Procediments secs

LLAPIS  -    EL CARBÓ   -   ELS PASTELS

Unitat 3

 

 PROPOSTA DIDÀCTICA, ACTIVITATS i DOCUMENTS DE SUPORT

En aquesta unitat es treballen els procediments secs utilitzats tradicionalment pel dibuix: diferents tipologies de llapis, barres de grafit, carbó, sanguina i també les barres de pastel. Es proposa que s'expliqui cada un d'aquests materials separadament, tot definint les seves característiques tècniques i la manera d'utilitzar-los i també fent un breu recorregut històric sobre l'aparició i aplicacions que han tingut al llarg de la història de l'art. Caldria disposar dels diferents materials i fer proves per veure com es poden utilitzar. Amb aquestes tècniques es planteja que els alumnes facin dos tipus de proves per a l'ARXIU DE PROVES i dos treballs: primer amb llapis, barres de carbó i grafit i, després, amb pastels. En el primer cas es treballa a partir de l'obra de Josep Niebla i de la seva sèrie d'abecedaris. Aquest exemple serveix per a proposar un treball de gran format, tipus cartell (100x70) on hi aparegui una paraula dibuixada en blanc i negre utilitzant ombres, gradacions de grisos, textures, traços... El treball que es proposa per a ser realtizat amb barres de pastel té com a eix conductor el retrat. Es parteix del Rococó i de l'ús que feien d'aquest procediment. A partir d'aquí es pot optar per dos treballs: un on s'han de realitzar dos autoretrats utilitzant els pastels de manera completament diferent i, un altre, on s'ha de fer un retrat d'un personatge desconegut del qual només en tenim una descripció. Abans de realitzar aquests treballs els alumnes ja hauran fet les primeres mostres de proves per a l'arxiu de proves. Tot seguit es detallen les activitats d'aquesta unitat i els documents adjunts als quals podeu accedir per a desenvolupar-les:


ELS LLAPIS

ACTIVITAT 1
Explicació sobre els llapis. Història, tipus i característiques.

DOCUMENT 1. Els llapis. Història, classificació i utilització.


LES BARRES DE CARBÓ

ACT
IVITAT 2
Explicació sobre les característiques i ús de les barres de carbó, grafit i sanguines.

DOCUMENT 2. El carbó. Característiques, història i utilització. Barres de grafit i sanguina.

ACTIVITAT 3
Proposta d'iniciació de l'ARXIU DE PROVES. Proves 1: Grafit, carbó i sanguina.

DOCUMENT 3. ARXIU DE PROVES. Grafit, carbó i sanguina.

ACTIVITAT 4
Realització d'un cartell a partir d'una paraula.

DOCUMENT 4.
Proposta de realització d'un cartell amb barres i llapis a partir d'una paraula. L'exemple dels alfabets de JOSEP NIEBLA.



ELS PASTELS

ACT
IVITAT 5
Explicació sobre el pigments.

DOCUMENT 5. Text explicatiu sobre els pigments.

ACTIVITAT 6
Explicació sobre els pastels.

DOCUMENT 6. Els pastels. Característiques, història, utilització i exemple de vàries obres. Lectura de text.

ACTIVITAT 7
Continuació de l'ARXIU DE PROVES. Proves 2: Pastels.

DOCUMENT 7.
ARXIU DE PROVES. Barres de pastel.

ACTIVITAT 8
Proposta de realització de dos autoretrats.

DOCUMENT 8.
Proposta de realització de dos autoretrats.


ACTIVITAT 9
Proposta de realització d'un retrat a partir d'un text.

DOCUMENT 9.
Proposta de realització d'un retrat a partir d'un text.



BIBLIOGRAFIA I RECURSOS


 



DOCUMENTS



LLAPIS, BARRES DE GRAFIT, CARBÓ I SANGUINES



ACTIVITAT 1
Explicació sobre els llapis. Història, tipus i característiques.
Aquesta explicació s'ha de realitzar mostrant directament el material i si pot ser exemples de dibuixos o grafismes. Cal una explicació purament tècnica però també una altra que mostri les diferents maneres d'utilitzar els llapis. També s'hauria de parlar dels papers (ja treballats en la unitat precedent) més òptims per a ser utilitzats amb aquest material. En aquesta activitat també s'hauria de parlar de les barres de grafit. (Activitat conjunta a l'aula) — 1hora amb l'ACT2

DOCUMENT 1

 
 ELS LLAPIS

Una mica d'història
Allò que avui dia coneixem com un llapis fa tot just uns 200 anys que existeix. L'home sempre ha utilitzat materials naturals per a realitzar grafismes, especialment minerals que, degut al pigment que contenien, permetien dibuixar sobre una superfície. Els artistes dels segles XV i XVI ja utilitzaven un estri per a fer els estudis de quadres i esbossos, l'anomenada punta de plata silverpoint, una barreta de plom i estany que s'havia d'aplicar en una base especial que contenia una mica de guix. Artistes com Dürer, Van Eyck, Botticcelli, Leonardo... van emprar aquest utensili. La història del llapis però es remunta a un mineral concret: el grafit. Al 1564 a Anglaterra ja s'explotaven alguns jaciments d'aquest mineral per a comercialitzar-lo com a material de dibuix. S'utilitzava en forma de barres (tal i com també existeix avui dia) o adossat a uns mànecs de metall (porte-crayons). Però l'escassetat de material va obligar a buscar un substitut i, l'any 1662 a Alemanya, Kaspar Faber va establir una fàbrica de llapis fets d'una barreja de grafit i sofre. Més tard 1789 a Anglaterra es van començar a fabricar llapis envoltats de fusta.

