| |
|
LA
TÈCNICA EN LA PRODUCCIÓ ARTÍSTICA
|
"The
medium is the missage"
"Cal admirar els pintors renaixentistes per la seva
habilitat tècnica"
"El pintor llavors elaborava els seus propis materials
talment com un artesà dedicat al seu ofici"
Per a realitzar un objecte artístic cal sempre manipular
alguna mena de material, emprar uns instruments per fer-ho i,
fins i tot, aplicar uns procediments o metodologies concretes.
Aquest procés és el que acabarà materialitzant
l'obra i el que possibilitarà que arribi al públic.
L'artista escull i experimenta amb els elements i processos
d'acord amb unes preferències estètiques i amb
unes necessitats comunicatives. La tècnica dins el món
de l'art però va molt més enllà del fet
que un artista l'esculli i està relacionada amb els canvis
històrics, amb el pensament i el gust de cada època
i amb les idees i les necessitats creatives de cada moment.
Al llarg de la història de l'art els mitjans tècnics
han anat variant o s'han emprat de maneres diferents. La llista
de materials i substàncies amb les quals es treballa
s'ha anat enriquint fent-se, en els nostres temps infinita.
Aquest canvis han anat fent variar les característiques
de les obres, la tasca que el mateix artista desenvolupa i el
contacte i la percepció que el públic té
dels treballs artístics.
Tot
i que puguem considerar que la tècnica és necessària,
la seva importància i valoració en el món
de l'art no sempre ha estat igual. Podríem trobar molta
gent que tan sols aprecia les obres d'art segons l'habilitat
tècnica de l'artista que les ha realitzades o pel material
amb el que han estat construïdes però, no totes les obres
poden ser jutjades des d'aquest punt de vista, ja que, en algunes
el procés tècnic o l'habilitat de l'artista tenen
una importància mínima. Per a comprendre aquest
fet posarem alguns exemples que ens il·lustraran el sentit
que la tècnica ha tingut en diferent moment de la història
de l'art.
Si
llegiu atentament aquest text podreu veure com, en l'antiguitat,
allò que anomenem art tenia un sentit semblant al que
nosaltres apliquem actualment al mot tècnica. L'art suposava
el coneixement i l'aplicació d'uns determinats recursos
tècnics, d'unes regles concretes. S'atribuïa molta
importància al fet tècnic i, per tant, l'art era
quelcom completament racional, reproductor d'unes regles concretes
ja establertes.
|
"La historia de la
classificació de las arts es quelcom complicat
per vàries raons, però principalment perquè
la idea de l'art ha anat canviant. La idea clàssica
diferia de la nostra almenys en dos aspectes. En primer
lloc, era quelcom que concernia no als productes de l'art,
sinó a l'acte de produir-los i especialment a l'habilitat
de produir-los: per exemple es feia referència
a la destresa del pintor més que al quadre. En
segon lloc, no comprenia només l'habilitat artística,
sinó qualsevol classe d'habilitat humana capaç
de produir coses sempre que es tractés d'una producció
regular basada en regles. L'art consistia en un sistema
de mètodes regulars per fabricar o fer alguna cosa.
El treball d'un arquitecte o d'un escultor responia a
aquesta definició, però també ho
feia el d'un fuster o el d'un teixidor, doncs les seves
activitats pertanyien en igual mesura al regne de l'art.
L'art era racional per definició i implicava un
coneixement: no depenia de cap classe d'inspiració,
d'intuïció o fantasia. Aquesta concepció
de l'art trobà la seva expressió en les
obres dels erudits grecs i romans. Aristòtil definí
l'art com aquella "permanent disposició a
produir coses d'una manera racional", i alguns segles
més tard Quintilià el definí com
allò basat en un mètode i un ordre (via
et ordine). "L'art és un sistema de regles
generals", deia Galè. Plató subratllà
la racionalitat de l'art: "El treball irracional
no és art", afirmava."
TATARKIEWICZ, W. (1976)
Historia de seis ideas. Arte, belleza, forma, creatividad,
mímesis, experiencia estética. Ediciones
Tecnos, 1990, Madrid.
|
|
2.
