L'efecte Doppler
La variació de la longitud d'ona de la llum, radiació electromagnètica i el so dels cossos informa sobre el seu moviment.

Quan un vehicle s'acosta sentim el seu motor més agut que quan s'allunya. Igualment, quan un estel o una galàxia s'acosten, el seu espectre es desplaça cap al blau i, si s'allunyen, cap al roig.

De moment, totes les galàxies observades es desplacen cap al roig, és a dir, s'allunyen de nosaltres.
 
Des dels seus orígens, l'epècie humana ha observat el cel.
Primer, a ull nu, després amb instruments cada cop més potents i sofisticats.
Visió artística de les constel·lacions Les antigues civilitzacions agrupaven els estels formant figures. Les nostres constel·lacions es van inventar a la Mediterrània oriental fa 2.500 anys. Representen animals i mites del lloc i l'època.

La gent creia que els cossos del cel determinaven la vida dels reis i dels seus súbdits. L'estudi dels astres es mesclava amb supersticions i rituals.

Les constel·lacions que acompanyen la trajectòria del Sol, la Lluna i els planetes, en la franja anomenada zodíac, ens resulten familiars: Àries, Taure, Bessons, Cranc, Lleó, Verge, Balança, Escorpí, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos.
A principis del segle XVII es va inventar el telescopi. Primer es van utilitzar lents, després miralls, també combinacions de les dues tècniques. Actualment hi ha telescopis de molt alta resolució, com el VLT, format per quatre telescopis sincronitzats.

El telescopi espacial Hubble (HST), situat en òrbita, captura i envia imatges i dades sense la distorsió provocada per l'atmosfera.

Els radiotelescopis detecten radiacions de molt diverses longituds d'ona. Treballen en grups utilitzant una tècnica anomenada interferometria.
Dues èpoques del telescopi
Radiotelescopis escolten l'Univers La fotografia, la informàtica, les comunicacions i, en general, els avenços tècnics dels últims anys han ajudat moltíssim l'astronomia.

Gràcies als espectres (descomposició de la llum) podem conèixer informació detallada sobre la composició química d'un objecte. També s'aplica al coneixement de l'Univers.

Un descobriment recent, les lents gravitacionals, aprofiten el fet que els objectes amb massa poden desviar els rajos de llum. Si es localitza un grup de cossos a l'espai amb la configuració apropiada, actua com a lent potentíssima i mostra, al mig, objectes distants que no podriem veure.

Ampliar foto: Radiotelescopi
Ampliar foto: Aquest telescopi estarà en òrbita
Ampliar foto: Lent gravitacional

L'Univers | Estrelles (estels) | Galaxies | La Vía Lāctia | Cuāsars y Púlsars | Forats Negres
Materials de l'Univers | Mesures de l'Univers | Forces i Moviments de l'Univers
Origen y Evoluciķ de l'Univers | Observaciķ de l'Espai | Més Informaciķ a Internet

Aquesta pāgina forma part del lloc:  Astronomia Educativa. Univers i Sistema Solar