Fa uns 10.000 anys, a l' Orient Mitjà, va tenir lloc el descobriment de diferents mitjans per conrear plantes i domesticar animals: el naixement de l' agricultura i la ramaderia. Posteriorment, a la Xina i a Amèrica, uns altres pobles també van aprendre per ells mateixos aquestes habilitats. A la resta de les zones del món, les tècniques agrícoles i ramaderes van ser introduïdes a través del contacte amb altres pobles.

L'agricultura va ser, possiblement, el resultat de l'observació continuada dels fenòmens de la natura. Gràcies a l' experiència els homes van aprendre que unes determinades llavors colgades germinaven al cap d'un temps. D' entre les primeres espècies conreades destaquen els cereals blat, ordi, mill) i els llegums (llenties, pèsols, etc)

Un procés semblant va tenit lloc pel que fa a la ramaderia. L'observació dels animals que tenien al seu abast (cabres, ovelles, porcs), amb els quals compartien els escassos pous d' aigua que hi havia i els rius, en va facilitar la domesticació. Els inicis de la ramaderia es relacionen amb el costum de criar animals capturats con a reserva d' aliments per al dies en què la caça no era suficient.

Els historiadors han proposat possibles explicacions per comprendre els motius que van dur els grups humans a cultivar espècies vegetals i a domesticar animals:

A més, va ser necessària l' existència en estat silvestre, a les zones on es van iniciar l' agricultura i la ramaderia, d'espècies vegetals com el blat o l'ordi i d' animals com la cabra o el porc, el comportament dels quals devien observar els homes en les seves activitats de caça i recol·lecció.