L'època de les invasions
     A partir de l'arribada dels visigots i la posterior invasió dels àrabs, s'agreuja la crisi econòmica de la zona i es produeix una clara crisi social amb la dissociació entre el poder polític i la població hispanorromana. Aquest tipus de societat no deixa restes artístics, ja que la influència d'aquests dos pobles no es va notar a la nostra ciutat.

     Amb l'arribada dels francs i la conquesta de Barcelona per Lluís el Pietós, fill de Carlemany a l'any 801, alguns d'aquests s'instalen a les vil·les dels voltants de Badalona: Can Sant Romà, Can Montcerdà a Can Boscà, Sant Martí de Poià, Cal Comte, atorgades als "senyors" encarregats de defensar el territori dels atacs àrabs.
Masía de Cal Comte
     A partir de l'any 801 i fins la segona meitat de l segle es viuen períodes alternatius de crisi provocades tant per les lluites internes (revolta d'Asó i Guillermo l'any 827 i 828) com per les razies d'Ab-Al-Rahman que finalitzen amb el Tractat de Pau de 852.
     Comença en aquesta data un període de certa seguretat i estabilitat que fa augmentar el número d'habitants i l'extensió de la superfície conreada.

     Però aquest període és interromput  per l'ocupació i saqueig de Barcelona per Almanzor, que va convertir Badalona en un munt de ruïnes al segle X, mentre que les zones de Llefià, Canyet i Pomar tindrien més població que el centre de la ciutat.

Evolució demogràfica
     Quan el Comte Borrell va reconquistar Barcelona, Badalona comença a renéixer al voltant de l'església de Santa Maria. La gent que s'havia refugiat al camp torna a la ciutat, encara que fins a finals del segle XVII la població dels voltant serà superior a la del centre.
     El cens de 1359 dóna un total de 136 cases, amb una població estimada de 680 habitants. El 1413 comptava amb només 100 parroquians i un segle després, el 1553 tenia 105 cases amb aproximadament 475 habitants, de les quals menys de la meitat (49 famílies) vivien a la vil·la.
     El segle següent la població augmenta i el 1675 havia 130 "fogatges", amb una població de 900 habitants, baixant als 739 habitants al cens de 1719.

Els senyors feudals
     Baetulo, que a partir de l'Edat mitjana es convertirà en Bidulona, estaria dominada alternativament per un grup de famílies o senyors feudals:
     - l'alou de Cal Comte (1068).
     - l'alou de Poià de la Murtra.
     - l'alou de Can Peixau o dels Aversó (1312) que rep d'Alfons el Benigne permís per construir un molí i un forn de vidre (1329).
     - l'alou de la Torre Vella, edificada al costat de l'església de Santa Maria; posseïa una vasta extensió de terra des del mar fins a Dalt de la Vila i els drets jurídics sobre els seus vassalls.
A partir de 1096 els documents parlen dels drets de la família Santcliment sobre el senyoriu de Torre Vella. El 1135 el Comte Ramon Berenguer IV cedeix els drets sobre Badalona a la família Montcada. El 1225 Ramon Plegamans rebia del casal dels Montcada els drets sobre la parròquia de Badalona, entre d'altres parròquies. El 1260 venen els drets de la casa de Badalona a Pera de Sentmenat. El 1277 passa a mans de Guillem Dufort, que ho torna a Pera de Sentmenat el 1280. Aquest mateix any rebran del rei Alfons el Benigne la jurisdicció civil ja anomenada anteriorment.
     Finalment passarà a mans del Bisbe de Barcelona.
     El 1317 el Rei demana l'alliberament de Badalona, malgrat lo qual continuen les lluites feudals entre els pagesos i els senyors, fins que l'any 1435 la ciutat serà venuda al Consell de Cent de Barcelona.

L'Església
     L'església tindrà un paper decisiu a la ciutat com el va tenir al llarg de l'història medieval catalana, tant a nivell religiós com polític. Durant el llarg procés de feudalització va jugar un paper pacificador canalitzant les lluites populars i ajudant a enfortir poder del comte de Barcelona.
     El seu poder econòmic s'anà incrementant segons avança l'edat mitjana. Així el document de consagració de l'església de Santa Maria  fixava els límits territorials de cobraments dels delmes des de Montgat al Riu Besós, a més d'una sèrie de propietats.
Església de Santa Maria