A França, com a contrapartida, durant les guerres napoleòniques, Napoleó va encarregar a Nicholas-Jaques Conté que investigués per a trobar un substitut dels llapis importats d'Anglaterra. Conté va experimentar amb grafit de menys qualitat i va patentar al 1795 el precursor del nostre llapis actual. Simplement va preparar una barreja de grafit i argila, la va coure perquè s'endurís i la va introduir en suports de fusta. Aquests llapis es podien numerar i classificar segons la mida, el to i la textura. En altres llocs també es van començar a fabricar més llapis. El renét de Faber va perfeccionar el procés de Conté tot injectant la pasta a dins de fusta foradada. Ell mateix va començar a establir sucursals arreu d'Europa i dels Estats Units per a comercialitzar-los.

A patir d'aquest procediment base s'ha experimentat amb d'altres pastes barrejades amb diferents substàncies: ceres, gomes, colorants, carbó... Els llapis de colors per exemple es fan d'una barreja de colorants amb un aglutinant com l'argila o el talc i també un lubricant que sol ser un material cerós. Així existeixen diferents llapis, alguns compostos de grafit, d'altres de carbó, o d'altres que contenen materials grassos. La qualitat d'un llapis dependrà del material de la pasta, de la seva puresa i composició. Si hi ha més argila serà més dur i a l'inversa i, serà més o menys greixós, segons les qualitats de l'aglutinant o del lubricant.


Classificació
La classificació dels llapis es fa per lletres (sistema Brookman) i números (sistema Conté)

En els llapis de dibuix la numeració va des del 8B (més tou) fins al 10H (més dur)
Els llapis d'escriure es comptabilitzen de l'1 al 4. Com més gran el número més duresa.
Els llapis de carbó solen estar numerats amb EE, EB....
La classificació depèn, en molts casos, de la marca.
Per exemple: EE, EB, 8B-B, HB, F, H, 10H

  


Segons el tipus de resultat que vulguem obtenir haurem de tenir en compte la duresa, la mida de la punta, la intensitat de to del llapis i el tipus de suport que utilitzem (llis, texturat, porós, setinat...).


Utilització
-Podem barrejar diferents tipus de llapis buscant diferents qualitats.
-Podem donar importància tan sols a la línia i donar-li diferents qualitats.
-Podem crear tramats amb el llapis ja siguin de ratlles, de línies sinuoses o de traços curts...
-Podem crear zones llises amb diferents tons de gris.
-Podem difuminar el llapis (si és bastant tou) amb un difuminador o amb paper.
-Podem crear zones de tons i dibuixar tot esborrant amb la goma per treure blancs.
-Anar superposant per a crear diferents tons i textures.
-Barrejar diferents elements formals com taques i línies o punts.
-Diluir una mica el llapis si aquest ho permet amb aigua.
-Podem fer un frottage.
-També es pot enfonsar o ratllar el paper (si té prou gramatge) generant reserves i pintant la superfície que no hem enfonsat amb el llapis, deixant les parts enfonsades blanques.


Altre material
Quan utilitzem el llapis podem fer servir la goma, el difuminador i, també, ens poden ser necessaris una maquineta o un cúter per a treure punxa, així com fixador per a llapis grassos o molt tous.


 
versió per imprimir



ACTIVITAT 2
Explicació sobre les característiques i ús de les barres de carbó, grafit i sanguina.
Talment com amb l'activitat anterior s'han d'explicar les peculiaritats dels materials i les maneres d'utilitzar-los. Seria interessant relacionar aquestes tècniques amb l'ús que històricament se'ls ha atribuït en el camp artístic, com a tècnica menor i auxiliar, àmpliament utilitzada en els ensenyaments acadèmics. (Activitat conjunta a l'aula) — 1hora amb l'ACT1

DOCUMENT 2

 
 EL CARBÓ

El material
El carbó és simplement fusta cremada sense que aquesta arribi a fer flama, sense aire. La qualitat del carbó depèn de la fusta la qual sol ésser de cedre o de cep. El carbonet és la forma més corrent, simplement és una barra de fusta carbonitzada. Sol vendre's en caixes i fa uns 6mm de diàmetre, tot i que n'hi ha de diferents gruixàries, i al voltant dels 100-150mm de llargada. Solen tenir diferents dureses: tou, normal, mig i dur.

També trobem el carbó comprimit en forma de barres regulars fetes de pols de carbó barrejat amb un aglutinant (a vegades un aglutinant gràs). Per altra costat tenim els llapis de carbó, que poden oferir tons foscos i intensos, segons la duresa.

  


Una mica d'història

El carbó és un dels materials naturals usats des d'antic per a dibuixar. Si durant la prehistòria aquest material s'utilitzava per a pintar sobre les parets de les coves, o sobre pedres i fusta, en l'art occidental el carbó va esdevenir un material bàsic per als artistes. Majoritàriament s'utilitzava per a crear esbossos o per a dibuixar una obra que posteriorment es faria en pintura. El carbó es convertí en un dels materials tradicionals per al dibuix al natural, fruit del seu ús en les acadèmies d'art on els aspirants a artista s'ensinistraven copiant models servint-se del carbó, que permetia el clarobscur, o sigui crear degradats per a simular el volum del cossos. Molts artistes també l'han emprat per a realitzar obres acabades, també per a fer apunts de paisatge, o per a fer il·lustracions. Podem destacar els treballs d'artistes com Daumier, Degas, Matisse, Rodin, J.Dine...


