| L'efecte
Doppler |
La variació de la longitud d'ona de la llum,
radiació electromagnètica i el so dels cossos informa
sobre el seu moviment.
Quan un vehicle s'acosta sentim el seu motor més agut que quan
s'allunya. Igualment, quan un estel o una galàxia
s'acosten, el seu espectre es desplaça cap al blau i,
si s'allunyen, cap al roig.
De moment, totes les galàxies observades es desplacen cap al
roig, és a dir, s'allunyen de nosaltres.
|
|
|
 Des
dels seus orígens, l'epècie humana ha observat el cel.
Primer, a ull nu, després amb instruments cada cop més
potents i sofisticats. |
 |
Les antigues civilitzacions
agrupaven els estels formant figures. Les
nostres constel·lacions es van inventar a la Mediterrània
oriental fa 2.500 anys. Representen animals i mites del lloc i l'època.
La gent creia que els cossos del cel determinaven la vida dels reis
i dels seus súbdits. L'estudi dels astres es mesclava amb supersticions
i rituals.
Les constel·lacions que acompanyen la trajectòria del
Sol, la Lluna i els planetes, en la franja anomenada zodíac,
ens resulten familiars: Àries, Taure, Bessons, Cranc, Lleó,
Verge, Balança, Escorpí, Sagitari, Capricorn, Aquari
i Peixos. |
A principis del segle XVII es va inventar
el telescopi. Primer es van utilitzar lents, després
miralls, també combinacions de les dues tècniques. Actualment
hi ha telescopis de molt alta resolució, com el VLT, format
per quatre telescopis sincronitzats.
El telescopi espacial Hubble (HST), situat en òrbita,
captura i envia imatges i dades sense la distorsió provocada
per l'atmosfera.
Els radiotelescopis detecten radiacions de molt diverses longituds
d'ona. Treballen en grups utilitzant una tècnica anomenada
interferometria. |
 |
 |
La fotografia, la informàtica,
les comunicacions i, en general, els avenços tècnics
dels últims anys han ajudat moltíssim l'astronomia.
Gràcies als espectres (descomposició de la llum)
podem conèixer informació detallada sobre la composició
química d'un objecte. També s'aplica al coneixement
de l'Univers.
Un descobriment recent, les lents gravitacionals, aprofiten
el fet que els objectes amb massa poden desviar els rajos de llum.
Si es localitza un grup de cossos a l'espai amb la configuració
apropiada, actua com a lent potentíssima i mostra, al mig,
objectes distants que no podriem veure. |
|
