CLASSIFICACIÓ

Els llacunatges es classifiquen en:

>Artificials : Alguna de les llacunes que els integren té aeració artificial. Les necessitats de la superfície d'aquesta tipologia són molt menors que les del llacunatge natural, és a dir, pot tractar càrregues orgàniques força més elevades.
>Naturals: Cap de les llacunes té aeració artificial.

D'altra banda, les llacunes que constitueixen un sistema de llacunatge poden classificar-se segons diferents criteris :

- Segons la seqüència del procés: primàries, secundàries, terciàries o quaternàries -segons el lloc del procés on estan situades -.

- Segons el mètode d'oxigenació i la distribució d'oxigen dissolt a la massa d'aigua:

>Llacunes aeròbies: Tenen de fondària entre 1 i 1,5 m. a fi que la llum penetri totalment i hi hagi condicions aeròbiques en tot el volum de l'aigua.

> Llacunes facultatives: El seu interior està dividit en una zona aeròbia a la part superior i una altra d'anaeròbia a la part inferior.

> Llacunes anaeròbies: Tenen gran profunditat, entre 3 i 7 m, amb condicions anaeròbies en tot el volum d'aigua.

> Llacunes airejades : Disposen d'un sistema d'aeració de flux continu mitjançant bufadors.