ado* (ni ado) adv. Alguna vegada, encara que poc sovint, se diu ni ado.
Cf. ados, manco.

ados (ni ados) adv. Ex. Ni ados s’ha tansat. Ni ados sab lo que’s diu. Cf.
ado, manco.

agaús adj. Ex. Lo Toni és un agaús, se minja los pinyols de les olives. Cf.
capsot.

aixevar v. a.

albelló (ovelló) m. Ex. Farem un ovelló per que ixca l’aigua.

alberge (oberja) f.

alenda f.] rebre alenda loc. Ex. Si jo’n rebo alenda, lo ruc no marxa.

ametla* f.

amoretes f. pl.]: d’amoretes adv. [loc.] Ex. Se peguen d’amoretes.

arinyola f. Ex. Enguany, com hi ha hagut moltes arinyoles, la collita d’olives s’ha xixinat.

audula f. 'dula'

balons m. pl.

barceló m.

batle* m.

bresquilla f.

caburdo –a adj.

calbot (calvot) m. Ex. Si no tornes prompte, te pegaré un calvot.

calces* f. pl.

calcilla f.

calvot m. Cf. calbot.

capçot m.i f. Cf. capsot, agaús.

capsot (capçot) m.i f. Cf. agaús.

caragolí m.]: cargolinet m.dim. Ex. Mus hem minjat un cargolinet de sopes.

casera f. ‘majordona’ Ex. Lo sinyô retô s’ha barallat amb la casera.

cassinogues f. [pl.] Cf. pessiguetes.

catxap m. Ex. Hai trobat una llodrigada de catxapets.

coco m.

conca f.]: conqueta f.

desdit –ida adj. Ex. Fulano és desdit, i no pot servir de testimoni.

distret –a adj. ‘espavilat, eixerit’. Ex. Aquest minyó és molt distret, hasta sap llegir.

drogue adj. Ex. El drogue de fulano m’ha robat una ballaruga.

espatla* f.

fàcil –a (fácil –a) adj. ‘innocent, ingenu’.

fardatxo m.

farnaca f.

floc (flocs m. [pl.]) m. ‘encenall’.

gaiato* m.] Cf. totxo, verduga.

gatameus]: de gatameus adv.

gebut –uta adj.

llanta f.

lleuta f.

lleuter –a adj.

llima f. ‘llimona’.

mallada f. Ex. He trobat dues mallades; esta nit que ve hi pararé trampes.

manco (ni manco) adv. Cf. ados, ado.

manil m.

meló de moro m.

mistos m. pl. ‘mistela’.

moço m. Cf. mosso.

mosso (moço) m.

oberja f. Cf. alberge.

obrer m.

ovelló m. Cf. albelló.

pesteta (pestetes) f.

pessiguetes f. [pl.] Cf. cassinogues.

pito –a adj. Ex. Lo pito d’en Pep porta gec de vellut.

presa f. ‘caldo’. Ex. Per safrà a la

presa te servixca [proverbi].

rector* (retó) m.

repropi –òpia adj. ‘avar, agarrat’.

retó* m. Cf. rector.

Rinca topòn. Nom de font.

rollo m. Cf. rotllo.

rotllo (rollo) m. ‘mocador enrotllat al cap’.

sap interj.

senyor* (sinyó) m.

serracaps m. Ex. La carnús de la tia Paula ha ixit a lo carrê amb serracaps.

servidor m. ‘orinal’.

sinyó* m. Cf. senyor.

sorra f. ‘peix’.

tanda f. ‘tripa’.

tarranc m. Ex. He tallat un tarranc per a fer-me’n un totxo.

tassa f. ‘got’ Ex. He comprat dos tasses i tres escudelles.

torrolla f. ‘rosca’.

totxo m. Cf. gaiato, verduga.

trit –a adj.

tronxadora f.

verduga* f. Cf. gaiato, totxo.

vert m.] donar-se un vert [loc.] Ex. Me’n vull anar a Barcelona a donarme un vert.

xai m.] tirar xais loc. Ex. Mentre jo cantava, aquest no parava de tirar xais.

xeta f. (recollida en el poble de Benifallet) Ex. La nostra xeta ha tingut catorze baconets.

Ximo Xima antropòn.

xixí* m.

xixinar-se* v. Ex. Enguany, com hi ha hagut moltes arinyoles, la collita d’olives s’ha xixinat.

xulla* f. Ex. Avui per dinar tenim una xulla a la brasa.