ELS FUNERALS

Així que algú moria els seus familiars començaven els rituals fúnebres cridant el seu nom (conclamatio). Un cop rentat, ungit d'oli i vestit amb les millors robes, el cos s'exposava durant diversos dies en l'atri de la casa als ulls de parents, amics i coneguts que hi acudien. El dia del funeral acompanyaven el mort a través dels carrers fins a la sepultura, amb músics, ploraneres professionals i un maniquí ajagut en un llit que simulava el difunt. Si el difunt era noble, en la processó hi participaven també actors o esclaus amb els rostres coberts per les imagines o màscares dels seus avantpassats, i es pronunciava un elogi fúnebre del mort en el fòrum. Després de donar-li sepultura, es feia un banquet fúnebre. Al cap nou dies es tancava el dol amb un sacrifici (nouemdiale).

L'enterrament

Atès que la llei prohibia la sepultura dins el recinte urbà, el lloc d'enterrament era a l'exterior de les ciutats, generalment a la vora de les vies, no gaire lluny de les portes, on s'arribaven a acumular sepultures fins a formar necròpolis. Com en el món actual, a la Roma antiga coexistien dos ritus d'enterrament, la cremació i la inhumació, tot i que amb diferències socials i temporals. La cremació va ser la més freqüent des del segle II a.C. fins al s. II d.C., quan es va generalitzar la inhumació. En el primer cas el cos era cremat en una pira, que un parent encenia amb una torxa, i les cendres guardades en una urna sepultada en la tomba, mentre que en el segon era sepultat en taüt dins una fossa o en un sarcòfag. Una estela, un altar o un pedestal recordava el mort amb una inscripció (epitafi) normalment dedicat als seus déus Manes -abreviat D. M. (S.) Diis Manibus (Sacrum). Sovint s'enterraven amb el mort alguns dels seus objectes personals: una espasa, joies o, si era un infant, joguines. A banda de la fossa comuna, on anaven a parar els més pobres, alguns tipus de sepultures específiques són:

  • Els enterrament individuals més pobres en tombes fetes amb una o diverses àmfores o amb teules (tegulae) que formaven una caixa de secció triangular.
  • Una cupa era un sepulcre individual en forma de bagul o de mitja bóta de vi, feta amb pedra o recoberta de morter.
  • Els columbaris eren tombes col·lectives en forma de colomar que contenien nombrosos nínxols per guardar-hi les urnes. Sovint havien estat construïdes per col·legis o associacions de gent humil que asseguraven un enterrament digne als seus membres.
  • Sarcòfags: quan s'inhumava un membre d'una família rica el cos es ficava en un sarcòfag esculpit amb motius que representaven la mort o que recordaven la vida del difunt, amb escenes mitològiques, símbols cristians... Els sarcòfags sovint es col·locaven dins monuments funeraris com l'anomenada Torre dels Escipions de Tarragona o mausoleus com el de Centcelles, a Constantí.
Necròpolis de la plaça de la vila de Madrid, Barcelona, on es poden veure cupae i altres classes de sepultures a banda i banda del que era una via romana (S.G).

 

Sepultures al Museu de Badalona (S.G.).

 
L'anomenada Torre dels Escipions, un monument funerari d'una família desconeguda situat vora l'antiga Via Augusta, a prop de Tarragona, s. I d.C. (S.G.).
Necròpolis de la Porta d'Herculà, a l'anomenada Via dels Sepulcres, Pompeia (S.G.).
La tomba de Gai Cesti en forma de piràmide (18-12 a.C.) davant la porta de San Paolo, a Roma, és una de les tombes romanes més extravagants i demostra de manera gradiloqüent l'admiració que Cesti sentia per Egipte (S.G.)..
Urnes funeràries de plom i de vidre, Museu Arqueològic de Catalunya, Barcelona (S.G).

 

Webs d'interès: