SÒL, VEGETACIÓ I MICROORGANISMES NECESSARIS

Els aiguamolls naturals poden arribar a ser molt complexos, amb una capa d'aigua que cobreix el sòl, gran quantitat de vegetació a diferents nivells (submergida, flotant i emergent) i aigües subterrànies més o menys properes a la superfície. A través de diferents processos, els microorganismes del sòl i dels rizomes de les plantes degraden la matèria orgànica, les plantes assimilen i retenen els nutrients i els metalls de l'aigua queden retinguts en la grava i en el teixit vegetal.

SÒL

Normalment aquestes llacunes es realitzen excavant el terreny i recobrint-lo amb una lona impermeable de plàstic, a continuació s'omple amb una capa gruixuda de grava que serveix perquè les plantes puguin arrelar bé. Finalment es recobreix amb una capa de grava més fina.

VEGETACIÓ

El medi aquàtic ofereix als vegetals l'avantatge de disposar constantment d'aigua per a les funcions fisiològiques que els són necessàries.

Cal distingir els vegetals pròpiament aquàtics ( hidròfits), que suren o viuen submergits a l'aigua, dels helòfits, que només mantenen les arrels i part de les tiges sota l'aigua, i de la resta d'hidròfits que simplement viuen en els llocs humits.

Per el que fa a les aigües dolces, podem diferenciar un grup de comunitats aquàtiques segons es tracti d'aigües corrents o quietes, i també segons el seu estat tròfic.
Quan les aigües són prou transparents, hi predominen les plantes submergides (helòfits). En canvi, quan la concentració de nutrients o els sediments en suspensió són elevats, la manca de transparència impossibilita la vida submergida i aleshores només és possible el desenvolupament de plantes que suren lliurement a la superfície de l'aigua, com ara les llenties d'aigua. Si la qualitat fisicoquímica de l'aigua és encara més baixa, els vegetals aquàtics (hidròfits) en desapareixen completament.
Les comunitats helofítiques i hidròfiles se solen desenvolupar a les zones d'aiguamolls, a les vores de les llacunes, als marges dels cursos fluvials o als recs. A les zones més profundes es desenvolupen els canyissars, els balcars i els poblaments de jonques. Als sòls menys inundats s'hi desenvolupen les comunitats de lliri groc o de jonc boval.
Aquests vegetals aquàtics formen el filtre verd: agafen els nutrients (fòsfor i nitrogen) per créixer i retenen substàncies contaminants.
Tanmateix, aquestes plantes toleren bé les variacions del nivell de l'aigua, fins i tot la dessecació temporal del substrat.

MICROORGANISMES NECESSARIS

Degut a que no hem pogut analitzar mostres d'aigua, en aquest apartat destaquem només aquells invertebrats aquàtics que fan una funció depuradora. Els invertebrats aquàtics més importants en espècies i en biomassa són els crustacis i els insectes.

Els crustacis són un grup d'animals quasi exclusivament aquàtics que podem trobar tant en aigües dolces com salades. Els més representatius i alhora especialment abundants en aigües
riques en nutrients, que tenen una funció filtradora i que s'alimenten de detritus orgànics, bacteris i algues unicel·lulars són els Cladòcers, els Ostracodes, els Micidacis, els Isòpodes i els Amfipodes.

Els insectes que també realitzen una funció purificadora, alimentant-se de restes orgàniques, són alguns dels Heteròpters aquàtics i les larves dels escarabats d'aigua.