La prehistòria a Badalona

 Les restes humanes més antigues trobades a Badalona es remunten al neolític (3.500-2.500 abans de Crist), quan l'home comença a fer-se sedentari i forma petits nuclis agrícoles i ramaders que ens deixen restes de destralls de sílex i os al barri del Manresà i al turó d'en Seriol. També s'han trobat sepulcres de fossa als barris de Sistrells i Llefià.
     A les zones altes comencen a aparèixer els primers restes megalítics i coves sepulcrals: la cova d'en Genís, prop de Santa Coloma i el dolmen de Coma d'Oms, al barri de Canyet.

     A l'Edat dels Metalls comencen a aparèixer restes de coure, or i plata. Als voltants de l'any 1.000, arriben a Catalunya els pobles dels "camps d'urnes" que van provocar una transformació progressiva a nivell polític, cultural, econòmic i social: apareixen els primers poblats, l'utilització del ferro, ritus d'incineració i enterrament de les cendres dins d'urnes ceràmiques... Aquesta cultura, que es desenvolupa als segles XI i VIII abans de Crist, deixa a Badalona els jaciments de Can Butinyà, prop de Sant Jeroni de la Murtra, i de Can Mora, al barri de Canyet, amb moltes restes de ceràmica.
     A partir del segle VIII es nota ja l'influència dels grecs, que han arribat a Roses i Empúries.

Els Ibers

La cultura ibera que es desenvolupa a la Península Ibérica, crea a Badalona el poblat del Turó d'en Boscà, situat entre les valls de Canyet i Pomar.
      És un poblar fortificat, amb una muralla i dues torres de defensa, una quadrada i altra semicircular. Estava situat en una forta pendent, amb cases de 45 metres quadrats, de planta rectangular, excavada a la roca i dividida en dos habitacions, una de les quals sembla ser un magatzem ja que es van trobar àmfores, vasos de ceràmica, instruments de ferro, un molí i peces de teler.
      Els seus habitants es dedicaven al conreu i mantenien relacions comercials amb els grecs.
      D'aquesta època és el Vas de les naus (segle IV abans de Crist).
 
 

Turó d'en Boscà

Vas de les naus

La Baetulo romana

La Romanització
     Els romans, que arriben a la Península Ibérica al segle III, comencen el seu procés de romanització a partir de la Segona Guerra Púnica i la fundació de Tarraco. A l'any 197 divideixen la Península en dues províncies.
     La ciutat de Baetulo va ser fundada als voltants de l'any 100 abans de Crist, segons Plini com un "opidum civium romanorum" (fortificació de ciutadans romans), damunt una petita elevació del terreny entre dues rieres, la d'en Folc i la d'en Jornet. Fou creada de nova planta, al marge del poblat ibèric del Turó d'en Boscà.
     Fou una ciutat emmurallada, la ubicació de la qual no es coneix exactament. L'entrada a la ciutat es feia per la Via Augusta. La distribució interior de la ciutat no es coneix exactament però sembla ser que tenia un pla ortogonal i regular, orientada de SE a NO i paral·lela a la costa. El plànol sembla ser rectangular, amb carrers quasi regulars, d'una amplada de 5 metres, amb clavegueres que anaven en direcció al mar. Formaven "insulae" quasi quadrats. 
     Al centre estava el fòrum, a l'actual carrer del Temple, amb el temple rectangular típic de les ciutats romanes, sota l'actual església de Santa Maria, i un edifici públic de caire comercial.
     Als voltants de la ciutat havia divuit "vilae" d'època republicana, la qual cosa destaca el caire agrícola de la zona.
 

Pollegueres de la porta de la ciutat

Conducte d'aigues del carrer Pujol

La ciutat durant l'etapa imperial
     L'època més important de la ciutat va ser el segle I després de Crist. Va créixer fora del recinte emmurallat i aquesta va ser enderrocada. A aquest moment pertanyent les restes més importants: les termes, carrers, botigues, cases, conductes d'aigua...
 

Les Termes de la ciutat

Caldarium (Termes) Mosaic de la casa del carer Lladó

  Les Termes, situades sota l'actual Museu, tenien els vestuaris, el frigidarium o piscina d'aigua freda, el "tepidarium" o piscina d'aigua tèbia i el "caldarium" o piscina d'aigua calenta.    Està decorada amb mosaics de motius geomètrics.
     També al Museu es poden trobar restes de vies, xarxa de clavegueram i comerços d'aquesta època.
     Al carrer d'en Pujol es conserva un tram d'un conducte d'aigua  amb coberta de volta i pavimentat, el qual devia abastar d'aigua potable a una part de la ciutat.
     A la plaça de l'Assemblea de Catalunya es conserven les restes d'una piscina rectangular de 13,30 metres de llargada per 6,30 metres d'amplada.
     Al carrer Lladó es conserven les restes d'una casa romana amb un atrium, i al seu voltant totes les habitacions pavimentades amb mosaics de marbre amb motius geomètrics en blanc i negre.
     També s'han trobat restes de les muralles i de la Via Augusta a l'alçada de la Plaça de l'Assemblea de Catalunya.
     Al carrer Fluvià s'ha trobat una cisterna o pou anomenat de Sant Anastasi.
Quant a l'art, destaca la Venus de Badalona, petita escultura feta en marbre, de 28,5 cm d'alçada, i la "Tabula Hospitalis", inscripció sobre una placa de bronze de 51,5 per 37 cm de l'any 98 després de Crist en la qual es fa una declaració d'hospitalitat i reconeixement en honor de Licinius, influent aristòcrata romà, i en la que apareix la paraula Baetulonensis per nomenar als habitants de la nostra ciutat.
 

Venus de Badalona

Tabula Hospitalis

     La ciutat continua sent bàsicament agrícola, amb unes cinquanta "vilae" entre les que destaquen les de Ca l'Alemany, al camí de Sant Jeroni, la de la Vinya d'en Trias, al km 4 de la carretera de Badalona a Montcada, la de Can Boscà a la Vall de Pomar, i la vila romana del Turó d'en Seriol, a la carretera de la Conreria, davant del Mas Ram. Aquestes "vilae" es dedicaven sobre tot a la producció i comercialització del vi, com demostren les restes d'àmfores, o els testimonis d'autors com Plini o Marcial que parlaven del vi de la Laietània, "famós per la seva abundància".

La decadència
     Amb la crisi de l'Imperi Romà que comença a partir del segle III comença la decadència de Baetulo, amb el procés de ruralització provocat per l'inseguretat creada a l'arribada dels pobles germànics.
  A partir del segle IV Baetulo perd el caire comercial, urbà i polític que tenia, però encara continuarà sent un petit nucli de població, centrat a l'actual barri de Dalt de la Vila, que es mantindrà al llarg de l'edat mitjana.