L'artista que prepara els seus materials
|
Els
pintors del Renaixement preparaven les seves pròpies
pintures. Feien les barreges pertinents per a obtenir els colors
desitjats abans de començat el quadre. L'artista era
una mica com un cuiner que experimentava per aconseguir un bon
material que li assegurés el bon resultat de les seves
obres. Progressivament aquesta tasca s'anà perdent perquè
l'artista s'anà allunyant d'allò que podríem
anomenar treball manual, per acostar-se al treball intel·lectual
i adquirir un prestigi més alt. Això representava
allunyar-se dels artesans. L'artista ja no remenava els pigments
però aplicava tècniques rigoroses, com la perspectiva,
per a representar en els seus quadres la il·lusió
de la realitat.
Això
separà l'artesà de l'artista. El primer manipula
els materials, té un coneixement exclusivament tècnic.
El segon dóna importància a la part creativa i
a la part més intel·lectual del seu treball per
acostar-se a tasques més intel·lectuals, com les
que desenvolupaven els matemàtics o els filòsofs.
Totes aquestes idees fan variar allò que l'artista ha
d'aprendre per arribar a desenvolupar la seva tasca. Mireu què
diu aquest text, que ironitza sobre la noció d'artesania
i compara allò que ha de fer un aprenent amb la impossibilitat
que tindria aquest aprenent per aprendre tècniques o
trucs d'un artista modern, que ja no considera important l'habilitat
o el coneixement tècnic per arribar a fer gran obres
d'art.
|
"ARTESANIA. És
el nom antic d'Art, o, si es prefereix és el
nom d'unes arts ja desaparegudes, les arts manuals,
de les que vivien, agrupats per gremis, els artistes
de l'orfebreria, de l'escultura en cera, de la sastreria
i d'altres cent utilitats. Els pintors, per exemple,
pertanyien al gremi dels apotecaris i un gran pintor
era aquell que tenia una gran bottegha que és
com dir una gran farmàcia, un bon i pròsper
negoci.
En aquells temps els aprenents vivien amb els seus mestres,
que és l'única manera sensata d'aprendre
un art quan aquest consisteix en habilitats i manualitats.
És evident que si l'art consisteix en la projecció
espiritual d'un geni i en l'expressió de les
seves idees, llavors no és possible que hi hagi
un aprenent. D'aquí que a partir del segle XVIII
els artistes moderns treballin en la més altiva
soledat i si els surt un deixeble el denunciïn
a la Societat de Drets d'Autor perquè l'engarjolin
per plagi.
Així, per posar un exemple del temps antic, els
il·lustradors de manuscrits, en l'època
gòtica, tenien les següents obligacions
amb els seus mestres: cuinar, fer els llits, rentar
la casa, treure aigua del pou, treure vi de la taverna,
però, sobretot, mantenir el forn i la dignitat
del seu amo. En contrapartida, el mestre ensenyava a
l'aprenent com s'havien d'il·luminar els llibres,
i també, el proveïa de calçat (un
parell de borseguins i tres parells de sandàlies
a l'any) i li pagava al cap del trienni d'aprenentatge
un escut d'or. Així consta en el contracte que
firmaren Franciscus Bequari, de divuit anys d'edat,
i el mestre il·lustrat Henri Feynaud de Avignon,
el 1455.
Ara bé, si el deixeble divulgava els trucs del
mestre, podia anar a parar a la presó, fet que
significa que els pintors i altres artesans tenien,
en efecte, "trucs", cosa que cap artista modern
seria capaç d'admetre, essent així que
allò més apreciat de l'art modern és
la seva "honestedat". En conseqüència,
encara que un artista modern permetés l'entrada
d'aprenents en el seu estudi, no serviria de res. L'aprenent
no podria aprendre absolutament res. Ni un truc. Només
grans idees."
Fèlix de Azúa,
Diccionario de las artes. Barcelona: Planeta.
|
|
3.
La transgressió tècnica
|
Ja
hem esmentat que al llarg de la història de l'art el
mitjans tècnics han anat variant. En molts casos els
artistes han negat la tècnica anterior per a diferenciar-se
dels seus antecessors i, fins i tot, les seves obres han criticat
directament un determinat ús tècnic. En d'altres
casos els artistes han experimentat i han acabat trobant noves
aplicacions de determinades tècniques variant radicalment
les normes tradicionals del seu ús, per adaptar-les a
noves intencionalitats. Les tres obres que teniu a continuació
il·lustren algunes d'aquestes transformacions. Les peces
que hi podem veure han anat més enllà de l'ús
tradicional de determinats materials i instruments pictòrics.
 
1. Lucio Fontana, Concepte espacial,
1958. Tela pintada i retallada. (centre George Pompidou, París).
2. Yves Klein, cerimònia de pintura per a la creació
d'Impressions. (Fotografia de Shunk-Kender, París).
3,4. Jackson Pollock, Número III. (Museu Hirshhorn, Washington).
|
4.
L'artista que idea i projecte
|
Si
ens acostem als nostres dies, sobretot a partir d'allò
que hem anomenat 'art conceptual' l'artista s'allunya de la
manipulació i fins i tot del treball pràctic,
per acostar-se més a una tasca d'ideació i de
projectació de les obres. Per entendre'ns, la tasca de
l'artista plàstic s'acostaria a la manera de funcionar
d'un arquitecte que projecte però que no realitza directament
l'obra. L'exemple que teniu a continuació és una
escultura de Robert Morris. L'obra ha estat realitzada en un
taller especialitzat, l'artista l'ha pensat i ha donat les seves
especificacions però tota ella ha estat realitzada principalment
per màquines i operaris especialitzats. Així doncs
en l'obra no hi ha cap rastre de l'artista i tampoc podem admirar
la seva habilitat tècnica a l'hora de realitzar-la.
Robert Morris, sense títol,
1965. Fusta contraixapada i pintada, cada una de les estrelles
de 20,3x20,3x5 cm.
(Leo Castelli Gallery, fotografia de Rudolph Burckhardt)
|
5.
L'art al servei de les noves tecnologies o les tecnologies
al servei de l'art?
|
En
els últims anys l'art ha anat adoptant molts dels avenços
del camp de la tecnologia digital. L'artista ja no es serveix
de llapis, pinzell, substàncies o objectes, sinó
que el que empra són suports i programes informàtics.
Això ha fet que el coneixement d'aquests elements sigui
indispensable per a l'artista i que el camp de la investigació
científica d'aquestes tecnologies tingui un lligam molt
estret amb l'art. Fins i tot, alguns artistes dediquen la seva
tasca creativa a la modificació de codis i de software
per a aconseguir els efectes desitjats en les seves obres, fet
que suposa tenir un bon coneixement informàtic. Després
d'un període d'allunyament del fet tècnic sembla
que els nous camins d'experimentació tornen a estar
indissociablement
lligats a la tècnica. Tot i així hi ha veus que
deixen clar que la tècnica és tan sols un mitjà
i que, tot i els efectes espectaculars que es puguin obtenir
amb aquesta, s'ha de pensar amb la intenció i amb el
contingut.
|
"La tecnologia no
és sinó un instrument per comunicar una
visió de la vida. Crec que la finalitat de la tecnologia
és tornar-se invisible i resultar inconscient.
[...] Per a mi, la tecnologia és alhora un mitjà
i un obstacle per expressar les idees. Naturalment, m'estimo
més que el públic no tingui la necessitat
de saber com s'ha fet tecnològicament un treball
per apreciar l'obra." Bill
Viola
"La tecnologia és
important, però només com a potenciadora
de l'obra. Molts artistes es limiten a utilitzar les noves
tecnologies amb l'esperança d'atorgar valor a unes
obres que, de fet, estan buides. Això és
el que una vegada algú va definir com "desaprofitament
de la tecnologia al servei de la manca de creativitat."