    Els temples construïts a la ciutat en aquest període son:
     * L'església de Santa Maria, que ja existia abans del segle X i que va ser destruïda per Almanzor i reconstruïda posteriorment. Aquesta va sobreviure fins 1788 en que es va inaugurar una de nova després d'enderrocar l'anterior degut a que amenaçava ruïna i s'havia quedat petita.
     * A can Peixau (Llefià) es va construir la capella de Sant Salvador, construïda probablement abans dels segles VIII i IX.
     * Amb l'arribada dels francs es construeix la capella de Sant Martí de Poià, alhora que es construïa la capella de Sant Romà. Al voltant de la capella de Sant Martí es formarà una vil·la que s'anomena Murtra, nom que deriva dels arbusts que es van plantar en aquest lloc procedents de les expedicions a Terra Santa.
     * Sant Sergi de Pomar, que tenia una necròpolis i que fou abandonada a l'arribada dels àrabs.
     * L'església romànica de Sant Martí de Tours de Montgat.
     * El convent de les monges de Montalegre, fundat al 1287 i que sobreviu fins el 1362.
     * L'ermita de la Mare de Déu de Montalegre, a la Conreria, construïda entre 1415 i 1468.
     * Sant Pere de Reixac, construïda cap l'any 992.
Monestir de Sant Jeroni de la Murtra
*Sant Jeroni de la Murtra.
     L'any 1416 el propietari del mas de la Murtra vengué els terrenys als Jeronims de Sant Pere de Ribes. Després d'uns anys d'adaptació difícils, el monestir pren rellevància dintre de Catalunya i rep diversos favors i visites dels reis d'Aragó i després dels d'Espanya, a més de nobles i persones importants, la qual cosa denota l'esplendor que va assolir en certes èpoques depenent, més que de les qüestions religioses, de les seves relacions polítiques, econòmiques i socials. Així, per eixample, durant la Guerra Civil fou favorable a Joan II i va tenir el seu protagonista en la Guerra de Secessió de 1640-1652.
     Quant a l'edifici, d'estil gòtic tardà, consta de diverses edificacions, amb un nucli central format per un claustre de dos pisos, la cuina i el refectori, la sala capitular i l'antiga església amb una nau principal i sis capelles laterals. Més tard es va afegir una torre defensiva, una bodega i un safareig.
     A banda del Monestir es troben les ermites de Sant Onofre i Sant Climent.

La Ciutat
     Després del segle XI la gent es torna a congregar en torn a l'església de Santa Maria formant la que avui dia s'anomena Dalt de la Vila. Paralelament existeixen altres nuclis urbans com Llefià, Pomar i Canyet.
     A Dalt de la Vila, a més de l'església de Santa Maria, podem trobar:
     * La Plaça de l'ajuntament, que actualment es diu Plaça de la Constitució i que conserva l'empedrat d'època romana.
     * La Torre Vella, masia del segle XIII i residència dels grans propietaris feudals, té una sala d'estil gòtic, una bodega i posteriorment se li afegirà una portada renaixentista del segle XVI.
      Carrer de la Costa
     * El carrer de la Costa, camí que baixava cap al mar, també empedrada.
     * Can Casas.
     * Can Tiranasi, antiga casa dels traginers de la ciutat.
     * Can Farigola, ja del segle XVIII.
     * Can Blanch de les Eres, masia urbana reformada el segle XVIII.
     * Rectoria de Santa Maria, del segle XVII, reformada els segles XVIII i XIX.
     Entre els segles XIV i XVII es dóna un estancament urbanístic conseqüència de l'estancament demogràfic i la inseguretat creada per les incursions pirates molt corrents entre els segles XVI i XVII. Entre aquestes destaca la del 13 de gener de 1527 en la qual uns 500 homes desembarquen a la nit incendiant i saquejant la ciutat.
   Carrer Vilamajor  

La Badalona rural
     Seguint la cojuntura econòmica de l'Europa feudal, la producció agrària està adreçada bàsicament cap al autoconsum i la subsistència.
     La vinya continua sent el principal producte, destacant la verema blanca, vermella, el grec, la malvasia i el moscatell. 
     És important el blat, amés de l'olivera i els llegums que s'introdueixen a partir del segle XII.   No podem oblidar l'importància de les hortalisses, ja que els pagesos tenien un hort prop de casa seva.
     Quant a la ramaderia, destaquen les cabres, ovelles, porcs i vedells, a més dels bous que es feien servir per les feines del camp. També hi havia aviram (gallines i pollastres), a més de la caça, ja que havia una gran extensió de bosc, i que completaven la dieta alimentaria de la població badalonina.
      Quant al tipus de vida dels pagesos, a partir del segle XII, amb l'arribada del feudalisme, perdent tot tipus de llibertats, i serà ja a partir del segle XIV quan comencen els plets i les lluites contra els senyors per aconseguir millorar les seves condicions.

Les masies
     Després de la desaparició de les "vila" romanes, a partir del segle XIII i XIV es tornen a solidificar les estructures agràries i es creen les masies, que neixen amb un estil senyorial, encara que algunes tinguin un caire defensiu degut a la inseguretat provocada per les lluites continues, a més de les incursions pirates.
     Entre les masies d'aquesta época destaquen: Can Bofí Vell a Llefià, Torre Codina a la carretera de Montcada, Mas Boscà a la vall de Pomar, Can Trons, Can Pujol, Can Butinyà, Can Mora, Can Barriga, Cal'Amigó, Mas Oliver, Cal Dimoni i Ca l'Alemani a Canyet.
 

