|
 |
 |
 |
ELS CERVERA |
El 1164 Berenguera es casa amb Guillem de Cervera per la qual cosa adopta el nom de Berenguera de Cervera: passa a formar part d’una altra família o clan. El pare de Guillem de Cervera, anomenat igual que ell va ser un dels homes forts del comte Ramon Berenguer IV, net de Guillem Dalmau, germà de Guerau de Jorba, marit d’Ermessèn, pare de Guillem de Cervera ( marit de Bernguera) i de Raimundet.
El testament de Guillem Dalmau, 1133 1
És interessat la gran quantitat de donacions que fa Guillem Dalmau en el seu testament el 1133, sobretot a les institucions religioses. És de destacar el gran nombre de possessions que té, la major part de les quals van a parar en mans del seu net Guillem de Cervera, un cop hagin mort la seva mare i els seu pare Guillem, heretarà els castells de: Cervera, d’Agramunt, Montornès, Vilagrassa, Limdars, Sant Pere dels Arquells, de Sant Antoni, Espeuth, Montlleó i Freixenet.
Una altra part molt important de les seves propietats van a parar en mans d'un altre net, Guerau de Jorba, aquest heretarà els castells de Tous, d’Òdena, de Rubinat, Ondara, de Montagut, de Pinaca i de Montbrió.
També va fer donacions menys rellevants a altres nets: al seu net Pere germà de Guillem de Cervera: el castell de Gavà; al seu net Guillem: el castell de Malgrat i de Timor; al seu net Arbert: el castell de Miralles, de Maçana, de Gerovards i de Callers; al seu net Guillem, el castell (...) Tarragona i l’alou de Banneres; i al seu net Ramon germà de Guilem: la Guardia de Prats i un alou a Barberà
Al seu net Bernat, (sacerdot?) li deixa : les seves capellanies.
L’herència de Guillem Dalmau, en cas de no tenir descendents masculins legítims, aniria passant de Guerau a Guillem a Pere a Arbert i a Ramon. I si fos el cas que tots morissin sense descendència masculina legítima els bens passarien als altres fills i filles
Solesten esposa de Guillem Dalmau també fa testament en el mateix document
Al seu net Ramon la seva herència de Vallfogona i de Llorac que li cediran el seu pare i la seva mare i (que tindrà pel seu germà Guillem?); a Guillem el castell de Asinos que tindrà el seu germà Pere per ell; a Pere: Juneda.
Guillem de Cervera (sogre de Berenguera de Cervera) i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV en la conquesta i el repoblament
Guillem de Cervera, igual que Berenguer Arnau d'Anglesola (pare de Berenguera) , és present en moltes de les donacions que fa el comte Ramon Berenguer dins del pla repoblador i cristianitzador de les terres recent conquerides als musulmans andalusins. Així trobem la seva signatura en :
-En el document de 1146 en que el comte dóna a Berenguer Arnau l’heretat que Jacob sarraí posseeixi Lleida i a tota Espanya,quan es mori.2
- Quan el 1146 el comte dóna a Berenguer d’Anglesola l’heretat que el sarraí Avialies posseeixi a Lleida i a tota Espanya quan es mori3
-El 1148 dóna a Arnau de Montpaó el castell de Vinfaró i el capmàs d’Asmed Alsarogocí situat a Lleida.4
-El 1149 quan dóna a Ramon de Boixadors una terra erma a Tarrés5 a condició de fer-hi una foratalesa.6
-El 1155 dóna en franc alou a Catbert d’Albagés una part de la dominicatura que té al terme de Castelldans7, a la vall Juncosa.
El 1152 també trobem la signatura de Guillem de Cervera en el document en que Ramon Pujalt cedeix les cases que té a Tortosa i que foren el moro Avinambar8
Del 1171 tenim un document que ens confirma un cop més que Guillem de Cervera s’havia apropiat o havia rebut les propietats dels andalusins vençuts en aquest cas l’heretat del sarraí Avinaiar
Guillem de Cervera també signa el 1171 una donació que fa el rei Alfons prop dels Omellons i al terme de Vinaixa9
Sembla clar que Guillem de Cervera intervingué directament en la conquesta de Lleida, Siurana i possiblement de Tortosa, prestant els seus serveis al comte Ramon Berenguer IV i obtenint a canvi propietats i prestacions així com prestigi. Guillem de Cervera, sogre de Berenguera, confirma i dóna el seu vist-i-plau a les decisions que pren el comte tant pel que fa al repoblament de les terres conquerides, com al repartiment dels bens dels sarraïns que, com a perdedors, és veuen obligats a signar les capitulacions.
Sabem que Guillem de Cervera rebé de Ramon Berenguer IV el senyoriu de la ciutat de Lleida, cases, dominis, feus i destacaments (estacamentis)10
El comtat de Barcelona
La conquesta de Siurana l’any1153 esdevingué indubtablement una gran fita per els comtats cristians. Els comtats catalans tenien sota el seu control el territori que avui ocupa Catalunya, representa la realització del projecte que forjaren el comte Ramon Berenguer IV i el bisbe Oleguer. La primitiva marca hispànica tenia ara un comte fort i independent, el comte de Barcelona, el qual, a partir d'aquest moment, exercirà l’hegemonia dintre dels comtats catalans. Ramon Berenguer IV després de la conquesta ostenta els títols de: comte de Barcelona, príncep d’Aragó, marquès de Tortosa i marquès de Lleida.
