· “No tinc cap dret a faltar el respecte a ningú, encara que tingui la raó: moltes vegades els alumnes justifiquen una agressió o un insult perquè “tenen la raó”. En primer lloc, hem d’intentar fer entendre que una agressió no sol arreglar res, més aviat ho espatlla. La violència “arregla”les coses momentàniament i aparentment en favor d’un o altre, però el que sol fer és “aplaçar” un problema mal resolt i que estarà en vies de créixer. En aquest sentit, totes les idees de l’apartat 2.15 ( “siguem assertius”) i 2.19 (desemmascarar la violència) van en aquesta direcció.

· Saber respectar les normes i fer-les respectar. L’activitat de fer de jutges, d’ arbitrar, que he suggerit a l’anterior apartat ens dona idees al respecte. Podem trobar idees per al respecta a les normes a l’apartat 2.13 (“Donar un sentit a les trampes”)

· Cal respectar envers el material de classe. Veure l’apartat 3.1 ( respectar els coses de tots).

· Cal conèixer, estimar i respectar la natura . Veure l’apartat 3.2

Però el respecte pot anar més lluny ; en la forma que tenim de demanar les coses, per exemple. Demanar “si us plau”, adreçar-nos a algú amb un “bon dia, bona tarda”, acabar donant les gràcies... és, més que una tarja de presentació que explica com som, una mostra de respecte envers l’altre. És per això que proposo un joc que ens pot ajudar a aprendre, de forma molt lúdica, una forma d’adreçar-nos als altres. És evident que podrem dir bon dia o bona tarda i podrem continuar essent uns irrespectuosos en altres vessants, però crec que l’entrenament continu en les bones formes és un primer pas. Aquest entrenament es troba en alguns rituals esportius:

Quan dos equips comencen i acaben un partit
Quan dos contraris estan a punt d’enfrontar-se.
En la forma de dirigir-se al mestre, entrenador...

És evident que en el món esportiu hi ha tristes excepcions de manca de respecte, però en alguns llocs més que en altres aquesta “etiqueta” en el parlar, en dirigir-se a l’altre és sagrada. Aquest és el cas de les arts marcials. El respecte que té l’adversari és tan “sagrat”, que si algú gosa transgredir-lo amb actituds greus s’arrisca a una expulsió permanent de l’activitat.

Joc dels venedors de bitllets Vídeo de l’activitat

Aquest joc ens pot ajudar a practicar:

Bones formes en demanar les coses

Saber agrair

Fer fila correctament

Els participants es separen en dues categories: venedors i buscadors . Els venedors de bitllets tenen dos o tres bitllets cadascun amb noms d’estacions: Madrid, Girona, Figueres, París... els buscadors estan agrupats en equips de tres o quatre jugadors.

El mestre farà una llista pública per a tota la classe amb el nom de cada equip i els bitllets de les estacions que haurà de cercar.

Exemple:

EQUIP 1	EQUIP 2	EQUIP 3
Girona	Barcelona	Perpinyà
Madrid	Figueres	Bilbao
Portbou	Puigcerdà	Mataró
Granollers	València	París

Desenvolupament del joc:

Els bitllets estaran en possessió dels venedors, que estaran repartits per tots els patis de l’escola.

Cada jugador haurà de cercar els bitllets que necessita el seu equip i per això anirà de venedor en venedor per demanar-li si té el bitllet de l’estació de tren que necessita. Per això haurà de seguir un ritual:

Jugador: Bon dia (o tarda)

Venedor: Bon dia (o tarda) , què voldria?

Jugador: Voldria un bitllet per .... Girona (per exemple), si us plau.

Venedor: Ho sento... no el tinc.

Jugador: Gràcies! Adéu!

Venedor: De res, adéu!

Evidentment, si el venedor té el bitllet que se li demana, l’ha de donar. És molt important el ritual, perquè si un jugador no demana bé, no s’adreça correctament, el venedor no li ha de donar el bitllet.

També és molt important recalcar que cal demanar els bitllets seguint una fila estricta, i que quan un jugador ha demanat un bitllet, ha de marxar i demanar a un altre venedor, tant si li han donat el bitllet com si no. Després, podrà retornar al venedor d’abans per a demanar-li algun altre bitllet que no tenia.

El joc és totalment d’equip; cal que cadascú busqui pel seu compte però sense perdre de vista la resta de l’equip. Per això, és molt important trobar-se de tan en tant per veure si amb els companys del meu grup arribem a tenir totalitat de bitllets demanats.

“Guanya” l’equip que primer troba tots els bitllets i forma un cercle en un lloc

assenyalat (normalment on hi ha el mestre).

Evidentment el joc també es pot fer de forma no competitiva; només cal donar una consigna: es tracta d’aconseguir en un temps determinat ( tres, quatre minuts) que tot els grups puguin recollir la totalitat de bitllets. Per això no organitzem la classe en equips, sinó que tota la classe formarà un sol grup ( amb l’excepció dels venedors). La dificultat d’aquesta forma de jugar rau en el fet que el mestre dictarà totes les estacions de cop. Els alumnes hauran de retenir els noms que puguin i, a partir d’aquí començar a cercar i demanar bitllets. Normalment el que passa és que molts alumnes retenen els mateixos noms, la qual cosa fa que el grup, en general, sol oblidar els noms més difícils.

Hi ha avantatges d’un costat, inconvenients de l’altre... si fem equips que competeixen entre ells podrem més fàcilment inculcar les idees de respecte, bones maneres... si fem el joc de forma cooperativa, sense equips, segurament no ens sortirà bé a la primera, i els alumnes es frustraran perquè hauran oblidat noms, i aleshores serà més difícil incidir en els punts de respecte i bones formes que pretenem.

El nombre de jugadors és bo que estigui entre 12 i 15, i el de venedors entre 6 i 8.

Criteris i ítems d’avaluació sobre l’apartat 2.18

Per a saber-ne més :

LED, PERE / QUERA, PILAR/ BOQUÉ Mª CARME et alt. (2007) “La Convivència en els centres d’educació infantil primària”. Barcelona. Servei de Difusió i publicacions del Departament d’Educació.

RETORN A L’INICI