Varis grups com Mongrel, Critical Art Ensemble, IOD i La Société Anonyme investiguen i desenvolupen experimentalment les relacions entre les noves pràctiques artístiques i el pensament crític. […]

3. LECTURES SOBRE NETART I ART DIGITAL

La tecnologia digital
Llegiu el següent text i feu un text escrit on exposeu la vostra opinió sobre allò que el text explica sobre l'aportació o els canvis que suposa l'ús de la tecnologia digital, allò que el text anomena la postfotografia.

Fins que no es va inventar la fotografia a mitjan segle passat, el món semblava infinit. L'experiència i l'observació eren les úniques eines que l'ésser humà tenia per arribar a conèixer la realitat més propera. Tanmateix, amb la popularització de la fotografia, es van reduir les distàncies entre el proper i el llunyà, entre el conegut i el desconegut. Les imatges es van encarregar de mostrar el món, de representar-lo, de memoritzar-lo, i d'oferir dades i informacions fins aleshores del tot impensables. La fotografia va tenir durant un temps una posició privilegiada com a substitut de la realitat, fins que van aparèixer noves tecnologies de creació i transmissió d'imatges. Amb l'arribada de la postfotografia, s'ha revolucionat novament la nostra manera de veure el món. La imatge digital, de naturalesa híbrida, no té el referent únicament en la realitat, sinó que és fruit d'una sèrie de càlculs matemàtics i d'abstraccions complexes que generen realitats artificials. No és només la postfotografia la que s'inventa la realitat. L'espai físic també està sent substituït per l'espai virtual, és a dir, per la simulació d'espais reals mitjançant sistemes electrònics que permeten a l'usuari interactuar amb la realitat virtual com si es tractés d'un somni. El món, amb el ciberespai, s'ha convertit en pura il·lusió, tan real com ens semblen els miratges i, paradoxalment, tan infinit com ens semblava fa cent cinquanta anys. I malgrat aquesta coincidència sorprenent, és indubtable que aquest fenomen promou ara noves metàfores, noves abstraccions i nous simbolismes, que condicionen la nostra manera de conèixer la realitat i tot el que ens envolta. L'art s'ha mogut sempre entre l'il·lusionisme, l'artifici i l'ambigüitat. Aquesta espècie de joc malabar entre el real i el virtual no és, doncs, gens nou en la creació contemporània, que ha trobat en els mitjans tecnològics una nova possibilitat de mostrar l'altra cara de les coses. Immers en un estat d'expansió dels gèneres i les categories, i amb una gran multiplicitat de formes d'expressió i de comunicació, el panorama de l'art contemporani es converteix d'aquesta manera en un índex fiable de l'estat del pensament i del saber del final del mil·lenni. Fragment del text de la presentació del projecte Miratges, de Marta Gili i Antoni Mercader. Barcelona: Fundació la Caixa, 1998

RECORREGUT PER DIFERENTS OBRES DE NETART

Aquí s'us proposa un petit recorregut per diferents llocs d'Internet on s'hi ubiquen obres de net art i també algun espai de difusió d'aquests tipus de manifestacions.

Al llarg de les consultes que aneu fent fixeu-vos amb diferents elements:

-Valoreu quins elements utilitzen per a construir l'obra (animacions, fotografies)
-Observeu com és el disseny de la interfície.
-Com és la interacció amb l'usuaris (en aquest cas vosaltres): si s'orienta, si es perd, si ha d'intervenir, triar o simplement ha d'obeir o mirar sense fer res.
-I sobretot valoreu el contingut de l'obra, i si creieu interessant la qüestió que està tractant, o altrament us sembla inintel·ligible i poc substanciosa.

Feu una petita narració del vostre recorregut per aquests llocs.

www.

http://www.mediatecaonline.net/ram/html/index.htm?idioma=cat
Consulta d'algunes experiències d'art multimèdia. Recerca d'Art Multimèdia, Mediateca de la Fundació La Caixa.

www.

www.

www.

www.

www.

www.

www.

ARXIU DE PROVES. Creacions digitals

En aquesta ocasió en l'arxiu de proves es demana que es facin uns petits treballs amb l'ordinador, o sigui dibuixant o tractant digitalment imatges. Els petits treballs han de ser sobre el referent i, si no es treballa amb aquest, es proposa treballar tots sobre una mateixa imatge (una imatge d'un objecte o una imatge fotogràfica) a partir de la qual es desenvolupin aquests petits treballs digitals. Aquestes proves s'haurien d'imprimir i adjuntar a l'arxiu.

RECURSOS I BIBLIOGRAFIA

Sobre art digital

Sobre netart

Art postal
o PICAZO, Gloria. Para una redefinición del arte postal. Pontevedra: Mail-Art Bienal de Arte, 1983.

o Mail-art. Barcelona: Sediciones, 1993.

o http://www.abaforum.es/merzmail

Netart
o www.artenlinia.net

o www.boek861.com

o www.internet.com.uy/vibri/artedactos/netarte.htm