Nous suports, espais i materials

LAND ART   —   ART POVERA

Unitat 13

 

 PROPOSTA DIDÀCTICA, ACTIVITATS i DOCUMENTS DE SUPORT

La unitat anterior hem vist com s'integrava la dimensió espacial en les obres i com, aquestes, perdien el seu caràcter d'objecte per esdevenir un muntatge, una escenificació, una ubicació o una intervenció en un lloc. Aquestes idees s'amplien en aquesta unitat, aprofundint en la incorporació de nous materials i en la recerca de nous suports i espais per a les obres. Així es tracten específicament dos tipus de pràctiques artístiques: les de l'art de la terra o land art i les de l'art povera. El land art permet veure com l'art busca nous espais i suports, com intervé i utilitza els elements de contextos naturals. El povera ens il.lustra com s'amplia l'apropiació de materials no propis del camp artístic i com, aquests, són tractats sota unes determinades premisses estètiques. En les activitats s'intenta relacionar aquests tipus de pràctiques amb el context social dels anys seixanta, amb el trencament dels circuits comercials, amb els moviments contestatari, amb l'interès per l'ecologisme, amb la industrialització... L'apartat dedicat al land art s'il·lustra amb l'obra d'un artista Robert Smithson. S'intenta veure com l'artista observa l'entorn natural, quines coses d'aquest espai li interessen i, posteriorment, quins són els elements que planteja en les seves obres. A partir de les activitats que porta a terme aquests artista es proposa la realització d'un treball d'observació d'un espai natural. Sobre l'art povera només es planteja fer un comentari d'obres i veure com s'utilitzen els materials en cada una d'elles. Finalment es proposa ampliar l'ARXIU DE PROVES fent una sèrie d'experimentacions amb un mateix material. En aquest cas no es dedica cap activitat a l'elaboració d'una treball de creació. Si es creu convenient es pot proposar un projecte d'intervenció en un espai exterior. Tot seguit es detallen les activitats d'aquesta unitat i els documents adjunts als quals podeu accedir per a desenvolupar-les:


EL LAND ART

ACTIVITAT 1
Explicació sobre el Land Art. Lectura de textos i comentari d'obres.

DOCUMENT 1. El Land Art. Explicació, exemples d'obres, Land art i mitjans de comunicació.

ACTIVITAT 2
Explicació sobre l'obra de Robert Smithson. Lectura de text i proposta de treball fotogràfic sobre un espai natural.

DOCUMENT 2. L'exemple de ROBERT SMITHSON. Explicació, exemple d'obres. Lectura de text i proposta de treball.



L'ART POVERA

ACTIVITAT 3
Explicació sobre l'art povera. Comentari d'obres.

DOCUMENT 3
. L'art povera. Explicació i exemple d'obres.

ACTIVITAT 4
Continuació de l'ARXIU DE PROVES. Proves 14: manipulacions d'un material.
DOCUMENT 4. ARXIU DE PROVES. Manipulacions d'un material.



BIBLIOGRAFIA I RECURSOS


 



DOCUMENTS



EL LAND ART



ACTIVITAT 1
Explicació sobre el Land Art. Lectura de textos i comentari d'obres.
En aquesta primera activitat es proposa fer una explicació sobre el concepte de land art. Caldria exposar els elements que caracteritzen aquests tipus de pràctiques. També s'hauria de fer esment del context social en el qual apareixen aquestes manifestacions per a entendre quines són els preocupacions que fan que els artistes busquin nous mitjans de creació.

DOCUMENT 1

 
 EL LAND ART

Es designen sota el nom de Land Art o Earthworks, art de la terra, les obres que abandonen el marc de l'estudi, de la galeria, del museu, i són realitzades en un context natural, com pot ser el mar, una muntanya, la platja, el desert, un camp o fins i tot espais dins la ciutat. La natura es converteix en suport i en material artístic. Aquesta no és senzillament un espai de fons per a les obres o un lloc on col·locar-les sinó que el mateix paisatge és convertit en objecte artístic, després de què s'hi hagi realitzat una acció transformadora.

