| |
|
|
Premis de la diada de Sant Jordi |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
| |
|
Treballs premiats en llengua catalana |
|
|
|
|
1er Premi
COCODRIL
Correu, correu bestioles
Cap a les aigües del Nil
Aneu a calmar la fam
Del temible cocodril. |
Allà us espera impacient
Amb la boca ben oberta
La seva serra de dents
Només la carn la desperta.
Amagat sota el corrent
La seva mirada astuta
Amb la cara d'innocent
A tothom qui pssa burla. |
És producte de l'herència
Dels seus avantpassats
Drac ferotge d'aigües dolces
Compte, que és molt bo nedant !
Néstor López Manrique
2on C
|
|
|
2on Premi
EL RATPENAT |
Com cada nit
Quan sigui tot enfosquit
En un arbre tu em veuràs,
I ja no t'adormiràs.
Sóc distret i misteriós
I en canvi gens sorollós
Tot immobilitzat
I tu, ben observat
Vigila, no et distreguis
Anant sol pel carrer,
Perquè podem xuclar-te
El que et surti, no ho sé. |
Tinc les dents esmolades
I urpes esmicolades,
Que, si les necessito,
Sense por les utilitzo.
Tinc ulls que no hi veuen
Però orelles que hi senten.
Si em vols agafar,
El millor és callar.
Vinc a les esglésies
On hi ha moltes espècies,
Si hi ha un esdeveniment
Sortirem tots rabent.
|
Dormo de cap per avall,
Que com ho faig?
Jo sé que si tu ho proves
Ja seràs com els homes.
De dia no em veuràs
Per això no ploraràs.
Però tranquil, que de nit,
Tornaré ben decidit.
Sandra López Sauces
2on B
|
|
|
|
| 3er Premi CONILL |
El conill és molt bonic
I a la vegada petit.
Té una cueta rodona
Que tota ella és molt mona.
Té unes orelles ben grans
Per a sentir-hi a l'instant.
No és gens ni mica constant
Sempre salta pel voltant. |
Menja moltes pastanagues
De totes les temporades.
Mayra Chávez
2on E. |
|
|
|
|
| 3er. ESO LLEGENDES URBANES |
|
1er Premi
CERIMÒNIA D'INICIACIÓ
Un amic m'ha dit que s'ha d'anar amb molt de compte pel carrer: hi ha indicis d'una banda nova (segons un
e-mail dels Mossos d'Esquadra) que té una perillosa cerimònia d'iniciació:
Per a ser acceptat en la banda, la persona en qüestió ha de superar aquesta prova: ha d'anar amb els cordons de la sabata descordats. Sembla que aquest ha de matar a la primera persona que l'avisi precisament que porta els cordons descordats. Ves amb compte, no avisis a ningú, i, per si de cas, corda't bé els teus!
Àngel Blanco Torres - 3er B
|
2on Premi EL CENTRE COMERCIAL
L'amic del fill del pare del cosí del meu cunyat va explicar que el nebot del seu cap havia anat un dia amb la xicota a un centre comercial. Feia temps que aquell centre tenia mala fama; se n'explicaven tota mena d'històries: sobre els lavabos, els ascensors, els bars i restaurants i sobretot de les botigues... Des que havien començat els rumors, el centre comercial havia anat perdent clientela. En aquella època eren rebaixes d'estiu, i la noia volia comprar-se roba.
Segurament per culpa de les històries que circulaven, estava tot molt buit, tot i ser rebaixes, però la noia es va armar de valor i hi va anar, acompanyada del seu xicot. El tema comú de totes les històries sempre era la desaparició d'algun client. Doncs bé, la parella, d'uns quinze anys, van entrar-hi i es van sorprendre que, tot i ésser època de rebaixes, no hi hagués pràcticament ningú. Varen estar una estona en un dels bars, i després van passar a mirar botigues, passejant, i ho veien tot del més normal del món, amb les botigues quasi buides però els dependents d'allò més amables. Van començar a pensar que tot el que els havien explicat només eren històries absurdes, sense cap fonament. |
Van arribar a una botiga on la noia es va voler emprovar uns pantalons. Els va triar i va entrar a l'emprovador.Al cap d'una bona estona, com que la noia no sortia, el noi va començar a posar-se neguitós. Des de fora no es veia cap moviment de cortines, ni se sentia cap soroll. La va cridar, però ella no contestà. Ell va insistir, però res. Va optar per entrar-hi, i es va endur una sorpresa: allà no hi havia ningú. El noi es va desesperar i la buscà pel centre. A la fi, no s'ha tornat a saber res més de cap dels dos. El centre comercial va haver de tancar, perquè la història es va anar estenent, i tothom la creia, sense poder trobar-hi cap explicació racional...
Laura Berbel - 3er A |
|
|
|
4art.ESO NARRACIÓ BREU 1er Premi
Eren les 9.30, feia un quart d'hora que esperava la seva trucada. Ell ja estava preparat. S'havia passat molt temps esperant aquest moment. S'havia posat la colònia Vorago (la que només es posa en ocasions especials). Duia la corbata que li van regalar un cop pel seu aniversari i les sabates més elegants que hi havia per casa.
Ara eren les 9.45, feia mitja hora que esperava la seva trucada. No va poder més, estava massa nerviós per seguir esperant; va agafar el mòbil i la va trucar ell mateix. El mòbil estava desconnectat, i es va preocupar encara més. Per tranquil·litzar-se es va fumar l'últim cigarret de la caixa de Camel.
