 |
"Josefina Piquet és una senyora ja gran, que va viure en l'època de la guerra civil quan era molt petita. Aquesta dona, ens va explicar que va ser molt dur. El seu pare se'n va anar a la guerra i ella va quedar amb la seva mare. Al final de la guerra, el seu pare els havia dit que anessin a la frontera amb Françai que allà es trobarien. El mati que anaven a la frontera va ser molt dur, van passar molt de fred, molta set i molta fam. Ens va explicar que en el camí es van topar amb dos soldats i que un dels els va dir que s'esperessin que anava a buscar alguna cosa de menjar per la noia (Josefina). En veure que trigava, el seu company el va anar a buscar, però va tornar de seguida perquè se'l va trobar mort. Ens va dir que es va penedir d'haver plorat perquè tenia gana. Si no hagués plorat, aquell home no hauria mort.
La seva mare, una vegada ja passada la frontera, va treballar en una casa i ella es quedava tot el dia tancada en una habitació, sense poder sortir i sense poder mirar per la finestra perquè hi quedava massa alt. Així es va passar molt de temps. A l'escola ho passava molt malament perquè la deixaven sola.
Ens diu que ara té molts malsons, que no hi ha cap any que no en tingui tres o quatre.
Ara viu amb el seu marit i ha aconseguit entrar en contacte amb algunes de les persones que va conèixer en aquell temps"
Cristina García - Quart A |
 |
" La Josefina Piquet era molt petita quan va començar la guerra. Però viure situacions tant fortes t'afecta durant tota la vida i es impossible oblidar. La por que va sentir aquells anys la va fer callar i interioritzar tots els seus records, fins que un dia, per sort nostra, va decidir que allò no era el més correcte i començà a fer xerrades. Les seves paraules et fan sentir de tal manera que sembla que et trobis a l'any 1936. Mentre parlava, veia el metro ple de gent fugint de les bombes, escoltava el trets de fusell, m'imaginava la gent afamada seguint el camí cap a França, la salvació... Tot un conjunt de coses que ara se'ns fan distants i gairebé inimaginables, però així és la història. Malgrat que no se'n parla gaire, els nens van ser dels més afectats, ja que no entenien res i només veien imatges de crueltat: l'allunyament de casa, el pare que lluita a les trinxeres, el teu barri enderrocat, gent coneguda morta, passar fam, fred, por, cansament.... Esperem que no s'hagi de repetir mai més, per això és important no oblidar el passat"
Ainoha Ryll - Quart A |
| Josefina Piquet, un testimoni viu de la guerra civil i de l’exili |
El passat 20 d'abril va visitar el nostre centre la Josefina Piquet. Va fer una xerrada als alumnes de quart d'ESO i de segon de batxillerat en el context de la commemoració del 75è. aniversari de la proclamació de la II República i el 70è.de l'inici de la guerra civil espanyola.
La Josefina Piquet forma part d'un grup de dones marcades per la guerra civil que van fundar un col·lectiu anomenat "Les dones del 36" per tal de recuperar part de la història oblidada. |
 |
| Aquestes dones han volgut deixar-nos el testimoni de les seves vivències i defensar els valors de justícia i llibertat que va significar la II República. Expliquen la historia oblidada de moltes dones que, junt amb els homes, van lluitar per defensar la república. |
|
|