Papers
Són més adequats els papers amb textura (de gra fi) que no pas els setinats ja que el carbó s'ha d'adherir al paper. Aquests papers generalment poden resistir diferents esborrades, a part de què, com ja hem dit, permeten l'adherència de bastant substància per a obtenir tons intensos o per a poder escampar el carbó sobre el paper. Podem utilitzar també papers de colors per a ressaltar el negre. Un dels papers utilitzats és l'Ingrés que, tot i el seu poc gramatge, és un paper de gra fi que permet el que ja hem comentat.


Tècniques
El carbó es pot treballar tant amb línia com amb taques. Permet fer dibuixos de manera ràpida, esborrar i tornar a insistir, tot i que, també podem fer dibuixos més preciosistes i detallistes.

-Pot servir d'esbós previ per una obra amb materials humits.
-Podem aconseguir diferents qualitats de línia.
-Podem posar-lo pla i dibuixar a partir de taques.
-Es pot difuminar per a crear diferents grisos.
-És de fàcil esborrar amb paper, drap o amb goma.
-Permet treure blancs amb la goma.
-Es pot escampar amb aigua.
-Barrejar amb d'altres materials com el llapis, el guix, el pastel, la sanguina...




 LES BARRES DE GRAFIT

Tot i que el grafit és el mineral bàsic utilitzat per a la fabricació de llapis, també el podem utilitzar en barres com el carbó. Aquestes barres solen tenir la mida i forma d'un llapis i es comercialitzen en diferents graus de duresa. Amb elles s'obté el mateix resultat que amb els llapis: el color platejat i brillant que deixa el grafit sobre el paper. Però les barres permeten fer traços més gruixuts i cobrir més ràpidament superfícies, sobretot si s'utilitza la barra plana, fet que també permet fer zones de color llis on no es noti gaire la textura del traç. El grafit ni s'escampa ni s'esborra tan bé com el carbó i, tot i que el podem difuminar un cop tacada la superfície, no té la mateixa mal.leabiliat que el carbó.

Aquest també ha estat un material utilitzat en l'aprenentatge artístic, per a dibuixar models, tot i que, molts artistes del camp de la pintura i també del camp de la il.lustració l'han emprat per a realitzar les seves obres.



 LA SANGUINA

A part de les barres de grafit, de les de carbó i de les barres grasses (barreja de pigment o carbó amb aglutinant gràs), existeixen també barres o llapis de color de ferro que anomenem sanguines. Les sanguines estan fetes ordinàriament d'hematites vermelles. L'hematita és un òxid de ferro, un mineral d'aspecte terrós, de color negre o bru vermellós. Les sanguines ens ofereixen unes qualitats semblants a les del carbó però de color marronós.

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 3
Inici de l'ARXIU DE PROVES. Proves 1: Grafit, carbó i sanguines.
Un cop ja es coneguin els materials es proposa fer les primeres experimentacions per a l'arxiu de proves. Es demana que facin petits dibuixos on només hi apareguin formes abstractes. No es demana que representin res concret perquè es fixin més amb les possibilitats plàstiques de cada un dels materials. Es demana que facin quatre dibuixos petits amb cada un dels materials: llapis, grafit, carbó i sanguina, i quatre més barrejant-los. En total 16 proves. la finalitat d'aquest exercici és experimentar i per tant es tracta que l'alumne no faci repeticions o que no utilitzi sempre el material de la mateixa manera. (Explicació a l'aula — realització individual a casa) — seria òptim explicar-ho al mateix dia de l'ACT1 i 2 i demanar les proves pel dia següent.
Recordem que ja s'ha dedicat una activitat a explicar als estudiants en què consistèix el treball de l'ARXIU DE PROVES a la UNITAT 1.
També podeu consultar la pàgina dedicada a l'ARXIU DE PROVES on es donen indicacions per al professorat sobre el desenvolupament de la proposta.

DOCUMENT 3

 
 ARXIU DE PROVES. Grafit, carbó i sanguines




ARXIU DE PROVES
GRAFIT - CARBÓ - SANGUINES


Un cop ja es coneguin els materials es proposa que feu les primeres experimentacions per a l'arxiu de proves. Es demana que es facin petits dibuixos on només hi apareguin formes abstractes. No es demana que es representi res concret sinó que us fixeu més amb les possibilitats plàstiques de cada un dels materials. Cal que feu quatre dibuixos petits amb cada un dels materials: llapis, grafit, carbó i sanguina, i quatre més barrejant-los. En total 16 proves. La finalitat d'aquest exercici és experimentar i, per tant, es tracta que no feu repeticions i que utilitzeu sempre el material de manera diferent.






 
versió per imprimir



ACTIVITAT 4
Realització d'un cartell a partir d'una paraula.

Després de conèixer, haver utilitzat i haver vist algunes obres realitzades amb els materials es proposa un treball concret. Primer de tot es mostraran les obres del Abecedaris i les Capçaleres de Josep Niebla realitzades amb carbó, grafit i en algunes casos amb tècnica mixta. Aquestes obres són molt diferents de les que hem vist fins ara i mostren les possibilitats de treballar amb un sol to (en aquest cas el negre) utilitzant el traç, els contrasts entre el blanc i el negre, els diferents matisos de grisos i les textures. Algunes de les seves obres són de gran format, fet que els allunya de ser considerades obres menors. També és interessant veure com els elements que apareixen en els dibuixos són propis de les arts gràfiques (lletres i capçaleres), normalment són elements impressos. En aquestes obres se'ls dóna una altra entitat. Un cop observada i comentada l'obra de Niebla es proposa fer un dibuix de mida 100x70 només utilitzant llapis i barres de grafit i carbó. L'únic elements que ha d'aparèixer en el dibuix són les lletres d'una paraula. Si s'ha optat per treballar a partir d'un REFERENT cal fer servir la paraula que l'identifiqui. Si no es pot proposar una mateixa paraula perquè sigui realitzada per tot el grup. Abans de fer el dibuix en gran cal fer uns quants esbossos per tenir clares les formes, l'ubicació i el tractament que es dóna a les lletres i a l'espai del seu voltant. S'ha de pensar el dibuix en la seva totalitat tenint en compte tota la superfície. També s'ha de valorar com s'utilitzaran els diferents recursos graficoplàstics (traços, matisos...). Seria idoni que la mateixa composició ens expliqués quelcom que fes referència al concepte que representa la paraula. (Presentació de l'obra de Niebla conjuntament a l'aula — Acabar de fer els esbossos definitiu a casa — Realització del cartell a l'aula individualment) — de 4 a 5hores.

DOCUMENT 4

 
 CARTELL A PARTIR D'UNA PARAULA 

Treball amb grafit i carbó

Per a fer aquest treball partim d'algunes de les sèries sobre paper realitzades per l'artista Josep Niebla. Ens interessa veure com Niebla es serveix del grafit i del carbó, per fer uns dibuixos de grans dimensions (fins a 160 x 120 cm). Niebla tan sols empra el color negre que li permeten ambdós procediments i juga amb els valors tonals, amb els contrastos de blanc i negre, amb el traç i amb diferents textures, per aconseguir fer aparèixer les formes i, a vegades, fins i tot la sensació de tridimensionalitat. En aquestes obres Niebla treball per sèries. Aquí ens interessa destacar la sèrie sobre les lletres de l'abecedari i també la de les capçaleres de diaris. Ens interessa veure com tracta cada lletra, amb els recursos gràfics, anteriorment esmentats. Les lletres, les paraules són elements propis del disseny gràfic i de la impremta i normalment els veiem impresos. Són elements que es reprodueixen de la mateixa manera milers de vegades. Niebla, en canvi, dóna a cada una de les lletres un tractament particular, en fa una imatge única. El mateix succeeix amb les capçaleres, els treu la certa fredor de la seva reproducció seriada, per a conferir-los elements particulars a través del traç, les ombres o els tons grisos.

En algunes de les obres, no presentades aquí, Niebla utilitza altres recursos: afegeix papers encolats, fotografies, cintes adhesives, etc., barrejats amb el llapis al carbó.

  

       

  

1. Niebla, Alfabet Tenerife, A. Mixta carbó, 55x71. 1976-77
.2. Niebla, Alfabet Tenerife, R. Mixta carbó, 55x71. 1976-77.
3. Niebla. Lletres i paraules, V. Mixta carbó, 40x60. 1976.
4,
5,6. Niebla, Alfabet Tenerife, diferents lletres. Mixta carbó, cada una 55x71. 1976-77,
6. Niebla, sèrie actual, Ara què? Carbó, 175x148. 1988. 7. Niebla, capçaleres, The Times. Grafit i carbó, 74x100. 1976



 PROPOSTA DE TREBALL

Aquest treball ens ha de permetre utilitzar les barres de carbó, de grafit i els llapis. Cal escollir una paraula (o si es vol, es pot optar per una sola lletra) i dibuixar-la amb aquests procediments en un paper de 100x70 cm. No es tracta tant d'inventar-se un tipus de lletra sinó de jugar amb la composició general, veure com es combina el cos de les lletres amb el fons, com les col·loquem, com els donem un caràcter determinat. Sobretot cal veure com tractem cada una de les parts del dibuix, com utilitzem les possibilitats que ens ofereix el contrast de grisos, blanc i negre, les textures, el traç, el tipus de línies, els degradats, en definitiva, tots aquells recursos graficoplàstics que ens permetin el carbó i el grafit.

Les lletres han de ser intel·ligibles i no s'accepta que hi hagi altres elements. Si observeu els exemples veurem com alguns no són del tot intel·ligibles.

Per decidir com serà el disseny podeu pensar una mica en el significat de la paraula.

No cal que les lletres ocupin tot l'espai. No totes les lletres han de tenir la mateixa mida. La seva col.locació i la forma és totalment lliure. Podeu utilitzar formes més geomètriques, rectes, corbes…. Això sí, mireu de defugir de formes ja apreses o de tipus de lletres molt típiques. Si opteu per això procureu, si més no, que el tractament que en feu amb el carbó o el grafit aporti quelcom de nou.

Abans de fer el dibuix en gran, cal que feu alguns esbossos per tenir la idea clara i tenir una bona guia per a després fer-la en el paper de 100x70 cm.

Es valoraran del treball tot els elements que s'han anat esmentat:
-El disseny de la composició general.
-Que es busquin unes lletres apropiades per la paraula.
-Que el disseny d'aquestes busquin elements originals i que no es limiti a repetir patrons molt repetits.
-Que s'hagi experimentat amb els recursos que ofereixen els materials i que es busquin els més adequats per al disseny escollit.
-Que la idea inicial arribi a bon port i que hagueu estat capaços de realitzar-la.
-Que es veig la capacitat de treball i la capacitat per a buscar noves solucions.


 

  

1. Íngrid Port       2. Anna Marcó
3. Maria Ros        4. Pablo Ortiz


 
versió per imprimir


ELS PASTELS



ACTIVITAT 5
Explicació sobre els pigments.
Abans de mostrar les característiques de les barres de pastel es parlarà dels pigments. Se n'han d'assenyalar les característique principals i mostrar-ne de diferents tipus... (Explicació conjunta a l'aula) — 1hora amb ACT6.

