|
 |
 |
|
La construcció de l’imperi àrab musulmà |
De Vallbona a l’imperi musulmà
La comunitat de religiosos representats per Ramon eremita habitava el territori de Vallbona que havia estat sota domini musulmà des del 714-16 fins aproximadament el 1050, es a dir més de tres-cents anys. I pel que fa a les comunitats de Cérvoles, el Montsant i Poboleda fins el 1148-53, es a dir havien estat terres musulmanes més de quatre-cents anys.
Vallbona es trobava en les terres frontereres entre els dos grans imperis, per una banda el papat i els reis cristians que dominen Europa fins a la marca hispànica, provienents d’una civilització romànica- germànica. I per l'altra els califes1 i emirs àrab musulmans2 que provenen de la civilització andalusí: romànica-aràbica-berber
No oblidem però que sobretot en la civilització andalusí, però també en la dels francs, hi van tenir un important paper els jueus.
L'Islam
l’Islam que significa submissió a la voluntat divina, és la doctrina que va predicar Mahoma a la Meca. Fou a partir del 630 que Aràbia va adoptar la nova religió. Les característiques que la defineixen són:
Parteix de la predicació dels anteriors profetes: Noé, Abraham, Moises, Jesús i Mahoma, el darrer.
Els pilars del musulmà, que significa creient, són la professió de fe, no hi ha cap més Déu que Alà i Mahoma és el seu profeta; la pregària amb ablució (rentar-se); la caritat ritual i el peregrinatge a la Meca.
Recordem que més tard els cristians també tindran els seus llocs de peregrinació: Jerusalem, el fill de Berenguera Guillem de Cervera va fer el peregrinatge a Jerusalem. Santiago de Compostela i altres llocs arreu d'Europa.
Les fonts de la fe són: el Cora dividit en 114 capítols, la Sunna3camí : costum i sentències de Mahoma que els creients han d’imitar, la Iyma: acord unànime de tots els creients, font infalible de veritat i posteriorment es propugna Chijad: la guerra santa.
S’introdueix doncs la idea de la guerra santa que posteriorment adoptarà el cristianisme. A partir del s. IX els bisbes, comtes i reis en la marca hispànica. Posteriorment el papat i els reis cristians amb les croades a Terra Santa en defensa i expansió del cristianisme.
L'Imperi àrab musulmà
L’Imperi àrab des del 634-644 és un imperi teocràtic, el califa o successor de Mahoma, és el cap religiós, de l’exèrcit, dels assumptes civils i jutge.
S'exerceix el màxim control sobre la població introduint la idea de l’imperi teocràtic que al segle VIII adopta el papat a occident i amb anterioritat ja ho havia fet el regne visigot de Toledo, s.VII.
Amb el primer califa, el 632, comença la guerra santa. S’expandeix del pròxim orient fins a l’Índia, de la conca sud del Mediterrani fins al Àndalus. Els àrabs arriben a dominar:
Tot Aràbia
La conca sud del Mediterrani fins a la marca Hispànica
Egipte 642
Cartago 689
Marroc 695-705
El regne visigot d’Espanya 711
La batalla de Potiers impedeix l’expansió cap a occident 732
El pròxim i mitjà orient:
Síria –Damasc 635
Palestina –Jerusalem 638
Pèrsia - Ctsifón 636-642
Kabul 661-680
Bujara 661-680
Samarcanda 661-680
644-809 lluites amb Bizanci amb victòries i derrotes
L’Índia, el 711 conquisten la regió de l’Índo,
El 762 es trasllada la capital a Bagdad, la Babilònia de l’antiguitat. Gran urbs cultural des d'on els perses dirigeixen l’Islam sota la influència de l’antic imperi persa.
L'imperi àrab es dota d'una estructura unificada a través de la religió (Islam), la llengua (àrab)4 i la moneda àrab, creada entre 685-705. Es deleguen responsabilitats de govern en els visirs que es converteixen en funcionaris despòtics, terror organitzat.- S’introdueix el cerimonial cortesà: prosternació dels súbdits.
A partir del segle IX els turcs5 formen la guàrdia de palau de les corts islàmiques. De mica en mica els comandants ascendeixen a governadors i exerceixen el poder real. La dinastia turca ocupa el tro d’Afganistan (962-1186). A partir de 1055 els turcs assumeixen la direcció política del món islàmic.
A partir del 940 procés hi ha la separació de poders, el califa serà el guia espiritual dels creients mentre la direcció política passa a l’Amir emir dels emirs. Lleugera separació entre poder religiós i terrenal. De mica en mica les dinasties independents s’atorguen el títol califal
La cultura ens els territoris islamitzats
L’Islam té sota el seu control, segurament, la més rica varietat cultural que mai havia tingut cap imperi. Es produeix la fusió entre les grans civilitzacions orientals i occidentals:
La civilització àrab: la Meca, Medina
La civilització mesopotàmica: Babilònia (Bagdad) i Samarcanda
La civilització pèrsica: Persépolis, Babilònia
La civilització egípcia: el delta del Nil
La civilització hel·lenística: Alexandria ( El Caire)
La civilització romana: Tarragona, Damasc, Jerusalem, Cartago
La civilització índia: Deli
La civilització germànica: Toledo i el regne visigot d’Espanya
La civilització berber del Magreb: Fes, Marràqueix
La civilització turca: nòmada de les estepes asiàtiques
La civilització bizantina: Bizanci
Sorgeix una important producció artística i científica, els centres vitals de l’imperi seran: Bagdad, Córdoba, Damasc, El caire, Samarcanda, Deli
1 El seu significat és el successor.
2 Mahoma , neix a la Meca ciutat santa dels pagans on s'adorava la Kaaba. Mahoma des del 610 predica una nova doctrina i el 630 transforma la Kaaba en centre de pietat islàmica.
3 A partir d’Alí ( 656-661) es divideixen en sunnites (ortodoxes) i chiites o fatimís que refusen la sunna i que considerena Alí, el nevot de Mahoma, el seu legítim successor; creuen en el caràcter semidiví de l’iman, el líder polític i religiós.
4Es prohibeix traduir el Cora
5 Pobles de les estepes asiàtiques, barreja de races paleoeuropees (antigues europees) i mongoles, amb organitzaciò nòmada. Huns, àvars, turcomans, jàsars, magiars, mongols, selèucides, otomans
|