ÈPOCA POSTAUGUSTEA

Cobreix els períodes de les dinasties julioclàudia i flàvia, i els regnats de Nerva i Trajà (del 14 d.C. al 117 d.C.).

La llibertat d'expressió, que ja havia començat a flaquejar amb August, pateix forts alts i baixos, segons l'actitud de l'emperador de torn. Amb les noves condicions polítiques l'oratòria entra en una decadència imparable i s'acaba convertint en un exercici d'escola o un entreteniment de saló.

La crítica política esdevé perillosa i es refugia sovint en la ficció, que permet fer una crítica indirecta (faula, tragèdia, èpica, epigrama) o en l'ambigüitat (Tàcit). Quan resulta més patent la crítica és a posteriori, després de la mort de l'emperador. En l'extrem contrari la glorificació del sobirà s'estén a tots els gèneres.

Alguns emperadors s'interessen per les lletres i fins i tot s'hi dediquen: Claudi (erudició) i Neró (poesia)

Els escriptors ja són conscients que els seus predecessors tardorepublicans i agusteus han esdevingut clàssics, se'ls presenten com a models igual que ho havien estat els grecs per a ells. En conseqüència se'ls obren dos camins: la majoria en segueix les passes fins a l'esgotament, mentre que altres s'hi rebel·len, com Sèneca o Tàcit enfront de la prosa ciceroniana o bé Lucà enfront l'epopeia virgiliana.

Les tendències que ja havien començat amb Livi i Ovidi s'accentuen: es barregen els gèneres i els estils, la prosa esdevé més poètica i s'estén l'interès per la profunditat psicològica als diversos gèneres. En aquest marc neix un gènere menor en l'àmbit grecoromà: la novel·la, que té en el Satíricon una de les primeres mostres. La novel·la, com la faula, és una de les novetats apareixen en el sistema de la perifèria literària. De manera semblant la literatura llatina esdevé perifèrica: si fins aleshores havia estat centrada en Itàlia, ara sorgeixen nombrosos autors de les províncies, en especial d'Hispània (els dos Sèneca -pare i fill-, Lucà, Marcial i Quintilià), com si anunciessin dels emperadors d'origen hispà que s'inicien amb Trajà. Finalment cal esmentar entre els prosistes Plini el Jove, que destaca en oratòria i epístoles, i Suetoni, conegut sobretot per les seves biografies.

Altres seccions relacionades: