El nostre projecte
INTRODUCCIÓ
L’article 26 de la Declaració dels Drets Humans diu que l'educació ha d’afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre tots els pobles i els grups ètnics o religiosos. El fenomen de la globalització ha comportat un creixement del fet migratori i en els darrers anys la presència d’alumnes immigrats a Catalunya ha augmentat considerablement amb la característica que en algunes escoles la proporció d’alumnes de fora representa més del cinquanta per cent de l’alumnat. L’escriptor Tahar Ben Jelloun emfasitza el paper primordial de l’escola com a agent sensibilitzador. En “El racisme explicat a la meva filla” ens diu: “L'escola està feta per ensenyar que les persones neixen i es mantenen iguals en drets i diferències, per ensenyar que la diversitat humana és una riquesa, no un impediment.” L’Informe Delors (1996), resultat dels treballs de la Comissió Internacional sobre Educació per el segle XXI, insisteix en la necessitat d'enfortir l'educació en valors socials i incidir en el respecte per les altres cultures. Entendre “l’Altre” ha esdevingut el major repte del nou segle. La nova assignatura “Educació per a la ciutadania” començarà a implantar-se a partir del proper curs escolar i és urgent desenvolupar estratègies a fi de disposar de material adient i adaptar-se a les noves necessitats educatives. La preocupació per l’educació intercultural i per l’atenció educativa a l’alumnat nouvingut queda reflectida en la creixent bibliografia que aborda aquestes qüestions i ens els esforços realitzats des dels diferents àmbits educatius (els ICE universitaris, Departament d’Educació, els PEC, Projectes Educatius de Ciutat, i diverses associacions pedagògiques).
Com a professora de secundària amb molts anys de pràctica al darrera, els cursos dels quals tinc un record més gratificant han estat aquells en els quals he intentat fomentar el diàleg intercultural. Recordo, en especial, un curs en el que un noi del Pakistan, una noia peruana, una altra africana i dos germans romanesos varen fer presentacions multimèdia dels seus respectius llocs d’origen, i es va aconseguir una cohesió, una implicació emocional i una participació col·lectiva fora del comú.
D’altra banda, la resposta aconseguida a les diferents escoles on hem desenvolupat tallers interculturals a partir dels vídeos i d’un dossier de treball elaborats per Aigua per al Sahel ens anima a pensar que és urgent elaborar noves estratègies d’integració dels joves, tant d’aquells que arriben desvalguts com d’aquells d’aquí que necessiten adquirir un coneixement més directe d’altres cultures. En el nou món globalitzat en que ens movem es fa ineludible ampliar la nostra mirada i aprofundir la nostra sensibilitat envers el “foraster”. Les paraules iròniques de l’historiador i novel·lista Alfred Bosch “I va ésser així que, immers en el meu treball d'aprenentatge, vaig sol·licitar als meus veïns del Sud un fons d’ajut per al meu desenvolupament mental” són menys una boutade del que pugui semblar. És significatiu que Peter Sellars —un dels directors de teatre actuals més intuïtius i innovadors— va decidir, en el seu muntatge d'Eurípides The Children of Heracles reunir en el escenari membres dels col·lectius immigrats per fer sentir la seva veu, donar la seva opinió i dialogar amb el públic. El fet que en els darrers 5 anys hagin nascut nombroses estacions de ràdio, revistes i diaris i fins i tot algun canal de televisió ens mostra la necessitat del nouvingut de tenir referents propis en el seu procés d’adaptació a la nova realitat i de no voler tallar els lligams amb les seves arrels.
Breu descripció del Projecte
Tenint en compte que:
1. Els resultats obtinguts arrel de la nostra experiència en els tallers escolars al voltant del documental “El meu país d’allà” realitzats en diversos centres escolars des del 2001 han estat satisfactoris.
2. La xifra de nens i nenes immigrats s’ha triplicat en els darrers deu anys i que l’escola és un lloc de trobada multicultural i un espai idoni per a la integració del nouvingut.
3. L' informe anual de SOS Racisme ( 2004 ) assenyala que la convivència escolar està impregnada d’un racisme de baixa intensitat.
4. El treball cooperatiu és una via d’integració social i acadèmic dels alumnes immigrats i d’altra banda són necessaris programes de sensibilització de la població autòctona respecte a aquesta presència creixent de minories culturals i refugiats econòmics.
5. Internet és una eina d’aprenentatge que estimula la creativitat i curiositat del navegant internauta d’una banda i d’una altra té infinites possibilitats ja que permet combinar text, so, color, moviment i transmissió a distància.
6. Estem d’acord amb Amin Maalouf quan a Identidades Asesinas diu: “Com més percebi un immigrat que es respecta la seva cultura d’origen, més s’obrirà a la cultura del país d’acollida.”
PROPOSEM:
Un retrat de la diversitat cultural a les escoles de Catalunya explicat per els propis protagonistes. Aquest projecte està parcialment inspirat en un vídeo realitzat l’any 2000 per la nostra associació que va obtenir el premi Humanitarian Award de la Unesco en el marc del IV Festival internacional de TV de Barcelona.
La nova proposta "El meu país d’allà" consisteix en l’elaboració d’una sèrie de cinc produccions audiovisuals realitzades per grups d’estudiants immigrats de segon cicle de l’ESO. Després de seguir un curs d’introducció o perfeccionament a les TIC, els propis alumnes, convenientment assessorats i supervisats, esdevenen autors d’uns documentals (futures eines pedagògiques) que tracten del seu país d’origen.
