1.- EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
   Quan comença el segle Badalona havia deixat de ser una aldea i es va convertir en una ciutat de tipus mitjà amb  menys de 20.000 habitants i a partir d'ací va començar a créixer fins arribar als prop de 230.000 del cens de 1982.
la causa principal d'aquest creixement tan rapid ha sigut la immigració provocada pel procés d'industrialització que va comportar la concentració demogràfica a l'àrea metropolitana de Barcelona i que va afectar directament a Badalona.
   Durant la dècada de 1900 a 1910 la població de Badalona només registra l'augment provocat pel creixement natural. 
   Serà entre 1910 i 1920 quan experimenta el primer increment important, passant de tenir 20.950 habitants  a 29.092 l'any 1920. Aquest increment és conseqüència directa del augment de la producció industrial, accelerada per la I Guerra Mundial degut a la política neutral practicada pel Govern. Aquest desenvolupament econòmic es prolonga durant la dècada següent degut a la construcció del Metro de Barcelona i a l'Exposició Universal de 1929.
   Entre 1930 i 1940 es talla aquesta tendència positiva degut als efectes de la crisi de 1929 i a les conseqüències negatives de la Guerra Civil tant pel número de morts i el descens de la natalitat com per l'exili d'una part important de la població.
   La dècada de 1940-1950 és coneguda per l'estancament econòmic la qual cosa es tradueix a la demografia en un estancament de la població a Badalona, ja que es talla el procés immigratori anterior a la guerra i no es produeix un creixement natural considerable.
   La liberalització de l'economia i la arribada a Espanya de l'ajut exterior fa que el període de 1950-1960 sigui el de la explosió demogràfica de Badalona, explosió que s'inicia els anys 1954-55 i que continuarà fins a 1975 amb diferents fluctuacions econòmiques que frenen o acceleren el procés immigratori de la ciutat. Així, el 1956 es produeix una primera crisi econòmica que fan que el govern posi en marxa el "Plan de Estabilización" que es deixa sentir els anys 1959, 1960 i 1961 amb un allau migratori cap els països europeus i que fan que Badalona presenti per primera vegada un saldo migratori negatiu degut a que gran part de la població que havia arribat  els anys anteriors marxa cap a l'estranger.
    La dècada de 1960-1970 es caracteritza econòmicament com la del "desenvolupament", conseqüència de l'entrada d'Espanya en l'economia mundial i que demogràficament es tradueix en un flux emigratori intern camp-ciutat sense precedents que comporta la expansió demogràfica de les àrees industrials més importants, dintre de la qual es troba Badalona. Aquest fluix migratori continua fins l'any 1973 en què es produeix la crisi econòmica.
  A partir del 1973 s'atura doncs el procés immigratori. Això, afegit a que comença la davallada de la natalitat. fa que Badalona freni el seu creixement demogràfic encara que continuï augmentant el número d'habitants fins l'any 1981 en que arriba als 229.780. A partir d'ací canvia la tendència i la ciutat comença a perdre habitants progressivament degut tant al descens de la natalitat com a un nou fenomen: una part de la població canvia el seu lloc de residència cap a ciutats més perifèriques degut bàsicament a l'augment considerable del preu del sòl i per tant de la vivenda. Dintre d'aquest procés, Badalona es troba en un terme mitjà com a ciutat propera de Barcelona però a la vegada perifèrica, la qual cosa fa que hagi perdut població però en una proporció menor a altres ciutats com Barcelona o L'Hospitalet de Llobregat.
   Segons el cens de 1996, la població de Badalona havia caigut fins els 210.547 habitants.

2.- ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ

     * Per edats, s'observa un fort creixement de la població de més de 65 anys que passa a ser el 12% del total de la població al contrari del grup de menors de 14 anys que es redueix del 25 al 15,7% en 10 anys. Aquest fet és degut a la disminució del número de naixements que es produeix a partir de 1977.
     La mitjana d'edat per tant passa dels 32,9 anys el 1986 als 36,7 de 1996. Dins d'aquesta mitjana, una quarta part de la població té menys de 20 anys i una altra quarta part té més de 52 anys.
    * Quant a la distribució per barris, els que tenen una població més jove són Montigalà, Nova Lloreda, La Pau, Sant Joan de Llefià, el Remei... mentre que els que tenen més població major de 65 anys són el Manresà, Centre, Canyet, Progrés, Coll i Pujol i Casagemes.

3.- ORIGEN DE LA POBLACIÓ

     La població nascuda a la mateixa Badalona passa del 58,8% el 1986 al 63,2% del 1996.
     Quant a l'origen de la població immigrant, Andalusia continua sent la primera, seguida d'Extremadura, Castilla i Múrcia.
     Pel que fa a la distribució per edats, el 96% de la població menor de 25 anys ha nascut a Catalunya, disminueix fins el 63% en el grup de 25 a 44 anys i arriba al 30% entre els majors de 45 anys.
     El número d'estrangers és d'un 7/1000 del total. La majoria prové de El Marroc, França, Argentina, Xina, Itàlia, República Dominicana i Perú.