1.- Economia
     Al començar el segle es produeix un fre al procés d'industrialització degut a la sèrie de guerres que impliquen a Espanya en enfrontaments amb la França revolucionària, contra els anglesos i altra vagada contra la França de Napoleó a la Guerra ds la Independència. Serà a partir de 1830 quan es torna a agafar el procés industrialitzador encara que no sigui tant important ja que no és competitiva respecte a la resta de països europeus. Aquesta recuperació es caracteritza  a la segona meitat del segle per l'augment de la població que passa dels 4.850 habitants l'any 1845 a 21.000 l'any 1910 (un augment del 432%). 

     Una vegada superada aquesta etapa de decadència, s'inicia a Badalona un procés de recuperació econòmica basada en l'agricultura, amb l'ampliació de les terres conreades. Domina el cultiu de la vinya, amb el 60% de la superfície conreada i amb xifres de producció que ronden els dos milions de litres de vi.
     Segueixen en importància els cereals de regadiu, amb el 14% de la superfície municipal; el cereal de secà amb el 10%; les hortalisses i altres productes el 10%, i altre 10% de boscos.

     A la pesca continua l'expansió iniciada al segle XVIII i ja al iniciar-se el segle existien unes instal·lacions portuàries que permetien l'arribada de mercaderies i persones així com el creixement del barri de Baix a Mar molt lligat a la pesca
     A finals de segle havia 500 persones treballant al sector pesquer, amb 150 barques de pesca i 10 de cabotatge. El 1851 es crea el gremi de pescadors i el 1863 es crea una duana de mar.

     Molt lligada a la pesca es desenvoluparà l'indústria de la corderia, de la qual existien un mínim de 15 empreses que donaven feina a moltes persones.
     En una primera etapa que va de 1840 a 1858 comença la mecanització de la producció, sobre tot al tèxtil, amb l'introducció del vapor. A més del tèxtil, apareixeran altres indústries com "la Galeta" dedicada a la fabricació de galetes, la de xarols, hules i encerats de Carles Le Boeuf.
     A l'octubre de 1848 s'inaugura la línia del ferrocarril Barcelona-Mataró que facilitarà les comunicacions entre Badalona i Barcelona i tindrà com a conseqüència l'avenç de la industrialització a Badalona.
     A partir dels anys 60 comença l'instal·lació d'indústries més grans, amb noves tecnologies que comporten un procés de concentració de la producció que fa augmentar el nombre d'obrers industrials.
     La crisi del tèxtil facilita que s'instal·lin a Badalona altres tipus d'empreses com el Sucre, el Cristall, el Gas o l'Anís del Mono.
     A finals de segle s'instal·len noves empreses com la Cros, la refineria de petroli, o fàbriques d'aiguardent, o les tèxtilsSoler i Biosca, Can Mercader o Can Canyelles.

2.- Evolució històrica
     Catalunya després de la Guerra de Successió pateix una reestructuració important degut a la nova ordenació jurídica que representa el Decret de Nova Planta, afavorint a la petita noblesa en contra de la burgesia i de les classes mitjanes.
     Badalona viu molt intensament la Guerra de la Independència, amb diversos enfrontaments entre les tropes franceses acampades a la vila l'any 1808 i les guerrilles locals als boscos.
     Amb l'arribada de Ferran II i l'anul·lació de la Constitució de Cadis, es fa càrrec de l'alcaldia de Badalona Felip Rosés.
     Després de l'aixecament de Riego i l'inici del Trienni Liberal s'anomena alcalde a Joaquim Sariol. Quan el 1823 Ferran II restaura la Monarquia Absoluta, es crema per accident l'església de Santa Maria i s'anomena alcalde a Onofre Badis.
     Quan mor Ferran II comença la guerra carlina i s'accelera el procés d'industrialització. Aquest procés i les condicions de vida dels treballadors fan que aquests comencin a organitzar-se i mobilitzar-se. Així, el 1835, i com a conseqüència d'un conflicte obrer, a Barcelona es crema la fàbrica Bonaplata i alguns convents. A Badalona també va tenir ressò aquesta mobilització i es va cremar l'església i part del claustre de Sant Jeroni de la Murtra.
     El 7 de juliol de 1845, coincidint amb el sorteig dels quintos, el públic reunit s'hi va oposar cridant i quan l'Ajuntament intentava continuar amb el sorteig, van assaltar l'edifici i van desaparèixer les llistes dels mossos; quan un sereno va disparar sobre un jove matant-lo, la multitud el va matar junt amb un agutzil que volia anar a Barcelona a demanar ajut.
     La primera organització obrera de Badalona va ser la "Sociedad de Protecció Mútua de Tejedores de Algodón de Badalona" creada l'any 1842. El 1872 va organitzar-se un sindicat amb molta força a la resta de Catalunya: "Les Tres Classes de Vapor" i a finals de segle apareixen altres més: "Sociedad Obrera Cristalera", la "Asociación de Obreros Panaderos", "La Fraternal de Oficios Vidrieros", la "Sociedad de Palangreros", la "Sociedad de Carpinteros", la "Hermandad Obrero-cristalera", la "Asociación de Socorro de la Clase Obrera".
     Dins el moviment Internacional, Badalona pertany majoritàriament a l'opció Bakuninista o apolítica que domina a la resta de Catalunya. Badalona participa a la primera vaga general de Barcelona el 1854, a les protestes de 1855 per la mort d'un líder obres, i a la vaga general en favor del dret d'associació del mateix any.
     A finals dels 70 i degut a la crisi tèxtil, l'Ajuntament es veu obligat per la pressió dels treballadors a realitzar obres públiques per donar feina als treballadors aturats.
     La vaga de 1890 convoca a 3.600 treballadors; aquest mateix any, en la primera celebració del 1 de maig, es mobilitzen 4.000 persones.
     En el terreny cultural, el moviment obres es manifesta en la creació de les societats corals, com el Cor de Badalona fundat el 1852.