El land art, pren cos durant la dècada dels seixanta quan els moviments de contestació política i social, sorgits als campus universitaris, es afecte a una part de la comunitat artística nord-americana. Aquesta s'interroga sobre les formes de representació tradicional de l'art i sobre la conveniència d'utilitzar circuits de difusió alternatius als ja establerts, com les galeries i els museus. El Land Art va oferir una d'aquestes vies alternativa: representava un art de la rebel·lió, amb un esperit i uns objectius oposats a les aspiracions de mires estretes de les galeries, un art de l'entorn, subjecte molt més als imperatius del lloc que no pas a la demanda del consumidor. L'art va esdevenir el mirall d'un temps, d'un lloc, d'un emplaçament. Els artistes, com Michael Heizer, Robert Smithson o Charles Simonds volien que la seva obra sortís a recórrer el món real. Molts d'ells optaren per l'entorn rural dels deserts o dels grans llacs salats, d'altres per zones de la costa o espai agrícoles i alguns optaren pel paisatge urbà de les ciutats.

En aquestes obres els materials i el procés de creació es van convertir en un aspecte tan fonamental com la mateixa obra ja acabada. Moltes d'elles estaven estretament lligades a nocions de temporalitat. Les intervencions en espais exteriors eren exposades a les inclemències ambientals i eren inevitablement alterades per l'entorn. En molts casos s'acceptava l'alteració de la forma i la destrucció final de l'obra com a quelcom intrínsec a ella mateixa, com a quelcom amb valor artístic. Els factors de temps i d'atzar, els fenòmens naturals i l'alteració dels elements van esdevenir una part integral de la dinàmica de l'art. A part de tots els elements destacats, els artistes del land art, també expressaven una certa nostàlgia pel passat i per alguns valors que s'havien perdut. Això es veia reflectit en les obres perquè aquestes adoptaven un seguit de formes pròpies de les cultures antigues.

  

Richard Long

Oppenheim


 LECTURA sobre Land Art


Las montañas, los valles, los fenómenos atmosféricos y los grandes espacios abiertos devienen soporte, materia y sujeto de nuevas formas de intervención artística que huyen de los estrechos límites que encerraban la creación dentro de las paredes del museo o de la galería, es decir, los espacios sacralizados del arte, y abren la mirada del artista hacia la inmensidad del cosmos. La revalorización de las culturas arcaicas -más conscientes de esas conexiones cosmológicas- y el cultivo de una mística de la naturaleza enlazan el Land Art con el espíritu del romanticismo.
Sin embargo, en su origen, el Land Art surgió ligado a la reflexión minimalista que pretendía romper con la función decorativista de la escultura y se nutrió de la voluntad de desmaterialización de las obras de arte y del espíritu anti-objetual y "anti-artístico" que inundó las búsquedas de los anos sesenta y setenta. Como en el body art o en el arte de acción, el carácter efímero de las intervenciones de Land Art introdujo el tiempo real como coordenada plástica y abrió las puertas a la idea de arte como acontecimiento y experiencia.
En algunas propuestas del Land Art subyace una protesta contra la degradación, la mediatización y el olvido de la naturaleza; Se manifiesta, al menos inicialmente, una crítica al sistema económico que convierte las obras de arte en objetos privilegiados para el intercambio mercantil y también, sin duda, se expresa una fervorosa voluntad de reencontrarse con el ritmo y el fluir de las energías del universo, abriendo una reflexión sobre las interdependencias que ligan al hombre con el mundo y señalando la trascendencia de los más mínimos gestos sobre la piel del planeta. Sin embargo, el Land Art no se desconecta de las tecnologías comunicativas pues necesita del cine, del vídeo y de la fotografía para documentar y difundir mediáticamente sus intervenciones, que muchas veces se producen en contextos alejados de los centros de la cultura urbana. Por todo ello, el Land Art no puede ser simplistamente identificado con un retorno arcaizante a la naturaleza, sino más bien como una ampliación de la noción de arte, que toma el mundo como soporte de la obra.
Si la denominación Land Art se asocia con grandes espacios naturales, con intervenciones escultóricas o arquitectónicas a gran escala, es fundamentalmente por el impacto y la dimensión de los trabajos de pioneros americanos como Robert Smithson (Spiral Jetty, 1970), Michael Heizer {Complex One-City, 1972-1976), Robert Morris (Observotory, 1971-1977), Alyce Aycock (Labyrinthe, 1972), Dennis Oppenheim (Whirlpool. Eye of the Storm, 1973) o Nancy Holt (SunTunnels, 1973-1976). Aunque el más espectacular de los artistas del Land Art, Christo, es de origen rumano, las intervenciones en Europa, por lo general, tienen una escala más íntima, como evidencian los rastros sobre la nieve del holandés Jan Dibbets o los paseos del británico Richard Long.
La decisiva influencia de todos estos pioneros constituye el germen de una nueva comente creativa que, desde los anos setenta hasta la actualidad, ha fructificado en el interés de los artistas por las intervenciones sobre la naturaleza y el paisaje. Sin embargo, muchos otros creadores y arquitectos, conscientes del carácter esencialmente urbano de la vida en el planeta, se han decantado por la intervención en las ciudades y han contribuido a hacer porosos los límites que separan la arquitectura de las artes plásticas en los espacios públicos; al mismo tiempo, han extendido las reflexiones sobre el espacio a los estudios de diseño paisatjístico y urbano, reivindicando un protagonismo de la naturaleza que, en el fondo, parece responder a una cierta nostalgia por recuperar aquello que se pierde, una nostalgia que se ha ido incrementando con la expansión de la industrialización.

