Els antics egipcis -i encara avui- vivien del conreu d'un enorme oasi: dues franges de terra, a ambdues bandes del riu Nil, són cultivades intensament gràcies al regadiu; on acaba aquest comença el desert. L'aigua del Nil és la vida d'Egipte.

Tots els anys, en arribar l'estiu, el riu es desbordava i inundava els camps. El control d'aquesta enorme massa d'aigua per mitjà de dics i de canals era obra d'uns homes que havien sabut transformar un fenomen natural -la inundació- en regadiu, en vida. Aquestes tasques exigien un esforç constant, disciplinat i planificador per a tota la vall, sota el comandament únic del faraó.

Tal com es veu a la pintura, el camperol egipci hi conreava cereals, verdures, llegums, fruiters... La cria d'animals, la caça i la pesca complementaven l'alimentació. La cervesa i el vi eren força apreciades. Per tal d'obtenir bones collites de raïm, els agricultors orientaven els sarments de les seves parres per a que es desenvolupessin sobre gelosies de fusta. Quan el raïm era madur el dipositaven en un gran cossi de pedra, on uns homes el trepitjaven per a extreure'n el suc, que corria per un conducte, al broc del qual s'omplien les gerres, que es deixaven obertes fins que el vi fermentava. Després, eren tapades amb plaques de fang.

L'art egipci és, doncs, un reflex fidel de la vida quotidiana i de les creences. Les grans construccions, amb les seves colossals columnes, també en van estar fortament influenciades i van ser un reflex de la magnificència faraònica. Les tombes -en forma de mastabes, piràmides o hipogeus-, els palaus i les estàtues foren la seva màxima expressió.

 
 Cronologia
 Glossari
 Mediateca