Trobat un enterrament íber al solar de les obres!
 
 
TROBAT UN ENTERRAMENT IBÈRIC AL SOLAR DE DARRERA DE L’INSTITUT
En començar els moviments de terres per construir els blocs de pisos, l’institut va rebre una insòlita visita de les autoritats. Havien trobat una àmfora amb restes humanes enterrada al solar, a tocar de l’edifici de l’institut. Sospitaven que es tractava de restes arqueològiques, perquè també hi havia altres objectes al voltant. Però també podia tractar-se de les restes d’algun assassinat. Volien saber si els professors del centre en sabien alguna cosa. Això és el que els van poder explicar.
Al llarg del curs 1999/2000 a l’IES "Margarida Xirgu" de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) la professora Anna Santacana va portar a terme una experimentació de metodologia de treball de camp en Ciències Socials per mitjà d'un crèdit variable.
  L'experiència es va fer en el marc del Seminari de Ciències Socials amb el suport del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona i tenia com a objectiu fonamental introduir l'alumnat de quart curs d’ESO en els mètodes i tècniques de la investigació en ciències socials.   Es tractava de mostrar, doncs, el desenvolupament del mètode hipotètic-deductiu agafant com a ciència referent l'arqueologia ibèrica.  
    La preparació del crèdit es va fer en les darreres setmanes de l'acabament de les classes del curs 1998/1999.   Els procediments que s'havien d'emprar eren els propis del treball de camp en arqueologia, com els mapes topogràfics, la interpretació de fotometria, l'orientació de mapes, càlcul de superfícies, etc. Pel que fa als procediments derivats de la formulació de les hipòtesis i de l'excavació arqueològica, hi havia la identificació de textures d'estrats; confecció de plànols a escala; confecció de talls, seccions o perfils; maneig dels aparells de mesura; maneig de sistemes posicionals amb coordenades cartesianes; fotografies amb escales gràfiques; dibuix tècnic; identificació de restes orgàniques vegetals amb lupa d'augment; tècniques de classificació d'elements lítics; maneig de taules de classificació de ceràmica; tècniques d'identificació de contorns per muntatge de peces; tècniques elementals d'anàlisi antropològic, etc. Finalment, es contemplaven procediments derivats de l'anàlisi crític del jaciment i que van des dels textos antics fins a situar fets en eixos cronològics.   Naturalment, hi havia encara els procediments d'exposició de resultats, que van des dels informes arqueològics als pannells fotogràfics.
  
 La preparació del material va consistir en simular un jaciment arqueològic en el solar posterior de l’institut. El jaciment es va fer segons una quadrícula de 20 metres quadrats que era el màxim d'alumnes admesos per aquest grup.
   El fals jaciment va consistir en dos conjunts; el primer era un suposat enterrament d'època ibèrica clàssica (s. IV-III a.C.) i, al seu costat, una llar de foc.    L'enterrament estava format per una rèplica d'una àmfora ibèrica típica, a l'interior de la qual hi havia les restes suposadament incinerades d'un ésser humà no identificat.  
Entre l'aixovar que acompanyava al suposat difunt s'hi va posar un petit lot de ceràmica comú, alguns fragments de ceràmica púnica-ebusitana, alguns elements metàl·lics, restes d'animals domèstics, elements malacològics, alguns petits ploms amb text ibèric escrit i restes de vegetals carbonitzats.
 Aquests elements van ser dipositats dins d'un petit clot, envoltat de grans pedres i tot cobert amb una capa de terra argilosa; al seu damunt, una segona capa amb terra, formada per graves, i, finalment, una nova capa d'argiles. Aquesta tasca de preparació va requerir el treball de cinc a sis persones durant deu sessions.Prèviament, operaris especialitzats havien gratat el clot a una profunditat de 50-60 cm.   En total es vanremoure cinc metres cúbics de terra. L'experiència es va desenvolupar al llar de dos crèdits de 35 hores; el primer es va treballar en el trimestre d'octubre a desembre i el segon en el trimestre d'abril a juny. Es tractava d'alumnes "voluntaris".
   Tant pels alumnes com per la professora aquesta era la primera experiència de metodologia de treball de camp emprant com a eix l'arqueologia.
Els dos crèdits es van desenvolupar en tres parts: una part inicial sobre algunes qüestions teòrico-pràctiques, una segona part consistent en la pràctica de l'excavació i/o anàlisi dels materials i una tercera part d'aplicació consistent en activitats exteriors.
Finalment, la darrera part del crèdit va consistir en veure els resultats de l'arqueologia experimental. Els dos grups d'alumnes van fer pràctiques en el laboratori experimental d'arquitectura protohistòrica de la Universitat de Barcelona, així com una detinguda visita al jaciment arqueològic de les Toixoneres de Calafell, on van desenvolupar un taller sobre la guerra i la pau en el món antic.
La dificultat més gran amb la que ens vam trobar va ser que al llarg del curs hi va haver molts dies de pluja que van obligar a deturar els treballs desenvolupats a l'exterior i substituir-los per activitats a l'aula.
   L’actitud de l’alumnat va ser molt positiva, fins i tot entusiasta. La visió que tenien dels mètodes i tècniques de treball de les ciències socials va virar substancialment.
VISITA DELS ALUMNES DE QUART 2005-2006 A UNA EXPOSICIÓ SOBRE ELS ÍBERS


   El passat dia 5 de maig, alguns alumnes de 4rt d’ESO vam tenir l’oportunitat d’anar a l’exposició “Ibèria, Hispània, Spania” que va tenir lloc al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.
Resum de l’apartat “Els ïbers”:  “Dels contactes que tingueren els habitants indígenes de les terres costaneres de la Península Ibèrica amb altres pobles va sorgir una cultura pròpia que va donar nom a la terra que la veié nèixer. L’intercanvi entre grecs i romans va fer sorgir la moneda. L’escriptura rebé influència de l’alfabet grec però encara hi ha textos sense desxifrar. Van ser els primers en conèixer i aplicar la tecnologia del ferro. Vivien de l’explotació de la terra i conreaven cereals, vi i oli. El seu sistema de govern s’anomenava “aristocràcia gentil·licia””.
A l’exposició vam poder veure objectes quotixddians de l’època i curiositats vàries. Va ser una visita interessant i agradable que ens va apropar més al nostre passat.

Melisa Martínez Vela - Quart A