Rosa Martínez fragment de la introducció del llibre: Mc Grath, Dorothy. El Arte del Paisaje. Mèxic: Atrium Group, 2002. p.7-9




 Alguns exemples d'obres

'Boezem realiza en 1969 una obra en Amsterdam con su nombre escrito en el cielo por un avión a reacción: fotografías del cielo abierto, su nombre escrito y su desintegración indicaban el proceso o presenta una Fuente de arena, 1969, provocada artificialmente. Flanagan traza líneas y círculos en la arena de una playa, 1967. Oppenheim cava fosas en la llanura, transporta tierras de un lugar a otro, realiza trazados concéntricos en las riberas del río St. John, 1968, u ordena geométricamente un campo de alfalfa en el proyecto Hay Maze en el estado de Wisconsin. Baxter colorea el terreno o amontona troncos, mientras Heizer y De Maria cavan fosas en el desierto, Christo empaqueta las costas de Australia con plástico, Hutchinson colorea químicamente una playa. Heizer cava cinco fosas, depresiones en el desierto de Black Rock, de Nevada, en 1968. Toma fotografías con 365 días de intervalo. El clima prolonga el proceso. En Depresión de Munich, 1969, o Five conic displacements en el Coyote Dry Lake, 1969, de California, las fotografías eran tomadas a medida que las superficies son restauradas tras una inundación, de modo similar a lo sucedido en las inundaciones de Venecia, Florencia, valencia. Smithson trabaja también zonas desérticas, pero contrastando el paisaje natural con el artificial, ordenando el medio ambiente e interesado por la geología (Spiral hill, 1970). Uriburu sueña con colorear en verde todas la riberas y mares del mundo. (Marchán Fiz, 218)


    

  

1. 2. Nancy Holt, Sun tunnels, 1973-76.      3. M. Heizer     4. Christo, Running fence, 1972-76.  56. Christo, Valley courtain. Colorado, 1970-72.


 Mitjans de comunicació i Land Art

L'art de la terra té una relació molt estreta amb la imatge i els mitjans de comunicació. La majoria d'obres estan allunyades d'on és el públic i generalment tenen un caràcter efímer. Per tant necessiten un suport a través del qual puguin arribar al públic. En el mateix sentit, no tan sols és important l'obra acabada sinó el procés de la seva realització i fins i tot el procés de desaparició de la mateixa. Tal com passa en els fenòmens naturals el caràcter entròpic és important en aquestes obres. Així tot aquest procés també s'ha de documentar. El document, ja sigui fotogràfic, videogràfic, fílmic és doncs el mitjà de comunicació entre l'obra i el públic. Aquí en tenim alguns exemples:

'Estas obras, realizadas en los lugares más alejados, son dadas a conocer al público más amplio a través de la fotografía, de los films, vídeos y TV. Dibbets, y en cierta medida Heizer, Smithson, Long, consideran a la fotografía como la obra. Dibbets, por ejemplo, no utiliza la fotografía para representar, sino para visualizar. La apropiación de la misma se apoya en su naturaleza y características, en las condiciones bajo las cuales opera y el modo en que está implicada nuestra percepción. En cierto modo, estas fotografías cumplirían la misma función que la obra tradicional. Smithson ha insistido en la fascinación que le produce este medio. Por su parte, Oppenheim le atribuye cada vez mayor relevancia, aunque reafirma que no se trata de las fotografías en cuanto tales. El 'land art' ha tenido tal vez una mayor vinculación con la TV y los videos, ya que estos medios permiten una toma de todo el proceso de la obra en el paisaje.' (Marchán Fiz , 219)