Un moment clau que determinà l’hegemonia de Barcelona fou l’annexió de la corona d’Aragó el 1137, la qual fou possible gràcies al consell del bisbe Oleguer i a la intervenció de l’Església, doncs l’hereu a la corona d’Aragó s’havia fet monjo. Amb el suport de la corona d’Aragó Ramon Berenguer tirà endavant el projecte de la conquesta de Tortosa i Lleida, fent-se amb el control del riu Segre i Ebre i l’important port de Tortosa clau per al Andalús. El comte va afirmar d’aquesta manera el potencial de l’antiga marca hispànica la qual es va enriquir notablement gràcies a:
-L’espoliació dels nous territoris conquerits. Les propietats i pertinences dels andalusins, anomenats pels cristians sarraïns, passaren a mans del comte Ramon Berenguer IV i dels nobles i cavallers que li donaren suport.
- Al cobrament d’impostos als habitants dels territoris conquerits.
- Al sistema de clientela dins el que anomenem feudalisme.
- Al cobrament de les paries als regnes musulmans a canvi de respectar-los hi les fronteres
L’arquebisbat de Tarragona
La organització eclesiàstica culminà el 1120 amb la creació de l’arquebisbat de Tarragona. Dóna la impressió que va voler tenir sota el seu control el territori que havia estat Tarraco en temps de Dioclecià, en l’antiguitat tardana. Podem pensar que l’annexió d’Aragó entra dins els plans de l’Església de reconstruir l’antic imperi romà, ara cristià.
L’Església també s’enriqueix notablement a través:
-Del cobrament del delme eclesiàstic, amb el que s'enriquiren les catedrals episcopals.
-De les quantioses donacions que reben: dels reis, nobles i gent del poble. En aquest cas els monestirs seran els grans beneficiats. Gràcies a elles els donants esperaven obtenir la remissió dels pecats i la vida eterna, a canvi de les donacions els frares i monges es comprometien a resar per la salvació de les ànimes dels donants.
-D'aquesta manera és com els monestirs i bisbats es converteixen en poderosos senyors feudals. Les colossals construccions dels monestirs i catedrals de mitjans del s. XII fins a finals del XIV ens donen una idea del seu poder.
Guillem de Cervera, la seva esposa Ermessenda i la relació amb Poblet
Ens referim al sogre de Berenguera.
*El 1153 Guillem de Cervera dóna Poblet una peça de terra al terme de Lleida, al lloc anomenat Torres: per redimir la seva ànima i la dels seus parents, per temor a les penes de l’infern.
*El 1163 Guillem i la seva esposa Ermessenda es donen en vida i mort a Poblet i cedeixen quinze parellades de terra al lloc de Cérvoles. Es donen en vida: estimant, servint i mantenint ( manutenendum) els frares, i en mort, essent enterrats a Poblet.
El lloc que donen a Cérvoles està situat al costat del que el 1157 el comte Ramon Berenguer IV havia donat a Ramon de Vallbona. Cal pensar que després de la conquesta de Siurana el comte i Guillem de Cervera s’havien repartit aquest territori, així veiem com el document de 1163 hi signa el rei Alfons.
- Per fer-nos una idea del que significava donar-se al monestir tenim el document del 1153 en que l’abat de poblet rep com a donats a Guerau de Jorba, germà de Guillem de Cervera, a la seva esposa i fills, on consta que la la comunitat de frares es compromet a:
Que els nou vinguts siguin partícips dels beneficis de l’ordre: en les vigílies, dejunis, oracions, elemosines, misses i sacrificis.
Que per sempre hi haurà un monjo sacerdot especialitzat en orar per ells, i que per sempre es celebrarà l’aniversari de la seva mort, de Guerau, la seva esposa i els seus fills.
El document és interessant també perquè al costat de la seva data s’afegeix, l’any en que ha caigut Siurana, sense cap mena de dubte una fita important per els territoris cristians de l’antiga marca hispànica.
El 1174 Guillem de Cervera, la seva esposa Ermessèn i el seu fill Ramon donen a Poblet un mas a Tortosa, per amor a Déu i per la remissió dels seus pecats. La qual cosa ens confirma un cop més que Guillem de Cervera intervingué directament en la conquesta de Tortosa.
Guillem de Cervera i Guerau de Jorba.
Agustí Altisent ens informa que Guerau de Jorba fou net de Guillem Dalmau, germà de Guillem de Cervera, marit de Saurina i pare de Geraldus i Guillem d’Alcarràs.