Masia de Can Canyadó

Masia de Can Ferrater

     
     Can Canyadó, masia fortificada amb torre, que es construeix a als voltants de la Sentencia de Guadalupe de 1486.
     Can Ferrater a la carretera de Montcada, el castell de Gotmar o Cal Comte a Pomar son exemples de masies intermitges entre les casas senyorials i les cases de pagès.
     Can Miratges, entre el turó d'en Boscà i la riera de Pomar, es remunta al segle XI, encara que l'actual és del segle XVIII.
     Ja d'època posterior i de caire més residencial estan: la Torre Mena, a Llefià és del segle XIX, Can Cabanyes, dels segles XVII-XVIII, reformada al segle XIX, amb una façana neoclàssica i una capella a l'entrada del segle XVIII, i Ca l'Arnus, del segle XIX, annexa al Parc de Can Solei.
Masia de Can Miravitges
Els fets més importants
     Sembla ser que ja als voltants de l'any 1.000 ens arriben referències de que ciutadans badalonins formen part de les primeres expedicions a Còrdova.
     El Vescomte Guillem II de Bearn, vinculat a la Torre Vella, participa i perd la vida en la conquesta de la ciutat de Mallorca.
     El 5 d'agost de 1391 es produeixen moviments populars de caire antisemita i que provoquen també l'assalt a les cases dels rics i que finalment foren reprimits per Joan I.
     Badalona fou escenari de les lluites durant la Guerra Civil: el 25 de juliol de 1462 desembarquen a la platja les tropes franceses i el 27 de juliol de 1465 desembarquen les tropes de Joan II. El 1462 16 badalonins formaven part de la bandera del Consell de Cent de Barcelona.
     A la Guerra dels Segadors o de Secessió també Badalona hi va participar , sent Badalona l'escenari del setge de Barcelona per les tropes de Felip IV.
      També al segle XVII Badalona fou escenari del setge de Barcelona per part de les tropes franceses.
     A la guerra de Successió Badalona es posa al costat de l'Arxiduc d'Àustria, i al final de la guerra va patir la repressió filipista.

     Quant a les visites reials a la ciutat són molt nombroses i destaquen les relacionades amb el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra:
    - Jaume II (1327-1327) visita la ciutat el 12 d'abril de 1317 i el desembre de 1325.
    - Alfons III (1327-1336) residí a la vila entre el 27 de juny i el 6 de juliol de 1335.
    - Pere III el Cerimoniós(1336-1387) visità varies vegades la ciutat: 1335, 1344 i 1360.
    - Joan I (1387-1395) Visità la ciutat de 28 de juliol al 20 d'agost de 1383 i el 1385 per venir a caçar el porc senglar. La seva esposa Violant de Bar va venir a Badalona el 2 d'agost de 1384 i el 15 de maig de 1390.
    - Martí I l'Humà (1395-1410) desembarca a la platja de Badalona el 22 de maig de 1397 provenint de Sicília i es va instal·lar a la Torre Vella on rep ambaixades del Consell de Barcelona, d'Aragó i de València. La seva dona visita diverses vegades la Torre Vella, entre d'altres del 30 de maig al 3 de juny.
    - Alfons IV (1416-1458) desembarca a Badalona el 5 de desembre de 1423 provenint de la campanya de Nàpols i s'instal·la a la Torre Vella.
    - Joan II (1458-1462 i 1472-1479) és el rei més relacionat amb el monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Durant la Guerra Civil intentà desembarcar el 23 de juliol de 1464. Va visitar Badalona el 12 d'octubre de 1473 i el 23 de juliol de 1477.
    - Pere IV (1464-1466) travessà la ciutat amb el seu exèrcit el 9 d'agost de 1465 quant es dirigia a Barcelona.
    - Ferran II (1469-1516) Visità el Monestir de Sant Jeroni el 1473 acompanyat de la seva dona Isabel de Castilla. Tornaran a visitar el Monestir el 17 de febrer de 1481 i el mes d'abril de 1493.
    - Carles I (1516-1556) Visità el monestir de Sant Jeroni en diverses ocasions: la Setmana Santa de 1519 lliurà 100 escuts  destinats a la construcció de la volta i el cor. El setembre de 1520 es va instal·lar a Torre Vella fugint de la pesta de Badalona; també va visitar el Monestir el 17 d'abril de 1538.
    - Felip II (1556-1598) visita el monestir el maig de 1581 acompanyat del seu fill Felip III i es va instal·lar a la Torre Pallaresa.

El segle XVIII
      La població de Badalona creix, passant de 739 habitants l'any 1718 a 4.235 a finals de segle degut a les noves condicions econòmiques i les transformacions del camp català, ja que comença a desenvolupar-se el sistema capitalista de producció i s'acaba l'economia d'autoconsum medieval:
     - Augment de l'extensió dels conreus.
     - Especialització del cultiu de la vinya, a més del blat, i l'increment del conreu del cànem.
     - Intensificació de les produccions agrícoles amb l'introducció de noves tècniques, ús dels adobs, rotació de conreus, ampliació del regadiu.
     - El tipus de propietat s'organitza al voltant de l'estructura familiar (masies).
     - Creixement important de la pesca.
     - Aparició de l'indústria manufacturera.
     A finals de segle es produeix una crisi provocada per les continues guerres entre espanya. França i Anglaterra.