FUNCIONAMENT

El tractament biològic de depuració d'aigües residuals consisteix a recollir els residus en llacunes i deixar-los reposar fins que la matèria orgànica que contenen s'estabilitza per descomposició bacteriana.

En el cas de les depuradores de canyís, l'aire que entra per la tija del canyís oxigena l'aigua. A la bassa, la planta transporta l'aire a través de les arrels.

Al Departament de tecnologies de medi ambient de la UPC s'està estudiant la profunditat ideal d'aquests aiguamolls. Fins ara, tots els manuals de disseny proposaven que aquests aiguamolls es construïssin amb una profunditat entre 0,5 i 0,6 metres de làmina d'aigua. Actualment es proposa que es facin una mica menys fondos. El tema de la profunditat té a veure amb la capacitat d'oxigenació que té el sistema. Això fa que les llacunes que són menys fondes tractin la mateixa quantitat d'aigua amb menys temps i de forma més eficient.

La depuració de l'aigua és física, química i biològica, i els investigadors de la Politècnica i del CSIC asseguren que és tan eficaç com en les depuradores convencionals. A més, evitant que l'aigua arribi a la superfície, s'impedeixen males olors i la presència d'insectes.