| |
|
|
Premis de la diada de Sant Jordi |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
| |
|
Treballs premiats en llengües clàssiques |
|
Primer premi
VERSIÓ LLIURE D’UN EPIGRAMA AMORÓS CLÀSSIC
Com el dolç amor no hi ha res,
ni tan sols la mel.
Si Eipris no t’estima,
mai no sabràs com són les seves
roses florides.
Núria Barniol Martínez - 2on Z |
|
|
Segon premi “ex aequo”
COMPOSICIÓ D’INSPIRACIÓ CLÀSSICA
El poder de l’amor
Res més dolç que l’amor: totes les coses palents inferiors
li són: fins i tot la mel he llançat de la boca.
Això ho diu Nossis: aquell a qui Cipris no ha estimat
no sap pas com són les seves florides.
Encara que Ares volgués desencadenar una guerra,
sé amb certesa que l’amor serà el meu escut.
Sense el saber d’Hefest, serà fort com una pedra.
Volaré alt com Ícar, arribaré a tu.
No conec el futur com les parques,
potser com Aquil·les tinc una curta vida,
però sé que només somric quan em parles
i que vull sentir més intensament que Afrodita.
Res més dolç que l’amor: totes les forces divines
inferiors li són: fins i tot la melodia d’Apol·lo
o el cant irresistible de les sirenes.
Això ho diu Ulisses: aquell a qui Polifem no ha guanyat
no sap pas l’astúcia d’un heroi de veritat.
Encara que Demeter deixés morir tota la vegetació
no hi existiria per a mi la tristesa.
Embruixaria la terra com la bellesa d’Helena
si l’amor és al meu interior
Res més dolç que l’amor...
Nicole Extremera Alonso - 1er Z |
 |
|
|
Segon premi “ex aequo”
RELAT BREU DE TEMA CLÀSSIC
LA MORT D'HÈCTOR
Aquil·leu, ofès per la mort que el príncep troià havia lliurat al seu estimat amic Patrocle, es dirigia a les grans muralles de Troia construïdes pel gran déu del sol, Apol·lo, empenyent els soldats troians cap a dins de la ciutat. Només aguantava el fill del rei Príam defensant el portal, el rei cridava perquè el seu fill tornés o Aquil·leu li donaria mort. L’heroi enganyat per la deessa de la guerra es va lliurar en batalla amb l’heroi pràcticament invencible. Amb l’ajut d’Atenea, Aquil·leu va llançar un dard, causa de la mort de l’heroi troià. Des de dalt, Príam, Hècuba i Andròmaca observaven horroritzats com l’enemic grec despullava el cos del difunt, el foradava els talons i, amb el cenyidor brodat d’Aiax, el lligà al carro i li donà una i altra volta al voltant de la ciutat, perquè tots poguessin observar la força del fill de la deessa Tetis i el mortal Peleu. Però tot això no va ser suficient per aquest. Foll de dolor, arrossegava el cos de l’heroi troià tres vegades al voltant de la tomba de Patrocle. Fins que la mateixa figura del rei Príam no es va dirigir al campament enemic, a la pròpia tenda de l’assassí del seu fill i agafar-se als genolls del seu enemic i besar-li les mans que havien matat el seu propi fill, Aquil·leu no li donaria el cos. L’acord seria: la seva filla Polexima pel cos de l’heroi troià.
Ariadna Campos - 1er Z |
|
|
|
|