                                                                                         DOCUMENT 5

 
 ELS PIGMENTS

Els pigments són substàncies naturals o químiques que tenen la propietat de reflectir i absorbir una determinada fracció de l'espectre de llum blanca. Així podem dir que són substàncies que ens ofereixen colors purs i que, barrejades amb d'altres de més o menys fluïdesa, els confereixen les seves qualitats cromàtiques.

Els pigments naturals poden ser d'origen vegetal, animal o mineral. Actualment gran part dels pigments són creats químicament. Les composicions dels pigments són molts diverses però els podem agrupar en dos grans grups o famílies: els inorgànics (procedents de minerals: terres o metalls) i els orgànics (derivats de vegetals o animals o obtinguts via sintètica a través de derivats d'hidrocarburs)

Avui dia podem obtenir els pigments en drogueries o botigues especialitzades de pintura, però hem de pensar que durant molt temps alguns dels pigments eren considerats com substàncies precioses, ja que determinats colors només es localitzaven en regions concretes i així, aquests esdevenien un producte molt valuós pels comerciants que els importaven a d'altres terres.

Cada pigment segons la seva tonalitat rep un nom determinat. Aquest nom normalment ens indica la seva composició química: blanc tità, blanc de plom, blanc de zenc, groc de crom, groc d'antimoni (de Nàpols), roig de cadmi, blau de cobalt,… A vegades també se'ls assignen noms per la seva antiga procedència, per associacions del color amb elements reals...: verd Veronès, blau d'ultramar,... El nom dels pigments és el que acaben agafant els diferents productes elaborats amb ells, sobretot els més especialitzats (pintura a l'oli, pintura acrílica...).

Els pigments es comercialitzen en paquets o bosses normalment d'un quilo. La seva qualitat depèn de la puresa, de l'addició de càrregues, de la capacitat del mateix per acolorir, i de la seva capacitat per a barrejar-se amb d'altres materials.

La qualitat de les substàncies elaborades amb els pigments depèn de la qualitat i de la quantitat que se n'empra per a realitzar els materials en qüestió. La qualitat del pigment es pot valorar segons diferents característiques: la cobertura, l'estabilitat, l'assecat, la seva resistència (a la llum, a l'aigua…). Hi ha pigments que es barregen amb càrregues (guix, creta…) per donar-los més volum i pes i així treure'n més rendiments econòmic. D'altres són millorats òpticament amb colorants perquè el to sigui més agradable.

No hem de confondre un pigment i un colorant. El pigment és una matèria sòlida i insoluble, això vol dir que quan el barregem amb una altra substància es manté en suspensió. En canvi els colorants són solubles a l'aigua, a l'alcohol, a l'èter o en d'altres dissolvents, tenen la capacitat de tenyir el líquid. Amb el colorant podem obtenir un líquid acolorit, la tintura, que podrà tenyir d'altres materials.


Els pigments es poden barrejar amb diferents aglutinants. Aquests li donaran cos i permetran que s'adhereixi a les superfícies. Abans de barrejar ambdues substàncies, normalment els pigments s'han de mesclar una mica en dissolvent (aigua o d'altre) perquè no quedin després agrumollats i mal barrejats amb l'aglutinant. En determinats casos cal moldre'ls per obtenir-ne una pasta completament fluïda sense molt de gra.




 
versió per imprimir



ACTIVITAT 6
Explicació sobre els pastels.
En aquesta activitat s'explica quina és la composició de les barres de pastels, quines són les seves característiques, la manera com es comercialitza i com es pot utilitzar. Es fa un esbós històric i es comenten les obres. S'afegeix també un petit text en el qual es parla de la tècnica repetint alguns tòpics sobre aquesta. Seria interessant que es llegís el text per a copçar-ne el to i veure com, més que parlar d'una tècnica, parla d'una determinada preferència estètica a l'hora d'utilitzar-la. (Explicació conjunta a l'aula) — 1hora amb ACT5.

DOCUMENT 6

 
 ELS PASTELS

El material
Els pastels són simplement pigments en pols barrejats amb goma o resina. Aquests dues substàncies els serveixen d'aglutinant i permetran que, amb el pigment, es puguin formar barres compactes. L'aglutinant fa que que el pigment sigui prou estable com per mantenir-se compacte formant la barra però que, un cop utilitzem el pastel, la pols de pigment es desprengui i quedi agafada a la superfície del paper. La qualitat del pastel, la intensitat dels colors o la mal·leabilitat per escampar-los i difuminar-los, dependrà de la qualitat i quantitat de pigment. A vegades s'afegeixen càrregues de guix o d'altres per a economitzar pigment, i per tant la seva acció queda neutralitzada.

Existeixen barres toves, mitges o més dures segons la cola que s'hi afegeix. com més dures més costarà que el pigment es desprengui. Es comercialitzen una gran quantitat de colors i tonalitats diferents de barretes de pastel, hom en pot trobar fins a 500 de tons diferents. Es poden comprar els pastels en caixes de 12, 48, 72... barres o també es venen en unitats soltes. Les barres poden ser arrodonides o escairades, depenent de la marca.

Tenim també els pastels a l'oli que inclouen aquest component en la seva composició. Aquests pastels no s'han de fixar i es solen utilitzar per a fer esbossos. Es poden diluir a sobre mateix de la superfície amb oli de trementina i amb un pinzell.


Superfícies
Els pastels es treballen sobre paper. D'aquest cal tenir en compte el seu pes, color i gra. Aquest últim serà el que retindrà el color i permetrà escampar-lo. El paper Ingres és adequat. Es comercialitza en diferents colors i té un gra mig apte per al pastel. El treball en papers acolorits pot oferir resultats interessant, el pastel cobreix molt les superfícies i, per tant, sobre un to fosc de paper s'hi poden fer grafismes de colors més clars o més vius.
Cal fixar els pastels ja que si no s'anirien desprenent o escampant per la superfície.


