| Classificació |
Segons les dimensions:
Supergegants, gegants, mitjans, petits i nans.
Segons la temperatura:
(De calent a fred) Blaus, blancs, grocs, i rojos.
S'anomenen combinant les característiques: gegants rojos,
nans blancs, ...
|
|
|
 Són
grans masses de gasos, principalment hidrogen i heli, que emeten llum.
Es troben a temperatures molt elevades. Al seu interior hi ha reaccions
nuclears. |
 |
Veiem els
estels, llevat del Sol, com a punts lluminosos molt petits, i
només de nit, perquè són a unes distàncies
enormes de nosaltres.
Els més brillants
| Nº |
Estel |
Magnitud
aparent |
Anys
llum |
Radi (Sol=1) |
| 1 |
Sirio |
-1.46 |
8.6 |
1.7 |
| 2 |
Canopus * |
-0.72 |
74.0 |
- |
| 3 |
Arctur |
-0.04 |
34.0 |
25.1 |
| 4 |
Rigil Kent * |
-0.01 |
4.3 |
1.2 |
| 5 |
Vega |
0.03 |
25.3 |
2.0 |
| 6 |
Capella |
0.08 |
41.0 |
13.0 |
| 7 |
Rigel |
0.12 |
815.0 |
63.0 |
| 8 |
Procyon |
0.38 |
11.4 |
2.0 |
| 9 |
Archenar * |
0.46 |
69.0 |
5.0 |
| 10 |
Betelgeuse |
0.50 |
425.0 |
226.0 |
| 11 |
Hadar * |
0.61 |
320.0 |
- |
| 12 |
Altair |
0.77 |
16.8 |
1.6 |
| 13 |
Aldebaràn |
0.85 |
60.0 |
46.0 |
| 14 |
Antares |
0.96 |
425.0 |
510.0 |
| 15 |
Espiga |
0.98 |
220.0 |
6.6 |
( * ) Visibles des de l'hemisferi sud.
|
| Els estels dobles són molt freqüents. |
La gravetat
els fa girar l'un al voltant de l'altre. Les cefeides són
parelles orientades de manera que, periòdicament, s'eclipsen
l'una a l'altra. La primera que es va descobrir va ser Algol.
També hi ha estels múltiples, sistemes en què
tres o quatre estels giren en trajectòries complexes. Lira
sembla un estel doble, però, a través d'un telescopi
es veu com cada un dels dos components és un sistema binari.
|
| L'estel més proper, després del Sol,
és Alfa Centauri |
 |
| Es tracta d'un sistema de
tres estels situat a 4,3 anys llum de La Terra, que només és
visible des de l'hemisferi sud. El més proper (Alpha Centauri
A) té una brillantor real igual que el nostre Sol. |
| Els estels evolucionen al llarg de milions d'anys. |
| Neixen quan s'acumula una gran quantitat
de matèria en un lloc de l'espai. Es comprimeix
i s'escalfa fins que s'inicia una reacció nuclear, que consumeix
la matèria, convertint-la en energia. Els estels petits la gasten
lentament, i duren més que els grans. |
| E
v o l u c i ó d e l s E s t e l s |
1.- Es forma l'estel a partir d'un
núvol de gas i pols.
2.- Gegant. Reaccions nuclears. Masses de gas i pols es condensen
al seu entorn (protoplanetes).
3.- Seqüència principal. L'estel amb planetes,
estable mentre consumeix la seva matèria.
4.- L'estel comença a dilatar-se i refredar-se.
5.- Creix, engolint els planetes, fins convertir-se en un gegant
roig.
6.- Es torna inestable i comença a dilatar-se i encongir-se
alternativament fins que explota. |
| Si
l'estel era molt més gran que el Sol ... |
Si
l'estel era com el Sol ... |
7.- Supernova. Llança
la major part del material.
8.- Púlsar. El que resta,
es fa petit i dens.
9.- Si tenia molta massa, es contreu encara més fins
a esdevenir un forat negre. |
7.- Nova. Llença materials
cap a l'exterior.
8.- Nebulosa Planetària. El que resta, es contreu.
9.- Nan. Es fa molt petit i dens i brilla amb llum blanca o
blava, fins que s'apaga. |
|