Ells dos, de ben joves, reberen les quantioses propietats del seu avi Guillem Dalmau el 1133. Eren germans, Guillem de Cervera rebé aquest nom perquè heretà el domini de Cervera, i Guerau de Jorba dit d’aquesta manera perquè degué heretar Jorba del seu pare, tal com s’especifica en el testament de Guillem Dalmau, Guerau heretaria les propietats del seu pare mentre Guillem de Cervera heretaria les del seu avi Guillem Dalmau.
Segons la documentació de que disposem els dos germans van dur unes vides paral·leles, potser eren germans bessons, ja que no és usual, que les propietats es reparteixin d’una manera tant equitativa entre dos germans, generalment el més gran es queda amb quasi tota la propietat mentre que els altres reben una part simbòlica.
Aquest sistema que encara perdura avui en dia, sobretot en els àmbits rurals, sembla que estava sòlidament instituït en la cultura franca i visigòtica. L’estructura social bàsica era la família i el clan, tal com ha perdurat fins els nostres dies.
El la societat veïna andalusí, el clan sembla ser més important que la família, i l’herència podia recaure en un escollit, o en algú que hagués demostrat la seva valia. Per la qual cosa era una societat més oberta i menys determinada des del moment de néixer. Malgrat això, aquest potser va ser un dels determinants de la seva caiguda, ja que les lluites de successió van debilitar al-Àndalus que va ser derrotat pels regnes cristians.
Guerau igual que Guillem degué participar en la conquesta de Lleida i Tortosa així ens ho confirmen els següents documents:
El 1147 dona la torre que fou de Picat moro situada al terme d’Alcarràs a condició d’habitar-hi quan caigui Lleida i de tenir-la per Guerau i la seva família. Temps després els seus fill esdevindran senyors d’Alcarràs.11
El 1148 signa el document en que el comte Ramon Berenguer dóna el castell de Vinfaro a condició de tenir-lo per ell i el capmàs que té a Lleida Amed Alsaragosí. El document es signat també per Guillem de Cervera. Quan es refereix al capmàs vol dir totes les pertinences, per tant es queda sense res.12
El 1151 signa el document en que Arnau de Tarroja dóna a Poblet un camp a la ciutat de Lleida13
Signa el 1151 en el document en que Ramon Berenguer IV dóna a l’abat Sanç de Fontfreda el lloc de Poblet.14 El 1152 El comte Confirma la donació del lloc de Poblet i al mateix temps confirma la granja d’Avinganya que els hi donà Guerau de Jorba, el qual signa el document.15
Signa el 1151 el document en que el comte dóna als habitants de Vimbodí un seguit de drets i deures16
El 1152 signa juntament amb el seu germà Guillem el document en que Ramon Pujalt cedeix unes cases a Tortosa que foren del moro Avinambar17
El 1152 signa quan el comte confirma la donació feta als homes de Tàrrega18 de tota la seva terra de Vinaixa.19
El 1153 Guerau de Jorba, la seva muller Saurina, i els seus fills es donen a Poblet al mateix temps que donen la torre anomenada Aviganya, entre Alcarràs i Fraga. El doc. es signat pel seu germà Guillem de Cervera.20
El 1160 signa quan Ramon Pujalt cedeix un hort i un pou al terme de Tortosa, també hi signa el seu germà Guillem.21
El 1163 el pare de Guillem de Cervera i ell cedeixen un solar a la vila de Cervera per a construir-hi cases amb facultat de vendre-les i empenyorar-les. Tot al cens anual de dos parells de gallines; els cedents ha rebut dos morabatins.22
Berenguera es quedà viuda el 1172, després de 8 anys de matrimoni.
El fill de Guillem de Cervera, també anomenat Guillem de Cervera es casà amb Berenguera de Cervera el 1164, ja que hem de suposar que la donació que els fa el pare de Berenguera del castell de Verdú es la dot del matrimoni.
Sabem que el 1172 Berenguera ja era viuda tot i que no jura les darreres voluntats del seu marit fins l'abril de 1173. Quan Berenguera es quedà vídua era una dona jove que ttenia sota la seva tutela els seus dos fills menors d'edat i unes extenses propietats. Sembla ser que Berenguera adquirí un paper protagonista en la fundació del primer monestir cistercenc femení de la corona d'Aragó, Vallbona.
1Doc. 82, pp 84-85
2Doc. 106, p. 103
3Doc. 107, p. 104
4 Doc. 115, p. 109
5Situada entre Senan, el riu Francolí , el riu Set , l’Espluga Calva
6Doc. 118, p.111
7Doc. 166, p. 146. Al camí que va cap a Siurana, proa del riu Set
8Doc. 145, pp. 130-131
9Doc. 403, p. 303
10 Doc. 457, p. 341-342
11Doc. 112, pp. 107-108
12Doc. 115, p. 109
13 Doc. 138, p. 126
14Doc. 140, p.127
15Doc. 148, pp 132-133
16Doc. 143, p. 129-130
17Doc. 145, pp. 130-131
18Doc 141, p. 128
19 Doc. 149, pp. 133-134
20 Doc. 159, pp. 141-42
21Doc. 214, p. 178
22Doc. 244, p 196
|
