SAL·LUSTI

Gai Sal·lusti Crisp (87-35 a. C.) va néixer a Amitern, a la Itàlia central dins una família plebea però benestant. Fidel partidari de Cèsar, va fer una destacada carrera política com a homo nouus arrenglerat entre els populares. Es va enriquir immensament exercint sense gaire escrúpols el càrrec de governador de la província d'Àfrica. Quan va tornar es va fer construir una luxosa mansió amb extensos jardins on, després de la mort de Cèsar, es va retirar de la política per dedicar els deu últims anys de la seva vida a la historiografia.

Les tres obres històriques que va escriure tractaven del passat recent de Roma, dues monografies i una de caire general:

  • Conjuració de Catilina (De coniuratione Catilinae): dins les acarnissades lluites socipolítiques del s. I a. C. s'emmarca la narració que Sal·lusti fa de la conjuració de l'any 63 a. C. Hi descriu la degradació moral de Roma i a continuació el personatge de Catilina, presentat com el revers negatiu del que ha de ser un ciudadà romà. Narra com Catilina, després de ser dos cops derrotada la seva candidatura al consolat, planeja prendre el poder per la força. La conxorxa és descoberta i Catilina fuig a Etrúria per trobar-se amb l'exèrcit que ha reunit. Mentrestant els seus partidaris a Roma són arrestats i jutjats pel senat, que a continuació delibera quina pena se'ls ha d'aplicar: la mort, defensada per Cató i Ciceró -en les seves Catilinàries-, o la presó, segons proposa Cèsar. Finalment els conjurats són estrangulats aquell mateix dia i l'exèrcit dels revoltats és vençut en una batalla en què mor heroicament Catilina.
  • Guerra de Jugurta (De bello Iuguthino): en el context de la guerra contra Jugurta, que havia ursurpat el tron del regne nord-africà dels númides (finals del s. II a. C.), Sal·lusti descriu l'enfonsament moral i polític de la noblesa romana, detentora del govern, i defensa l'ascensió al poder d'altres classes socials, encarnades per Màrius, el general que va vèncer Jugurta. Respecte a l'anterior aquesta obra guanya en documentació, en profunditat de l'anàlisi social i en imparcialitat.
  • Històries (Historiae): era una crònica general de la història contemporània de Roma durant els anys 78-67 a. C. Inacabada per la mort de l'autor, solament en queden uns fragments.

Com altres escriptors interessats en descobrir el passat, Sal·lusti posa en evidència la decadència moral de Roma, però el seu principal mèrit és cercar les causes objectives d'aquest mal, no pas a nivell dels individus sinó a escala general, de l'evolució dels mores o conductes col·lectives.

Sal·lusti suposa un avenç considerable en les tècniques literàries: la narració no segueix un estricte ordre cronològic sinó que adquireix més vivacitat per mitjà de salts enrera i digressions o amb la selecció dels episodis més interessants. Però el punt més alt de la seva mestria es troba en  el tractament dramàtic dels personatges i de l'acció i en la profunditat psicològica dels seus protagonistes, caracteritzats tant pels retrats que en fa com pels discursos que els fa pronunciar. La seva concepció de la història i el seu estil tenen una forta influència de l'historiador grec Tucídides. Tres són els trets principals de l'estil que Sal·lusti crea per diferenciar-se de la prosa dominant  de Ciceró:

  •  la brevetat, és a dir, expressar molt amb poques paraules,
  •  l'ús de paraules i girs arcaics,
  •  la asimetria en la construcció de la frase.           

Des del punt de vista de la veritat històrica dels successos que narra, Sal·lusti es deixa endur sovint per simpaties polítiques i per idees preconcebudes sobre el passat -com la creença que l'origen de tots els mals és la corrupció de la noblesa romana-, cosa que el du a cometre errors, descuits i alguna deformació, sobretot a la Conjuració de Catilina, que relata fets més propers a la pròpia activitat política pretèrita. Tanmateix ni això ni el contrast entre l'actuació poc honesta durant la seva vida pública i el discurs moralitzador dels seus escrits històrics no han d'entelar la realitat que Sal·lusti és el primer veritable historiador de gran talla.