Història
El pastel com el coneixem oficialment ha estat àmpliament utilitzat a partir del segle XVII. Aquesta tècnica aconseguí notorietat durant el segle XVIII, sobretot destinada a la realització de retrats. Artistes com de la Tour o Chardin empraren els pastels per a fer retrats molt detallistes. El pastel els permetia reproduir les diferents coloracions del rostre i de la roba. Generalment treballaven el pastel escapant-lo i difuminant-lo, deixant la superfície bastant llepada. Els impressionistes també van usar aquesta tècnica per la rapidesa d'execució, la capacitat per a crear efectes lumínics, per a fer petits traços o per a aconseguir una àmplia gamma de colors i gradacions. A diferència dels retrats Rococós els impressionistes apreciaren molt més el traç àgil que hom podia aconseguir amb els pastels. Empraren aquesta tècnica per a realitzar apunts de paisatge però també per a immobilitzar una imatge instantània com podem contemplar en les obres de Degas un dels grans pastelistes, que va crear molts dels seus cartells i quadres amb aquest mitjà, o també Toulouse Lautrec. A Catalunya tenim exemples destacables d'autors modernistes com Ramon Cases i una producció destacable de cartells fets al pastel. Els simbolistes empraren també aquesta tècnica. La força del color del pastel servia per a representar móns interiors, suggerir atmosferes i evocacions inquietants. Durant el segle vint s'utilitzarà per la potència expressiva del color i per la capacitat gestual del mitjà, tot i que no esdevindrà un mitjà molt utilitzat o molt apreciat.

              

          

        

1. Joseph Vivien (1675-1734), Lluis de França.    2. Gustav Ludbig (1695-1786), Artista.
3. Chardin, Autoretrat. 1771.    4. James Abbot, Stormy Sunset, Venència 1890.
5. H. Toulouse Lautrec, Saló de Rue de Moulien, 1894.    6. Edgar Maxeree, Perfil amb paó real, 1896.
7. Paul Sérusier, Paisatge, 1912.
8. Kirchner, Carrer amb senyora vestida de roig, 1914.    9. Joan Miró, Dona, 1934.    10. Sam Szafran, Estudi, 1972



Tècniques
-El pastel es pot treballar tacant el paper o amb traços. Es poden aplicar com si fossin llapis, col·locar-los horitzontalment i tacar la superfície o fins i tot rascant-los i omplint la superfície de pols que després escamparem pel paper.
-Es pot aplicar amb molta o poca matèria, escampant d'aquesta manera el pastel per la superfície.
-Una de les maneres és difuminant el pastel aplicat, esborrant així la marca del traç. Això es pot fer amb un difuminador, amb un drap, paper o amb el dit.
-També la goma ens permet escampar o dibuixar tot traient el pastel.
-El pastel és fàcil de treure o d'esborrar i normalment sempre podema anar afegint tons un sobre l'altre, si no és que ja s'hi han fet moltes barreges.
-Per a barrejar podem anar superposant amb capes fines els diferents colors i difuminar-los després per a obtenir un to nou uniforme.
-També podem crear barreges amb la superposició de traços, de punts...
-Amb el pastel podem posar colors més clars a sobre d'altres més foscos.

Es poden aplicar amb d'altres materials, com les aquarel·les, guaix, llapis...


 LECTURA DE TEXT

"El pastel, pols colorada de matisos i gradacions que varien fins a l'infinit -es coneixen més de mil sis-centes tonalitats ordenades segons els colors de l'espectre- amb una intensitat que permaneix intacta després del pas del temps, és una tècnica pictòrica que permet no tan sols crear amb rapidesa i llibertat d'estil sinó transcriure d'immediat l'emoció o la idea de l'artista i que, per la seva naturalesa facilita esborrar, tornar a treballar i superposar. Les seves característiques permeten crear molts efectes de textura, ja siguin aquests llisos i rugosos, vellutats, mats o sedosos, i per sobre de tots lluminosos. Perquè el pastel és a la vegada traç i color. Pot, també, multiplicar-se i proliferar a través de línies de foses en gradacions tonals o multicolors, creant una textura densa i resplendent.

Alguns artistes -com Nanteuil, Vivien, La Tour, Nattier, Liotard, Aman-Jean, Loup i Ernst Laurent entre d'altres- van utilitzar el pastel per les seves propietats toves i vaporoses, idònies per a obtenir efectes de difuminat i esfumat; altres, entre elles Chardin o Picasso, l'utilitzaren perquè permetia traçar línies vigoroses, que poden ombrejar-se amb precisió. Un gran nombre de dibuixants sumen i combinen, sense cap limitació, l'ambivalència de les possibilitats d'aquesta tècnica: Perronneau subratlla les ombres amb verds moderats creat a base de gradacions tonals i difuminant; Degas integra ratlles contrastades, vaporitzacions i esfumats; Henri Michaux, superposa i teixeix rastres i raspats. […] És una tècnica que permet una execució viva, accidentada i acolorida, doncs es manifesta a través de traços en línia recta o en ziga-zaga, mitjançant sèries de puntejats o per mitjà de línies corbes en forma de comes petites o llargues, ombrejar amb fines ratlles paral·leles o amb empastats amples, entrecreuats en totes direccions i desdibuixant per mitjà d'esborrades, raspats, ratllats i supressions."