3.- Evolució de la ciutat: el Modernisme
     Ja al llarg del segle XVIII la ciutat comença a canviar d'aspecte doncs l'evolució agrícola fa que les masies es modernitzin i es restauren moltes façanes com a reflex del poder econòmic.
     El barri de Dalt de la Vila amplia la seva extensió, allargant els carrers, així, el carrer de Barcelona arriba a la riera de Canyadò i el carrer Fluvià arriba a la riera Matamoros. El carrer de la Costa s'allarga fins el Camí del Mar.
     Però a més Badalona creix cap altres llocs, com el carrer Rector o el barri de Baix a Mar on es construeixen les cases típiques de pescadors, les primeres platges de corders, les primeres manufactures tèxtils o les primeres destil·leries d'aiguardent, sense una planificació prèvia.
     L'aparició de la burgesia liberal a la segona meitat del segle XIX serà la que impulsarà els seus criteris urbanístics a Badalona com a altres ciutats catalanes com Barcelona. Fruit d'aquesta planificació, la ciutat creix pel camí ral o Nacional II; al Camí del Mar i els seus voltants (Santa Anna, Sant Llorenç), el carrer Pujol a Dalt de la Vila...

  D'aquesta època cal destacar els edificis d'us privat:
      * Casa de l'Enric Mir i Carreras a l'Avinguda de Martí Pujol 45-47.
      * Casa d'en Francesc Prat i Bosch al carrer del Mar 15.
      * León Le Prevost o Escola Gitangali a Martí Pujol 41.
      * Casa Pavillard a Martí Pujol 23-25, la mostra més interessant del modernisme a Badalona.
Casa Pavillard
A més es construeixen els primers edificis públics:
      * La Casa de la Vila de 1889.
Casa de la Vila l'any 1931
      * El Cementiri de Sant Crist de 1834.
      * El Teatre Zorrilla de 1868.
      * Hospital de la Fundació Roca i Pi de 1899.
      * El Mercat Maignon de 1889.
      * La fàbrica de "La Llauna" de 1906.
Fàbrica de "La Llauna"
      * Les Escoles Ventós Mir  a Sant Ignasi de Loiola.
      * L'Estació de RENFE.
      * El Mercat Torner de 1924-26.
      * L'escorxador Municipal de 1924.
 

Estació de Renfe

Escorxador Municipal

     I es planifiquen els primers espais públics oberts:
      * La Rambla.
      * La Plaça de la Vila.
     El 1898 es fa públic el primer pla d'eixample de Badalona (Pla Pons) que planteja l'urbanització de la zona entre el mar i la carretera nacional des de Martí Pujol fins a Sant Adrià i des de la Riera Matamoros fins la de Canyadó. Aquest pla preveu l'alternança de quadrícules de diferents grandària dedicades unes a equipaments industrials i altres a vivendes obreres. Aquest pla serà revisat pel pla d'Amigó a començament del segle XX i ampliat pel pla Fradera durant la II República, que urbanitzava la part alta de la ciutat, però que no s'arribarà a portar a terme.

