Els aiguamolls construïts són sistemes de depuració
constituïts per llacunes de poca profunditat, reblertes o no de medi granular
, on es desenvolupa una vegetació emergent que té un paper fonamental
en el tractament de l'aigua.
Els aiguamolls construïts
es classifiquen en dues tipologies:
> Aiguamolls naturals:
l'aigua que s'hi aboca ha d'haver estat sotmesa com a mínim a un tractament
secundari. S'utilitzen només com a tractament d'afinament després
d'un tractament secundari o terciari. > Aiguamolls artificials:
són especialment dissenyats per tractar l'aigua residual. Es classifiquen
segons el flux hidràulic en:
>
Aiguamolls de flux superficial : Es tracta de sistemes formats per llacunes
o canals en paral·lel, amb el fons permeable, amb vegetació emergent
i normalment poc profunds, entre 0,3-0,6 m. El tractament el porta a terme bàsicament
la vegetació, a mesura que l'aigua va passant entre tiges i arrels.
> Aiguamolls de flux subsuperficial : es tracta de sistemes formats
per llacunes o canals, amb el fons impermeable, ple d'un medi granular (graves),
on s'arrela la vegetació emergent. El tractament de l'aigua residual té
lloc al nivell de les arrels de les plantes, i al medi granular que les suporta.