 
versió per imprimir



ACTIVITAT 2
Explicació sobre l'obra de Robert Smithson. Lectura de text i proposta de treball fotogràfic.
En aquesta activitat es proposa il·lustrar el tema del land art amb l'obra de Robert Smithson. Ens interessa entendre quins són els plantejament que fa l'artista i, sobretot, com observa i interpreta els espais naturals: com té un interès pels processos que s'hi produeixen, pels canvis geològics, en definitiva pels canvis i transformacions dels materials i dels elements. A partir d'aquestes idees i després d'haver vist i comentat les obres de Smithson, es proposa la lectura d'una descripció que Smithson fa d'un dels seus viatges. A partir del text es tornen a destacar els elements pels quals té interès l'artista i es proposa que cada alumne faci un conjunt de fotografies sobre un paisatge concret (ja sigui natural o transformat per l'home) i que miri de fer una observació, a través de la càmera, semblant a la que potser faria Smithson. Les fotografies s'han de presentar en un dossier on també s'hi ha d'adjuntar una descripció escrita del lloc.

DOCUMENT 2

 
 ROBERT SMITHSON

Robert Smithson (1938, Passaic, Nova Jersey), fou un dels artistes més destacats del Land Art als Estats Units. La seva curta trajectòria artística ha deixat no només material documental sobre les obres (fotografies, dibuixos, mapes, etc.) sinó també textos que parlen sobre els seus projectes, sobre el seus viatges i alguns articles sobre el panorama artístic dels anys en què desenvolupà la seva tasca. Smithson, sempre molt interessat per les ciències naturals i la geologia, començà a realitzar obres escultòriques de mig format que, de mica en mica, incorporaren materials naturals (pedres, sorra, petxines). Aquest tipus d'obres foren el preludi que precedí la realització de les obres en localitzacions exteriors, que es servien d'elements i fenòmens propis de cada lloc.

A Smithson no li interessava crear objectes artístics treballant algun material per a aconseguir una forma concreta. El que interessava a Smithson era allò que els succeïa als objectes i als materials. Li interessa el seu canvi, la seva transformació, el seu desgast, la seva corrosió, la sedimentació, la ruïna i la desaparició.

L'artista, conjuntament amb l'artista Nancy Holt, es passejarà per molts paratges dels Estats Units i de Nou Mèxic per a buscar aquests elements. En les seves visites fotografiaren elements propis de la natura, elements geològics (estrats en procés d'erosió, marques dels torrents, sedimentacions de llacs, etc.). Però també fotografiaren paisatges on l'home hi havia intervingut i posteriorment havia abandonat, tot deixant la seva petja que, ens molts casos, era tornada a ocupada per la natura o destruïda i modificada pels elements externs. Smithson cartografia els llocs i n'estudia els senyals i el procés de desintegració. Totes les intervencions que l'artista feu, participen d'aquestes idees, les provoquen, les constaten, les acceleren, les fan visibles.

Enmig d'una societat en constant creixement, on moltes de les coses creades tenen una vida molt curta, es construeixen i en poc temps tendeixen a desaparèixer, transformar-se o destruir-se Smithson es decanta per un art focalitzat en els elements entròpics del nostre món. Les seves obres no tenen significació pel seu valor formal o pel fet que representin quelcom. Podem dir, que les obres esdevenen una metàfora del seu canvi físic, allunyant-se així de l'interès per allò present, estàtic, permanent, immutable.

Moltes de les idees que preocupen a Smithson són comunes a d'altres artistes del Land Art, com la seva dona Nancy Holt o, dins d'altres paràmetres, com Charles Simonds. Aquestes idees són fruit d'un moment de canvi, d'un cert malestar subjacent de la cultura nord-americana que es feu visible en el camp de l'art però també en d'altres àmbits de l'esfera social. La generació Beat n'és un exponent destacable, així com les obres literàries A la carretera de Kerouac, o els treballs fotogràfics de Robert Frank The Americans. En aquestes obres hi predomina la sensació de desencantament, de decrepitud, de deixar fer al temps, d'anar passant.

       

1. Trips to Franklin, new Jersey (Viatge a Franklin, Nova Jersey), 1968. Sèrie de fotografies en blanc i negre.
2. The Great Pipes Monument (El Monument de les Grans Tuberies) de la sèrie The Monuments of Passaic, 1967. Fotografies, 7,5x7,5 cm.
3. Nancy holt, Mono Lake, 1968.