El segle XX
     És ja al llarg del segle XX quan Badalona es transforma tant a nivell demogràfic com econòmicen la ciutat que avui coneixem.

   A començament del segle XX i amb la creació de la CNT, augmenten el número i la força de les mobilitzacions populars, com quedarà palés a la Setmana Tràgica de 1909.
     A partir de 1911, i després del primer congrés de la CNT, augmenta la seva importància social malgrat ser a vegades obligada a la clandestinitat. Així, passa de 2.455 afiliats el 1915 a 9.000 el 1919 i va demostrar la seva força a la vaga de la Cros de 1918, que va provocar 4 morts i 7 ferits, fet que agreuja el conflicte social provocant fins i tot la dimissió de l'Ajuntament que havia recolzat als vaguistes.
     Amb el nomenament de Martínez Anido com Governador Civil de Barcelona, comença el pistolerisme i la il·legalització de la CNT. Aquest període deixa a Badalona 16 morts i frena l'avenç del moviment obrer.

     A la Dictadura de Primo de Rivera s'acava amb la tradició d'ajuntaments democràtics i moltes societats culturals i socials obreres són clausurades. S'augmenten les obres públiques i fins i tot el Rei Alfons XIII visita la ciutat acompanyat de Primo de Rivera i Martínez Anido.
     A les eleccions municipals de 1931, els resultats a Badalona foren de 17 republicans i 14 regionalistes. Quan a Barcelona es proclama l'Estat Català, a Badalona es constitueix un Comitè Republicà i s'anomena alcalde a Josep Casas i Costa.

     La República representa la continuació del període anterior a la Dictadura, així, la CNT recupera el seu protagonisme social i la seva força es deixa notar en la forta abstenció de les eleccions.
     Després de les eleccions de 1934 i la proclamació per part de Companys de l'Estat Català dins de la República Federal, té lloc la repressió militat de Lerroux i l'empresonament de Companys i el seu govern. Badalona serà una de les últimes poblacions a rendir-se, formant barricades i tallant els ponts d'entrada a la ciutat des de Barcelona i Mataró.
     Al marge de la evolució política, la República és un període de gran dinamisme cultural, amb un gran desenvolupament de la premsa local i l'inici de les excavacions arqueològiques (descobriment de la Venus de Badalona) o la presència de Pompeu Fabra i Margarida Xirgu a Badalona.

     La Guerra Civil iniciada amb la sublevació militar després de que el Front d'esquerres guanyés les eleccions de 1936 va trencar totalment la vida de la ciutat, i després d'una desorganització inicial, les organitzacions obreres i polítiques d'esquerres van anar superant les tensions i controlen la situació, transformant la producció industrial orientant-la cap a la finalitat bèlica amb la participació obrera a la gestió de les empreses. A més, la ciutat va patir violents bombardeigs i la manca de productes bàsics.

Però la penúria econòmica encara s'agreuga després de finalitzar la guerra ja que la manca de productes alimentaris provoca un dur racionament. El franquisme lograrà superar aquesta etapa després de l'obertura internacional, fet que facilita l'industrialització i per tant la recuperació econòmica de la ciutat que comença a rebre un gran volum d'immigració que transformarà totalment la ciutat amb un urbanisme caòtic ja que es deixarà en mans privades i dels especuladors.
     En aquesta època sobre tot a partir dels anys 60, comença la reorganització obrera, l'actuació clandestina dels partits polítics, i la creació de grups i entitats culturals i veïnals.

Evolució urbanística
Grup de vivendes de Sant Jordi
     A partir de 1940 comença el creixement desordenat a base de construccions de caire familiar repartides pels barris, un exemple dels quals és la zona del turó d'en Caritg. Després comença la construcció dels grans blocs tant d'iniciativa pública com privada.
     Des de l'any 1951 fins el 1975, la Organización Sindical del Hogar, el Patronato Municipal de la Vivienda de Badalona i les Vivendes del Congrés Eucarístic construiran 9.821 vivendes concentrades bàsicament a Sant Roc, al Congrés i a Pomar, a més de Llefià, la Salut, Bufalà i Canyadó. Això comportarà la masificació de diverses zones i la manca d'equipaments i serveis públics en aquests barris.