CICERÓ ORADOR

Alguns discursos

Aquests són uns quants dels 58 discursos conservats de Ciceró

Verrines (In Verres)                                                                                            

Algun temps després d'exercir la magistratura de qüestor els sicilians van acudir a ell perquè actués com a fiscal contra Verres quan aquest va deixar el càrrec de governador de Sicília i va ser acusat de corrupció, ja que, mentre va administrar l'illa, va expoliar i vexar els seus habitants. Aquest era el procés que necessitava Ciceró per fer-se famós a Roma, just quan aspirava a ser elegit edil, i per això va aplicar-se al cas amb totes les seves forces. El seu zel va donar un èxit fulminant: només amb el primer discurs i la presentació d'un nombre aclaparador de testimonis va aconseguir que Verres s'exiliés sense esperar sentència. De tota manera Ciceró va publicar, a partir del material recollit, uns altres cinc discursos contra Verres, en els quals donava detalls de tots els excessos comesos per Verres a Sicília: recaptació abusiva d'impostos, robatori d'obres d'art dels temples, tortures... Els discursos mostren un estil encara no prou madur, amb un excés d'efectes.


Catilinàries (in Catilinam) 

Durant el seu consolat, Catilina, candidat del partit popular que havia estat derrotat a les eleccions, va disposar-se a prendre el poder per la força amb el suport de nombrosos partidaris. Ciceró en quatre discursos davant el senat va descobrir la conjuració, va fer fugir de Roma Catilina, va aconseguir la pena de mort per als conjurats que havien restat a Roma i va desmantellar així la seva organització.


Defensa de Miló (Pro Milone)    

Miló era el cap d'una banda que feia servir la violència al carrer a favor del partit optimat. En un enfrontament amb la banda utilitzada pel partit popular va morir el cap d'aquest, Clodi. Miló és acusat de la seva mort i Ciceró s'encarrega de la seva defensa. Però el dia del judici, espantat per la pressió de l'ambient, fa una argumentació maldestra i precipitada, que no impedeix la condemna de Miló a l'exili. Després Ciceró va publicar el discurs que hauria hagut de pronunciar: un discurs ideal, modèlic pel seu equilibri i l'habilitat de l'argumentació, basada en l'intent de demostrar que va actuar en defensa pròpia.


Filípiques (In M. Antonium orationes)                                 

Són els catorze discursos que Ciceró va redactar contra Antoni. El nom de Filípiques va ser donat establint un paral·lel amb les Filípiques de Demòstenes, el conjunt de discursos que aquest orador atenès va pronunciar per salvar la llibertat de Grècia davant l'amenaça de Filip II de Macedònia. Tal designació demostra que Ciceró va aconseguir igualar el seu model grec. Arreu d'aquests discursos són presents els temes filosòfics més tractats per Ciceró. L'íntima aliança aconseguida entre retòrica i filosofia fan de les Filípiques l'obra mestra de l'eloqüència de Ciceró.

Tractats de retòrica

De l'orador (De oratore)                                                                               

Ciceró atribueix el seu èxit al treball i a la cultura general que ha adquirit, que l'han dut a un nou estil en oratòria. En treu, doncs, la conclusió que, prèviament a l'especialització, l'oratòria necessita el coneixement de gairebé totes les ciències humanes: la literatura, la història, el dret i sobretot la filosofia. Aquesta darrera ensenya a reflexionar sobre l'argumentació i a estudiar els diferents tipus de causes i de proves. Ciceró defineix l'oratòria com l'art de parlar bellament i abundantment i exposa la doctrina per confegir un discurs:
1) En primer lloc descriu les quatre parts bàsiques en què ha d'ordenar-se un discurs:
       - exordium: inici,
       - narratio: exposició de la causa,
       - confirmatio: argumentació per sostenir les idees defensades,
       - peroratio: final.
2) També explica les operacions que cal realitzar per esciure i pronunciar un discurs:
       - inuentio: buscar les idees que es diran,
       - dispositio: posar-les en ordre,
       - elocutio: triar els mots per exposar les idees, amb l'ornament i les figures necessàries,
       - actio: representar el discurs amb gestos i dicció,
       - memoria: memoritzar el discurs.
3) Els mitjans per persuadir els oients són:
       - probare: convèncer pel raonament,
       - mouere: commoure per aconseguir l'adhesió subjectiva,
       - delectare: agradar per la bellesa del discurs.


Brutus          

Està escrit en forma de diàleg entre Brutus, Àtic i Ciceró. Partint de la mort d'Hortensi narra la història de l'oratòria romana des dels seus inicis fins a la seva culminació en el mateix Ciceró. Ja s'hi deplora la manca de la llibertat necessària per a l'eloqüència causada pel règim de Cèsar.

L'orador (Orator)    

En aquesta obra Ciceró reprèn la seva idea que, enfront de la nuesa estilística dels aticistes com pretenia ser Brutus, l'orador ideal ha de dominar els tres estils, el senzill, el moderat i l'opulent, per aplicar el que convingui a cada ocasió.

Rètor, Museu Greco-romà, Alexandria, Egipte (S.G.).