 

   

  

   

1.2. R. Smithson, Glass Strata mith Mulch and Soil, Vancouver (Estrat de vidre amb fulles i terra) 1970. Vidre transparent de 510 gr. 32 làmines, d'uns 75 cm d'ample disposades verticalment a terra a 5 cm de separació entre elles que sobresurten de 30 a 45 cm de terra.
3. R. Smithson, Ninth Mirror Displacement, Tucatan, Mexico (Novè desplaçament de miralls), 1969.
4. R. Smithson, Second Mirror Displacement, Yucatán, Mèxic (Segon desplaçament de miralls), 1969.
5. R. Smithason, Mirror Trail, New Jersey (Camí de miralls), 1969. Detall.
6. R. Smithson, 1000 Tons of Asphalt (1000 tonelades d'asfalt), 1969. Tinta, llapis i guix sobre paper, 45,7x60,1 cm.
7. R. Smithson, Asphalt Rundown, Rome (abocament d'asfalt), 1969. Sèrie de diapositives en color de 35 mm.
8. R. Smithson, Partially Buried Woodshed (cabana de llena parcilament enterrada), 1970. Fotografia i retolador, 25,4x20,3 cm.
9. Partially buried Woodshed, 1970. Llapis sobre paper, 22,9x30,5 cm.


 Spiral Jetty

'La Spiral Jetty, no vol ser un monument que s'aixeca o apareix amb tota la seva magnificència sinó un elements que es va enfonsat sota la superfície del llac, que va desapareixent. El canvi i la decadència no són inevitables sinó que han de ser acceptats, fins i tot abraçats. Smithson ens insta a acceptar la situació de canvi, la situació entròpica i també a 'aprendre a incorporar aquelles coses que semblen lletges', ja que el valor de les obres no recau en la seva bellesa. Les restes, les runes, tenen les seves pròpies propietats estètiques, la seva grandesa, també l'oxidació dels metalls, el desgast de la fusta, l'erosió de les pedres, etc.'

 

    

7. R. Smithson, Spiral Jetty, Great Salt Lake, Utah (moll en espiral, Gran Llac Salat, Utah), 1970.

 
 
 LECTURA d'un text de Smithson i PROPOSTA DE TREBALL FOTOGRÀFIC

Llegiu aquest text en el qual Smithson descriu una de les seves visites. Mireu quins elements li interessen del paisatge, els aspectes que en destaca i relacioneu-los amb les seves obres.

Penseu també en el vostre entorn quotidià o en llocs que coneixeu on hom pot percebre els elements que interessaven a Smithson.

Penseu quins aspectes destacaríeu d'aquests llocs i com els explicaríeu a través d'una sèrie fotogràfica. Feu un petit guió i realitzeu la seqüència fotogràfica sobre un espai proper a la vostra població que vosaltres mateixos escolliu.

'Les carreteres del mapa es convertiren en una xarxa de traços, mentre que en la llunyania el Llac Salat existia com una franja platejada ininterrompuda. Les muntanyes semblaven sòlids que es fonien i brillaven sota la llum àmber. Seguíem carreteres que es dirigien cap a enlloc. Les vessants de sorra es convertien en masses viscoses de percepció. Lentament, vam arribar a prop del llac, que semblava una làmina violeta tènue, impassible, captiva d'una matriu pedregosa sobre la que els sol reflexiva la seva llum. Una extensió de salines envoltava el llac i, atrapat en els seus sediments, hi havia incomptables trossos de restes. Els molls vells havien quedat plantats en terra ferma. La mera visió dels fragments atrapats de restes i escombraries transportava a un món de prehistòria moderna. Els productes d'una indústria devoniana, les restes de la tecnologia silúrica, totes les màquines del període carbonífer superior, estaven perduts en aquells amplis dipòsits de sorra i fang.

Dos cabanes en ruïna miraven per sobre d'un grup cansat de torres petrolíferes. Una sèrie de filtracions de petroli pesat i negre, més semblant a l'asfalt, es produeixen just al sud de Rozel Point. Durant quaranta anys o més, la gent ha intentat extreure petroli d'aquesta bassa natural de brea. Bombes banyades en una massa apegalosa i negre s'oxidaven amb l'aire salat i corrosiu. Un cobert muntat sobre pilons podria haver estat l'habitació de l'oportunitat perduda'. La visita de totes aquestes estructures incoherents produïa un gran plaer. Aquest emplaçament contenia l'evidència d'una successió de sistemes fets per l'home enfangats en esperances abandonades.'

Robert Smithson, The Spiral Jetty, a Art of the Environment, 1972.


 
versió per imprimir



ART POVERA



ACTIVITAT 3
Explicació sobre l'art povera. Comentari d'obres.
Després d'haver treballat el land art es proposa parlar, utilitzant l'exemple de l'art povera, de la multiplicitats de materials que a partir dels seixanta utilitzen els artistes per a conformar les seves obres. Podem introduir aquí el terme de camps expandits, tot i que la finalitat és analitzar quin ús es fa dels materials, com se'ls manipula, com es juga amb les sensacions que provoquen, amb les seves característiques naturals o amb les significacions que puguin suscitar. Després d'explicar quines eren les premisses de l'art povera es proposa analitzar aquestes qüestions fent un comentari conjunt de les obres que s'adjunten en el DOCUMENT 3. Es pot analitzar conjuntament quin ús es fa dels materials en aquestes obres.

DOCUMENT 3

 
 L'ART POVERA

Molts dels moviment que es desenvoluparen durant la dècada dels anys seixanta i setanta del segle XX, empraren tota mena de materials per a realitzar les obres: objectes de tota mena, materials industrials, materials degradables o transformables (gel, substàncies orgàniques), elements extrets de la natura (sorres, fustes, pedres), etc. L'ús de tots aquests elements, i les seves múltiples transformacions o presentacions, ha continuat essent experimentat al llarg de les últimes dècades del segle XX.

L'anomenat Art Povera o art pobre ha estat un dels moviments que, conjuntament amb el Land Art, adoptaren un posicionament concret respecta a l'ús de materials. Els artistes que podem incloure dins d'aquest grup utilitzaren generalment materials d'origen natural o materials industrials en brut. El terme povera no ve tant de la pobresa del materials sinó de la simplificació en el procés de transformació d'aquests materials que, en molts casos, eren presentats sense ésser modificats, simplement eren escollits, col·locats, combinats. Podem dir que, per a l'art povera, els materials tenen importància per les seves pròpies qualitats (duresa, mal·leabilitat, rigidesa, flexibilitat, conductibilitat, propietats químiques, processos de transformació). En alguns casos fins i tot es concep, com passa en el land art, que els materials poden variar, degradar-se i modificar l'aspecte de l'obra. El povera pot utilitzar mitjans insignificants, materials del tot corrents sense que aquests siguin considerats pel seu valor material. L'elaboració d'aquests materials tampoc és important. Certament en el povera hi ha una certa reacció, no tan sols a la consideració de l'obra com a objecte únic, sinó a la modificació i artificialització dels materials originals, en un entorn social cada vegada més industrialitzat i tecnificat.

'Després de la Segona Guerra Mundial la ciutat de Torí va experimentar un profund procés de transformació en convertir-se en un nucli industrial gràcies a l'assentament de grans empreses. La bonança econòmica va atraure un gran nombre de treballadors d'arreu del país, una població immigrant que va començar a instal·lar-se en els suburbis urbans perifèrics, amb el consegüent canvi del paisatge urbà i social, i que amb el temps va tenir un pes específic molt important. La politització de la vida quotidiana, especialment remarcable en la segona meitat de la dècada dels seixanta, es va manifestar en la importància del Partit Comunista en aquells anys, en les revoltes dels estudiants, les manifestacions i les vagues dels treballadors i la creació de grups molt compromesos políticament, que fins i tot eren partidaris de la lluita armada.

En aquest context, alguns artistes van començar a examinar des d'una perspectiva crítica la seva pròpia actitud en la societat industrialitzada, qüestionant els models establerts per la tradició i el passat. Entre ells hi havia un grup d'artistes joves que, encara que mai es van arribar a estructurar com a moviment, van ser aglutinats per Germano Celant amb el nom de povera, un terme pres dels conceptes teatrals de Grotowski que va aparèixer per primer cop en el text del catàleg de l'exposició Arte povera - Im Spazio (1967). Celant definia l'arte povera com un art que materialitzava les percepcions sensibles i que rebutjava les jerarquies de les tècniques i dels materials. Així mateix, Celant atribuïa a l'artista el paper de "guerrilla warrior", ja que el seu treball era un gest social, un alliberament compositiu que apuntava a la identificació entre l'home i el món.'

http://www.macba.es/catala/09/09_05.html

 

 OBRES

Comenteu quin tipus de materials s'utilitzen en aquestes obres i com han estat emprats.

  

    

   

1. Michelangelo Pistoletto, Venus dels draps, 1967. Reproducció de Venus clàssica en ciment recoberta de mida, draps.
Veus 130x40x45 cm, instal·lació 150x280x100 cm.
2. Giuseppe Penone, Arbre d'onze metres, 1969-89. Cada un 516x45x45 cm.
3. Mario Merz, igló amb vòrtex, 1981. Tècnica mixta sobre tela, ampolla amb tub fluorescent i rames. Tela 280x280. Instal·lació 290x300x60.
4. Maria Merz, che fare? (Què fer?), 1968. Cera, tub lluminós fluorescent, receptacle de metall. 17,8x45x14,4 cm.
5. Mario Merz, Iglo amb arbre, 1969. Tub de ferro, vidre, arbre, guix. Igloo 100 200 cm. arbre 320 alt.
6. Jannis Kounellis, Sense títol, 1969. Reixa metàl·lica i llana. 40x190x80 cm.
7. Luciano Fabro, Speculum italiae, 1971. Mirall, pomb, fusta.

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 4
Continuació de l'ARXIU DE PROVES. Proves 14: manipulacions d'un material.
En l'arxiu de proves es demana que els alumnes triïn un material i que a partir d'ell es facin quatre propostes de presentació. No es demana tan que se'l manipuli sinó que se'l presenti de diferents maneres, en les quals es puguin apreciar les característiques d'aquest material. Si es treballa amb el referent seria interessant triar un material amb el qual es pogués ampliar la reflexió sobre aquest. Si no la qüestió temàtica és en aquest cas completament prescindible. S'haurien de triar materials que fossin mínimament integrables a la llibreta de l'arxiu: robes, cotó, sorres, branques, cafè, cera, farina, fil elèctric... (Treball individual a casa)
Recordem que ja s'ha dedicat una activitat a explicar als estudiants en què consisteix el treball de l'ARXIU DE PROVES a la UNITAT 1. També podeu consultar la pàgina dedicada a l'ARXIU DE PROVES on es donen indicacions per al professorat sobre el desenvolupament de la proposta.

DOCUMENT 4

 
 ARXIU DE PROVES. Manipulacions d'un material




ARXIU DE PROVES
MANIPULACIÓ D'UN MATERIAL


En l'arxiu de proves es demana que trieu un material i que a partir d'ell feu quatre propostes on es manipuli i se'l presenti de diferents maneres, en les quals es puguin apreciar les característiques d'aquest material. Si es treballa amb el referent seria interessant triar un material amb el qual es pogués ampliar la reflexió sobre aquest. Si no la qüestió temàtica és, en aquest cas, completament prescindible. S'haurien de triar materials que fossin mínimament integrables a la llibreta de l'arxiu: robes, cotó, sorres, branques, cafè, cera, farina, fil elèctric...






 
versió per imprimir


 

RECURSOS I BIBLIOGRAFIA

 Sobre art de la terra

o Robert Smithson. El paisaje entrópico. Una retrospectiva 1960-1973. València: IVAM, 1993.

o RAQUEJO, Tonia. Land art. Hondarribia: Editorial Nerea, 1999.



 Sobre art povera

o FERNÁNDEZ POLANCO, Aurora. Arte Povera. Hondarribia: Editorial Nerea, 1999

o LUCIE-SMITH, Edward. Movimientos artísticos desde 1945. Barcelona: Ediciones Destino, 1995. (p.187 Capítol VII dedicat a Arte povera, postminimalismo y su herencia).

o Mario merz a Artcyclopedia: http://www.artcyclopedia.com/artists/merz_mario.html

o Mario Merz. Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 1993.

o 5 imatges d'iglús de Mario Merz: http://www.proa.org/exhibicion/merz/exhibicion.html

o Informació sobre Merz.
http://www.the-artists.org/ArtistView.cfm?id=8A01F9D2%2DBBCF%2D11D4%2DA93500D0B7069B40

o Introducció i varis artistes amb una imatge de les seves obres.
http://perso.wanadoo.fr/frederic.lovisa/arte.htm#mario

o Informació art povera i artistes. Es una exposició de la tate
http://www.tate.org.uk/modern/exhibitions/artepovera/default.htm