Ara eren les 10.00, feia tres quarts d'hora que esperava la seva trucada. Estava neguitós, mai havia sigut tan impuntual. Va mirar per la finestra, però va veure que la tenda per comprar un altre paquet de cigarrets estava tancada.
Ara eren les 10.15, feia una hora que esperava la seva trucada. Va anar a la cuina, va posar-se una copa amb whisky i dos glaçons. Va anar al menjador i va posar-se un CD de Mozart per relaxar-se. |
Ara eren les 10.30, feia una hora i quart que esperava la seva trucada.
Va sonar el telèfon. Va anar-hi corrents a agafar-lo. El va despenjar, però no era la veu que esperava. El trucaven de l'hospital Sant Joan de Deu. Li van comunicar que la seva dona havia tingut un accident i estava ingressada en estat greu. Va penjar el telèfon, i ràpidament va agafar les claus del cotxe i es va posar l'anell de casat que estava amagat al calaix.
Cinc minuts més tard va sonar un altre cop el telèfon, però ningú va agafar la trucada de l'amant.
Joan Bonfill - 4rt A
|
2on Premi Sant Jordi |
|
22 d'abril del 2002
Estimat diari:
Vui he anat amb la Sofia, la Paula i la Júlia al centre comercial. Hem menjat un gelat, i han començat a parlar sobre quina seria la rosa més maca que esperaven dels seus xicots. Aleshores he pensat en el que va passar el Sant Jordi de l'any passat, quan ens vam barallar amb en Carles, i em va deixar després d'haver estat sortint tres mesos. La nit abans estava molt nerviosa, perquè em regalarien la meva primera rosa. Però no va sortir tal com jo esperava ... M'he posat molt trista, i elles ho han notat i han canviat de tema.
A la mateixa hora, en un altre lloc de la ciutat...
Estimat diari:
Avui he vist l'Anna. És tan maca ... no saps com em penedeixo d'haver-la deixat fa un any ... És que vaig ser tan burro! Però demà li regalaré una rosa, la més bonica que trobi, la tornaré a enamorar i li diré que l'estimo.
|
Estimat diari:
Avui he vist l'Anna. És tan maca ... no saps com em penedeixo d'haver-la deixat fa un any ... És que vaig ser tan burro! Però demà li regalaré una rosa, la més bonica que trobi, la tornaré a enamorar i li diré que l'estimo.
L'endemà..
23 d'abril del 2002
Estimat diari:
No et creuràs el que m'ha passat avui. He arribat a l'escola i tenia una rosa damunt la taula. No sabia de qui podia ser, i les noies m'han dit que devia ser d'un admirador secret. He portat la rosa tot el dia amb mi. Feia una bona olor! Ha arribat l'hora de tornar a casa. Pel camí m'he trobat en Carles. M'he posat molt nerviosa... és que crec que encara l'estimo, però hi estic ressentida pel que em va fer. Hem xerrat una estona, i quan ja anava a marxar, m'ha dit:
- Espero que t'hagi agradat la rosa que t'he regalat. T'estimo! I tu?
M'he quedat sorpresa. De cop i volta m'he adonat que era sincer, que encara m'estima. La meva resposta, és clar, ha estat que sí. Quin dia més meravellós!
Alba Palací Gabriel - 4rt B
|
 |
|
| 3er Premi No han tingut mai la raó |
Estàvem en plena guerra. Érem un poble envaït pels nostres germans, que no havien acceptat la seva derrota en la Guerra Civil, que havia durat tres anys i que havia causat tants morts entre les nostres files. El territori de la nostra Illa Continent estava dividit entre els dos bàndols: per una part, els qui creien, defensaven i donaven suport al Rei Fènix Bel-Shanoar i tota la seva Cort . De l'altra, el que comandava Malektixh, un general corrupte que s'havia girat contra el seu poble. Ell i els seus seguidors havien provocat la Guerra Civil. Necessitaven un rei que governés amb mà de ferro en aquests temps de guerra, i l'elegit havia estat el príncep Drac Caledor II. |
|
El seu avi havia estat conseller del rei, i ell havia mostrat la seva vàlua en moltes batalles del nostreexèrcit com a comandant. De manera que va pujar al tro, i va començar la guerra.Perdíem totes les batalles, i en cadascuna, un gran nombre de soldats. El nostre exèrcit es trobava en una situació dramàtica. Va arribar el dia definitiu, el de la batalla en què ens jugaríem totes les cartes. |
Si perdíem seríem exiliats o assassinats, i si guanyàvem podríem seguir vivint. A la plana de Finural s'havien reunit tots els efectius dels dos exèrcits. El nostre era molt inferior en nombre i en armament. Els nostres germans havien segellat un pacte d’ajuda amb dos deus del Caos, els quals havien donat suport militar al seu exèrcit. Semblava, doncs, impossible que els poguéssim guanyar.
I no sé com ho vam fer, d'on vam treure el coratge i la valentia, però a la fi nosaltres vam guanyar la guerra. Durant tres segles vam viure en una relativa pau, curant les ferides causades per la Guerra Civil.
Però ara, els nostres germans han tornat, i reclamen el que creuen que és d'ells. La guerra torna a començar...
Ruben Ordoño - 4rt B
|
|
|
|
|
|
|
