Col·lapse
Un col·lapse gravitacional és quan un cos es fa més petit com a resultat de la seva pròpia gravetat, per exemple, un núvol de gas per formar un estel, o un estel per formar un forat negre. Es trenquen els àtoms i l'edifici s'ensorra.

Els àtoms són com capses buides perquè una força en manté l'estructura. Però, si la gravetat supera aquesta força, l'estructura central no aguanta i la matèria inicia una reacció en cadena.

La densitat augmenta (el cos es fa petit sense perdre massa), el camp gravitatori s'intensifica i es produeix el col·lapse.
 
La gravetat és la força d'atracció entre objectes.
A l'Univers tota la matèria es mou a causa d'aquesta i altres forces.
Moviment aparent dels estels La gravetat depèn de la massa dels objectes i de la distància que els separa. Com més massa tenen i més a prop són, més gran és la força. Quan es separen el doble la força es redueix a un quart.

La gravetat actua com si tota la massa d'un cos es concentrés en un únic punt, el centre de gravetat. La zona esfèrica al voltant d'un cos on actua la seva gravetat és el camp gravitacional..

La llei de la gravitació universal va ser formulada pel físic britànic Isaac Newton l'any 1684.
Si deixessim dos cossos amb massa i en repòs, sense que actués cap més força que la seva atracció, inevitablement, xocarien. Però a l'Univers hi ha moltes "gravetats", actuen altres forces i els cossos estàn en moviment.

Hi ha quatre forces fonamentals, que determinen totes les formes d'interacció de la matèria:
    -  interaccions nuclears fortes,
    -  interaccions nuclears febles,
    -  electromagnetisme i
    -  gravitació.

La gravetat és la més feble de les quatre i l'unica que només actua en un sentit. Els científics especulen sobre si existeix la complementària.
Estació espacial Internacional, en òrbita
Galàxia estirada Els estels, les galàxies i tot l'Univers es mouen. Altra cosa és detectar des de la Terra el moviment d'alguns cossos, sobre tot, dels més allunyats.

S'ha mesurat el moviment de molts objectes de l'Univers. Així sabem que, per desplaçar-se una distància aparent igual al diàmetre de la lluna, l'estel més proper, Alpha Centauri, necessita 506 anys. Arturo en necessita 815; Sirius, 1.410; Altair, 2.830; Capella, 4270 i Fomalhaut, més de 5.000.

S'anomena òrbita la trajectòria d'un objecte que gira al voltant d'un altre. El període orbital és el temps que l'objecte triga a completar una òrbila. Sembla que tots els objectes, a l'espai, orbiten a l'entorn d'altres objectes amb més massa.

Ampliar foto: Xoc de galàxies
Ampliar foto: Una gegant roja devora un planeta
Ampliar foto: Conductes de matèria entre galàxies

L'Univers | Estrelles (estels) | Galaxies | La Vía Lāctia | Cuāsars y Púlsars | Forats Negres
Materials de l'Univers | Mesures de l'Univers | Forces i Moviments de l'Univers
Origen y Evoluciķ de l'Univers | Observaciķ de l'Espai | Més Informaciķ a Internet

Aquesta pāgina forma part del lloc:  Astronomia Educativa. Univers i Sistema Solar