El 20 de Juliol d’aquest mateix any, en David i la Clàudia feia un any que hi estaven junts. La Clàudia estava molt i molt nerviosa per a que arribès aquest dia, al mateix temps que en David, tranquil, sense cap neguit al cos, continuava amb la seva vida quotidiana. Quan només faltaven tres dies per aquest meravellós moment, la xicota havia pensat en fer-li un bon regal, perquè ell s’adonès del que passava pel cap de la Clàudia.Ell es comportava cada dia més estrany, quasi ja ni es veien, ni es trucaben(la Clàudia pels nervis que duia al cos, i en David perquè alguna cosa rara li rondava pel cap). El dia 20 havia arribat, la noia s’aixecà del llit amb una cara molt alegra, tenia una sensació que mai, mai, havia sentit, es trobava rara, tenia com un nus al pit; li feia mal pero no li va donar gaire importancia.
    El noi ja feia estona que era de peus, hi era treballant desde ja altes hores del matí.La Clàudia trucà en David pero ell no hi contestà, ella seguia insistint, pero ell ni cas, fins que va decidir d’anar ha veure’l al treball, a l’arribar, ell es va quedar tot sorprés, perquè no s’ho esperava.
   Ella tot contenta, li volia dir una cosa però, una petita i humida llagrimeta li queia la Clàudia per la cara...Fins que va poder dir:
   - Bon dia David! Avuiés un dia assenyalat en el meu cap, ja fa un any que estem junts.I al mateix temps sacà una bossa vermella amb dibuixets molt bufons.
  I ell amb cara estranya va dir-li:
  - Això no pot continuar així, haig de dir-te una cosa molt important.-D’acord, t’escolto.
  - Jo sempre he sentit alguna cosa per tu, però mai n’ha sigut amor, et considero la meva nòvia perquè sempre m’has tractat molt bé, m’has donat tot el que necessitava, crec que arribat l’hora que això s’acabi.Ella tot plorant es va seure poc a poc al terra, i van sortit paraules molt baixetes de la seva boca:
  - Mai entendré com has aguantat un any sense sentir-ne res, sense que el teu cor et xiuxiuegés res, fingint el teu amor per mi, m’has tractat com una nina, i jo en canvi m’he cregut tot com una nena ximpleta que plora pel seu xicot.
I ell contestà:
  - Perquè una cosa és amor i una altra és tenir amor sense sentiments.