OBJECTIUS CONCRETS DEL PROJECTE
"El meu país d’allà" té com a finalitat explicar als estudiants què és la immigració a través de les veus dels seus autèntics protagonistes.
L’objectiu explícit és la realització de cinc documentals de entre 15 i 20 minuts de durada cadascun, realitzats per grups de quatre estudiants que – expressant-se en primera persona - deixaran sentir les seves veus i seran els encarregats de reunir, mitjançant el us creatiu de les TIC, una sèrie de materials (cançons, cartes, biografies de familiars, dades històriques, socials i geogràfiques, poemes, fotografies, etc.) relacionats amb el seu país. A partir d’aquests materials i convenientment assessorats i orientats per voluntaris de la nostra associació, cada grup durà a terme una producció audiovisual que serà posteriorment utilitzada com a eina de educació intercultural. Els objectius implícits són:
Integrar les TIC en els processos d’aprenentatge, combinant aspectes tecnològics, pedagògics i lúdics. Aprendre a utilitzar- les i familiaritzar-se amb les possibilitats d’aquestes noves tecnologies i especialment saber orientar-se dins d’aquesta enorme biblioteca virtual que és internet. Valorar la cultura de procedència , les llengües d’origen i el context familiar i social dels alumnes nouvinguts. Intentar eliminar els estereotips culturals que provoquen recels i arribar a tenir un coneixement de l’altre de primera mà. Fomentar l'observació i desenvolupar la imaginació i creativitat de l’alumne (i familiars i amics) mitjançant les activitats de recollida de dades, intercanvi d'imatges, cartes, entrevistes, cròniques històriques i enregistrament de seqüències d'àudio sobre història local, música, etc.
Resultats esperats
La nostra llarga experiència professional com ensenyants a instituts públics així com el treball de caire voluntari realitzat en el marc de l’associació dirigit a adolescents ens permet esperar que el projecte presentat obtingui uns resultats beneficiosos tant per part dels protagonistes/autors dels documentals com dels participants en els tallers . El visionat dels documentals i posterior debat han de comportar intercanvi i diàleg entre els participants. Aquests tallers poden desenvolupar-se tant en el àmbit escolar com en espais de lleure (esplais i casals). En resum,
ESPEREM:
1. Un augment de l’autoestima i confiança per part dels nois i noies d’altres cultures que els faciliti la integració en el país d’acollida.
2. Una consciència més desenvolupada de la multiplicitat cultural per part de tots que comporti una superació de l'etnocentrisme i una millora de la convivència
3. Un coneixement més sofisticat de les TIC per part dels autors dels vídeos, una incitació a utilitzar-les de forma creativa i una major sensibilització respecte al ús ètic que se’n pot fer.
Modificacions del projecte (gener de 2008).
La nostra experiència obtinguda al llarg del temps que hi hem dedicat ens ha portat a introduir algunes variacions que pensem que milloren el producte final i que es poden resumir en dos punts:
· Flexibilitzar:
1. Els escolars no tenen per què ésser del segon cicle de la ESO: poden ésser de primer cicle, Batxillerat i –si s’escau- (excepcionalment) fins i tot de un centre de primària o d’universitat.
2. També hem incorporat altres països de origen: Hi haurà “El meu país d’allà” no de Romania, però de “països del est” (amb la qual cosa queden inclosos Ucraïna i Rússia), no de l'Equador, però de països de Amèrica Llatina (amb la qual cosa poden participar escolars de Perú o Colòmbia o Bolívia i
3. A més de gravacions i filmacions dels propis escolars hi haurà alguna filmació realitzada per un tècnic a fi de millorar la qualitat del producte final.
· Ampliar: els cinc curtmetratges (al voltant de 12 minuts cadascun) podran funcionar com productes separats (eina pedagògica) però també s’englobaran en un documental de més entitat, un producte de “més pes” ja que les cinc produccions quedaran incorporades en un únic documental, emmarcat i complementat amb reflexions —cites, imatges i entrevistes amb experts i protagonistes— sobre els dos eixos entorn dels quals gira el projecte: l'impacte de les tic i de la nova immigració en el món educatiu d’avui dia. Creiem que aquest nou producte amplia el possible públic del documental i per tant facilita la seva difusió.
Valoració del Projecte
Ara que, a finals de gener, d’alguna manera es pot dir que estem a mig camí, considerem que – com era de preveure- ens hem trobat amb problemes i satisfaccions.
D’una banda sovint no ha estat fàcil l'aspecte organitzatiu tenint en compte la diversitat i el nombre de participants. Hem de dir que ha estat la primera vegada que ens hem embarcat en un projecte amb tants protagonistes que participen des de diferents localitats. També s’han donat discussions en allò referent a la part més tècnica del projecte tenint en compte que alguns de nosaltres no som precisament experts en les noves tecnologies. Sortosament també hi ha hagut molts moments gratificants: l'ocasió que ens ha donat aquest projecte de conèixer gent tan bolcada, tan engrescada i tan dedicada a la seva feina i de assabentar-nos de, de conèixer de prop, els molts esforços que s’estan fent per assolir una major cohesió social i facilitar l’adaptació dels nens i nenes nouvinguts. Per acabar, tampoc volem donar la impressió de que estem en el millor dels móns, sinó que creiem que encara queda moltíssim per millorar en el camp - tant emotiu - de l'educació i de la immigració.