Eduardo Kac
|
|
La
tècnica i els canvis en la noció de l'art
|
Ja
veiem, doncs, que tots aquests elements influeixen directament
en la noció que tenim sobre allò que és
l'art. Així ens ho explica el poeta francès Paul
Valery, quan ens esmenta que allò que ha estat fixat,
allò que en un temps determinat ha estat considerat com
a art (Belles Arts) potser haurà de variar perquè
les
transformacions i novetats tècniques afectaran la mateixa
noció que es té del terme:
|
"Les nostres Belles
Arts han estat instituïdes, i llurs tipus i ús
fixats, en una època ben distinta de la nostra
i per homes que tenien un poder d'acció sobre les
coses insignificant al costat del que nosaltres posseïm.
Però el creixent prodigiós dels nostres
mitjans, la flexibilitat i la precisió que assoleixen,
les idees i els costums que introdueixen, ens asseguren
canvis propers i molt profunds en l'antiga indústria
del Bell. Hi ha en totes les arts una part física
que ja no pot ser contemplada ni tractada com abans, que
no pot ser sostreta a l'escomesa del coneixement i de
la potència moderns. Ni la matèria, ni l'espai,
ni el temps, no són, de vint anys ençà,
el que eren des de sempre. Cal esperar que tan grans novetats
transformin tota la tècnica artística, que
actuïn així sobre la invenció mateixa,
i arribin potser fins a modificar meravellosament la noció
mateixa de l'art".
Paul Valéry, Pièces
sur lart ("La conquête de l'ubiquité")
|
Hem
esmentats, i també ens ho ha dit Valery, que els canvis
tècnics estan lligats als canvis dels costums, les idees
i les necessitats de cada època, però és
evident que els canvis de les tècniques artístiques
no serien possibles sense l'avenç tecnològic general,
el qual proporciona nous dispositius i materials a l'art. A
part d'actuar directament en el context artístics aquest
avenç tecnològic també fa transformar el
món on vivim, els mitjans a través dels quals
ens comuniques i les nostres capacitats perceptives. Actualment
molta gent està més habituada als codis que pot
utilitzar la fotografia que als que pot utilitzar la pintura
i, per tant, la percepció que tindrà d'obres fetes
amb cada un dels mitjans serà diferent i potser es sentirà
més propera al primer que al segon. Avui dia tot va molt
ràpid i nosaltres estem acostumats a llegir moltes imatges
seguides en poc temps, aquest fet pot condicionar la nostra
percepció davant d'una obra que empra imatges en moviment,
per intentar explicar quelcom del nostre món, o una que
ho fa amb una imatge fixa plena de detalls que requereix una
observació prolongada per a esclarir tot el seu contingut.
Aquests fets, esmentats només com a exemples, poden determinar
l'elecció que els artistes fan d'un o d'altre mitjà
tècnic.
Finalment, després d'haver vist tots aquests exemples, podem
concloure que les implicacions de l'ús tècnic
són molt més complexes que el simple fet de generar
un tipus o d'altra d'obres, que estan lligades a paràmetres
culturals, a determinats moments històrics i a les consideracions
i significacions que l'art té en aquests moments. També
podem concloure que quan hom es planteja escollir una tècnica
ho pot fer perquè és la més adequada per
arribar a unes determinades intencions creatives, però
també cal pensar que l'ús d'un mitjà tècnic
o d'un altre determinarà no tan sols uns resultats sinó
una manera de fer i de pensar. Si llegim aquesta cita del fotògraf
Henry Cartier-Bresson veurem clarament que la manera de pensar
quan fas un dibuix és diferent a la manera de pensar
quan fas una fotografia i per tant, els resultats han de ser
percebuts i jutjats de manera diferent:
|
"Mai m'ha interessat
el procés fotogràfic. Per a mi, una fotografia
amb una càmera petita com la Leica és un
dibuix instantani. Sempre m'he meravellat del fet que,
de cop, vegis una geometria rigorosa i et trobis amb un
dibuix instantani. No crec que sigui més que això."
"Una fotografia és un dibuix instantani. L'única
diferència és que el dibuix es refà
i la fotografia no pot esborrar-se mai. […] En pintura
o en dibuix, un retrat és un reflex i una reflexió;
mentre que, amb la càmera, és com una ganivetada,
quelcom immediat."
Entrevista
a Henry Cartier-Bresson. El País, 2 d'agost 1998
|
|
|
|
LA
TÈCNICA EN LA PRODUCCIÓ ARTÍSTICA