El pastel. Skira. Pàg. 7


 
versió per imprimir



ACTIVITAT 7
Continuació de l'ARXIU DE PROVES. Proves 2: Barres de pastel.
Talment com s'ha realitzat en les primeres proves ACTIVITAT3 es torna a demanar que es facin 8 petits dibuixos amb pastel o bé amb formes geomètriques o bé treballant a partir del REFERENT. (Activitat individual a casa)
Recordem que ja s'ha dedicat una activitat a explicar als estudiants en què consistèix el treball de l'ARXIU DE PROVES a la UNITAT 1. També podeu consultar la pàgina dedicada a l'ARXIU DE PROVES on es donen indicacions per al professorat sobre el desenvolupament de la proposta.

DOCUMENT 7

 
 ARXIU DE PROVES. Barres de pastel




ARXIU DE PROVES
BARRES DE PASTEL



Talment com s'ha realitzat amb el carbó i el grafit cal que feu 8 petits dibuixos amb pastel
on només hi apareguin formes abstractes. No es demana que es representi res concret sinó que us fixeu més amb les possibilitats plàstiques del pastel. La finalitat d'aquest exercici és experimentar i, per tant, es tracta que no feu repeticions i que utilitzeu sempre el material de manera diferent.






 
versió per imprimir



ACTIVITAT 8
Proposta de realització de dos autoretrats.
El treball que es proposa en aquest cas gira al voltant del retrat, un dels gèneres que ha cultivat històricament el pastel. Es proposa comentar més detalladament els exemples que hi ha en el DOCUMENT 6 sobre retrats del Rococó i si és possible veure'n d'altres directament d'un llibre. Cal comentar la manera d'utilitzar la tècnica i lligar les seves característiques graficoplàstiques amb les intensions estètiques del moment. A partir d'aquí es poden plantejar d'altres recursos per a fer retrats amb el pastel que no han de passar obligatòriament pel difuminat i gradació dels tons de la pell, la imitació de textures dels cabells... Després d'aquesta explicació es proposa que cadascú realitzi dos autoretrats treballant de manera diferent els pastels. Per a fer el retrat hom es pot servir d'una fotografia. La primera finalitat de l'exercici no és aconseguir un retrat perfecte de la persona sinó veure com es poden utilitzar diferents recursos graficoplàstics amb les barres de pastel. Els retrats haurien de fer-se en un format de paper una mica més gran que DIN-A4. Si els alumnes tenen molts problemes per a representar un rostre, es poden ajudar d'un tramat de coordenades per a traspassar el retrat de la fotografia al paper a l'escala proporcional. (Treball conjunt de comentari dels retrats i treball individual d'elaboració a l'aula i a casa) — 4hores.

DOCUMENT 8

 
 REALITZACIÓ DE DOS AUTORETRATS

Com hem pogut veure un dels temes més tractats amb la tècnica del pastel ha estat el retrat. S'us proposa que realitzeu dos autoretrat amb pastels. El tractament que feu de cada un dels autoretrats ha de ser completament diferent i heu d'utilitzar el pastel també de manera diferenciada. Per exemple en un podeu treballar escampant el pastel per aconseguir gradacions i ombres, en l'altre, treballar sense esborrar el traç i sobreposant diferents colors sense escampar el pastel.

Podeu servir-vos de miralls o d'una fotografia per poder representar el vostre rostre. Podeu representar el cap, el coll i si voleu l'inici del tronc.

Es recomana treballar en un paper adequat pels pastels, de mida DIN-A3 o DIN-A4. Cal que el retrat ocupi tota la superfície, el fons podeu fer-lo com vulgueu.

Aquí teniu alguns exemples per poder contrastar diferents resultats.



1, 2. Vanesa Serramitja 3. Margarita Ramos 4. Vanesa Serramitja 5. Marc 6. Irene Bosch 7. Maria


 
versió per imprimir



ACTIVITAT 9
Proposta de realització d'un retrat a partir d'un text.
Seguint el mateix procés que l'ACT8, es proposa primer observar i parlar sobre els retrats Rococós i mostrar d'altres possibilitats per a realitzar els retrats amb les barres de pastel. En aquest cas es proposa fer un retrat a partir d'una descripció literària d'una persona. Primer cal pensar la fesonomia de la persona i després veure quins recursos utilitzem per a representar-la amb pastel. En ambdues activitats, ACT 8 i 9, cal donar pautes i orientacions per a fer els retrats. El retrat s'hauria de fer en un format de paper DIN-A3. En el document adjunt es proporciona el text sobre el qual es pot fer el treball. És una descripció que fa Josep Pla d'ell mateix (Josep Pla. Edicions Destino. Barcelona. 1966. pp. 18,5-187). S'adjunten també tres exemples que seria millor que els alumnes no veiessin, perquè no els determinin els resultats. (Treball conjunt de comentari dels retrats i treball individual d'elaboració a l'aula i a casa) — 4hores.

DOCUMENT 9

 
 REALITZACIÓ D'UN RETRAT

Com hem pogut veure un dels temes més tractats amb la tècnica del pastel ha estat el retrat. S'us proposa que, amb els pastels, realitzeu un retrat d'un personatge del qual no en tenim cap imatge, però si una descripció escrita. Cal que llegiu bé els trets que sobre aquest personatge va definint el text, i després, la vostra tasca és imaginar-vos el seu retrat i representar-lo.

Podeu utilitzar els pastel de la manera que vosaltres vulgueu: podeu barrejar els colors, treballar amb traços curts, escampant i difuminant completament el pastel o d'altres que us semblin oportuns.

Evidentment heu de vigilar amb les formes i mesures de la cara però sobretot heu de pensar i experimentar com emprareu els pastels per aconseguir els efectes desitjats.

Podeu treballar amb un full de mida DIN-A3 o de 50x70 cm. El retrat, que ha de comprendre el cap, coll i si voleu l'inici del tronc del personatge ha d'ocupar tot el paper. El fons el podeu fer com vulgueu.


