1.Quants anys fa que te n’has anat de l’Institut?
    Ja en fa cinc, d’ anys.

2.Què estàs fent en la actualitat ?
    Ara combino als meus estudis de l’últim curs de psicopedagogia amb la meva feina com a monitora en una escola d’educació especial, amb nens que presenten discapacitats gairebé de tota mena
.
3.Per què vas escollir aquesta carrera de psicopedagogia?
   La veritat és que vaig començar a fer pedagogia, que és l’estudi de les tècniques d’ensenyar altres persones i i també les tècniques perquè aquestes aprenguin, perquè m’havien parlat del que es feia i del que s’ensenyava en la carrera, em va agradar suficient i la vaig escollir. Però realment aquesta no era la meva primera elecció, jovolia estudiar fisioteràpia, però no em va arribar la nota de la prova de selectivitat amb la mitjana de les notes de l’Institut. Per tant, l’altra opció va ser pedagogia, que és una carrera de segon cicle, això significa que fa falta una diplomatura o un primer cicle, dura més però et dóna més possibilitat de trobar treball.
Si un consell puc donar-vos és que paga la pena esforçar-se, de debò, perquè gràcies al meu esforç ara puc fer el que més m’agrada, que en el meu cas és treballar amb nens.

4.Parlem de l’Institut, Què és el que més et va agradar? I el que menys?
   La veritat és que no puc dir una cosa en concret, perquè recordo tots els anys d’Institut amb molta alegria i felicitat. Vaig viure moltes experiències, que encara que abans no tinguessin importància, ara sí que la tenen, sí que l’han recuperada. Són moments que vius sense ser tan conscient com ara t’agradaria ser-ho en cas que es repetissin.És una etapa de la vida que tothom ha de passar i molt millor si poses de la teva part . Jo encara m’enrecordo dels meus professors i professores i sé que encara n’hi ha que hi fan classe, i ara que tinc l’oportunitat els dono les gràcies de tot cor per tot el que m’han ensenyat, i no parlo només de coneixements sinó de valors, que per a misón moltmés importants.per viure la vida intensament i disfrutar-la.

5.Has repetit alguna vegada cap curs?
   No vaig repetir mai cap curs, però he de dir que tot i que sigui molt dur treure bones notes, si més no, val la pena.Torno a dir la importància que té per a mi poder fer allò que més t’agrada. I quan això t’ho permeten unes bones notes, sens dubte que les has d’aconseguir treure.

6.Quina era la asignatura què més t’agradava?
   M’agradaven molt les ciències; les matemàtiques, la biologia i la química...

7.Tornaries a estar a l’Institut?
   Crec que és una etapa de la vida que ja he viscut, però moltes vegades, amb les meves amigues,que també anaven a l’Institut, pensem en aquells dies i ens vindria de gust tornar a aquells anys, encara que només fos per una estona…

8.Quin consell donaries als alumnes de l’Institut?
   A veure, jo els diria que sé que fa una mica de mandra posar-se a les tardes a fer els deures i aestudiar, perquè és millor sortir amb els amics i anar a ballar, però veieu una cosa, jo mai vaig deixar d’estudiar, si més no, també treiatemps per estudiar, i ara ho teniu més fácil que encara no treballeu alguns. I que heu de tenir moltclar que treure’s el títol de graduat en l’ESO com a mínim, no és perquè sí, sinó perquè realment és necessari per treballar en qualsevol tipus de feina, si voleu que aquesta feina sigui una mica millor. Per últim, només dir que disfruteu molt dels vostres anys a l’Institut i que veieu els vostres profes amb altres ulls, que ells estan cada dia amb vosaltres per ajudar-vos i mai per perjudicar-vos.

Un petó molt fort i estic encantada d’haver participat per la revista XIRGURIES.

Judit García Giménez