TEXT:

Autoretrat verídic promès a la senyora Lola S... i no enviat per excés del sentit del ridícul.

Alçada: 1 metre 74. Acceptant la classificació de Retzius, el meu crani tendeix notòriament a la braquicefàlia. Sóc un cap curt i afegiré que sóc un cap gros. El meu cap està abundantment poblat de cabells. M'hauria estat absolutament indiferent no tenir-ne, però estic predestinat, segons una profecia formulada per un perruquer del carrer de Cavallers a la meva mare, quan jo era petit, a tenir cabells tota la vida. Fins a la mort, doncs, tindré cabells, i això haurà estat, per als meus progenitors, principalment un pretext d'orgull i de satisfacció positiu. Es poca cosa, si voleu, però sempre val mes d'acontentar-se amb el que hom té. No tinc pas un front espaiós, enorme, fugitiu, suggeridor (hipotètic) d'una poderosa intel·ligència, segons els tòpics de la novel·lística. Tinc un front normal, dret i vertical al pla de la terra. Els meus cabells no son pas completament rossos ni acusadament negres. Son un entremig. D'aquest front, tot baixant, se'n desprèn un nas que en altres temps fou molt correcte, finament dibuixat de cartílags. La forma del nas, me la vaig, però, destruir jo mateix, en una població de la costa de llevant on anàvem a estiuejar, un any per la festa major, jugant a 1'arbre de la cucanya. Vaig arrabassar el trofeu del cap del pal, vaig guanyar el primer premi (un parell de pollastres) després d'haver passat fent equilibris estrambòtics per la corda enseuada i relliscosa de l'arbre llanguíssim. En trobar-me al capdavall, vaig engrapar la bandera amb tan mala fortuna que vaig topar, de cara, amb el pal de la juguesca. Fou un terrible cop, paorosament sec. Em retiraren de 1'aigua mes mort que viu, sense coneixement, regalimant sang del nas i de la boca -el color de la sang es escandalós-, la cara tumefacta, morada, inflada monstruosament. Fractura dels ossos del nas, capolament dels cartílags. Tres setmanes al llit.

-I d'aquests pollastres, què en farem? - deia la família.

Dels poquíssims premis que he obtingui en el curs de la vida, aquest ha estat un dels més tristos. De llavors ença, el meu nas, una mica aixafat d'un cantó, ha perdut la seva correcció inicial i no presenta el menor interès.

Sola les celles poblades i les pestanyes desproveïdes de llargada, de corba romàntica i de caient fascinador, els ulls, petits, tancats dins d'una incisió d'escletxa de guardiola, tenen una certa vivacitat, molta mobilitat, i son -segons m'han dit- molt impressionables, tant a la visió exterior com als reflexos interns. Són uns ulls sense educació i sense hipocresia, que em traeixen, sembla, a cada moment. Aquest defecte dels meus ulls es característic de les meves faccions, extremament mòbils -d'una mobilitat tan acusada que sempre que algun amic dibuixant m'ha volgut fer un retrat de cara ho ha hagut de deixar córrer ràpidament. Es trist no poder disposar d'unes faccions estàtiques, fixes i acadèmiques, d'un mecanisme facial impassible. Perquè, de què serveixen unes faccions així? Què signifiquen? No crec pas que siguin un símptoma de sensibilitat important -com el front ample no es un símptoma d'intel·ligència segura, diguin el que diguin els novel·listes. Amb una cara tan mòbil, val mes no moure's de casa, abstenir-se de tot contacte amb la gent. Si no podeu dissimular els sentiments que els altres us provoquen -si no podeu dissimular les decepcions de les senyoretes-, val mes retirar-se a la Tebaida de la misantropia. Crec que és un bon consell per a totes les persones que tenen la desgràcia de tenir unes faccions com les meves. D'altra banda, no podria pas dir de quin color tinc els ulls exactament. Són potser massa petits per a veure'ls clars. De vegades em semblen d'un negre gris amb un puntet brillant susceptible de donar un esclat viu.

Tinc la cara notòriament plana i els pòmuls amples i sortits. Això féu dir a alguns amics de Barcelona -i Màrius Aguilar ho escriví mes tard en un diari- que jo semblo un rus del Mediterrani. L'observació em féu molta gràcia i vaig prendre peu en la comparació per a elaborar una genealogia fantasista de la meva família. Segons aquest pedigree, descendeixo d'una gent de raça eslava, per no dir mongòlica, que fou capturada el segle XVI per una nau algerina i alliberada davant d'aquestes platges per una fusta cristiana. Desembarcats i batejats que foren, els meus avantpassats trobaren que, en aquest pais, s'hi estava tan bé que s'hi establiren definitivament. Alguns amics -i enemics- meus i han arribat a inventar tants de detalls i a carregar la genealogia de tantes notícies entre absurdes i versemblants, que de vegades em sembla que quan en parlen s'arriben a creure el que diuen.


   

 
versió per imprimir


 

RECURSOS I BIBLIOGRAFIA

 Sobre procediments gràfics

o HAYES, Colin. Guía completa de pintura y dibujo. Técnicas y materiales. Madrid: Blume Ediciones , 1986.

o SMITH, Ray. El manual del artista. Barcelona: Hermann Blume Ediciones, 1990. (p.68-107 dedicades a diferents procediments de dibuix).

o SIMPSON, Ian. Enciclopedia de técnicas de dibujo. Barcelona: Editorial Acanto, 1995.



 Sobre el pastel

o SMITH, Ray. El manual del artista. Barcelona: Hermann Blume Ediciones, 1990. (p.84-89 dedicades als Pasteles blandos).