Marc teòric

LÈXIC

Definició

Implica no només el vocabulari, en el sentit d’una relació unívoca significant/significat, sinó també els diferents matisos de significat que ens permeten les paraules, els sinònims, els girs, les expressions, les frases fetes, etc. Constitueix els elements bàsics que ens permeten construir el llenguatge. És com si les paraules fossin els maons que ens permeten construir el llenguatge unit pel ciment que és la morfosintaxi, generant una semàntica més complexa que la que es pot reduir a les paraules i expressions.

El domini del vocabulari consisteix tant en el coneixement del significat del mot com enles diferents estratègies per usar-lo correctament. Segons Cassany, Luna i Sanz, conèixer un mot implica, entre altres coses, "saber-lo reconèixer oralment  i poder-lo pronunciar; conèixer i usar correctament totes les seves formes i flexions; saber-lo usar en un context determinat, i conèixer el seu valor semàntic segons el context lingüístic (diverses accepcions, usos figurats...)".

Adquisició del lèxic

Segons els mateixos autors hi ha fonamentalment dues maneres d’adquirir vocabulari: per contacte i per aprenentatge conscient. L’aprenentatge per contacte implica que l’alumne/a entra en contacte amb els mots dins d’un context ja sigui en un conte, en un joc, o en una situació de la vida quotidiana. Sovint el significat es dedueix pel context lingüístic i extralingüístic que acompanya el nou mot. En canvi, en l’aprenentatge conscient, el significat del mot s’explícita i se’n poden comentar determinades característiques gramaticals.

Les activitats d’adquisició de lèxic mitjançant l’ordinador haurien d’anar acompanyades de l’ús del lèxic treballat en altres situacions i contextos per tal que l’alumne l’arribi a usar d’una manera autònoma i l’incorpori a la parla quotidiana.

“L’activitat escolar hauria de dur els alumnes, sobretot com més petits siguin, a convertir en vocabulari actiu el passiu. S’entén per vocabulari passiu tots els mots que un individu és capaç de comprendre, i inclou no sols els mots que hi ha emmagatzemats a la memòria, sinó també els mots que podria comprendre si es donés el cas, per la seva relació amb altres mots o per la capacitat personal d’associació d’idees o d’inferència. En canvi, el vocabulari actiu són les paraules que una persona fa servir parlant i escrivint en la seva vida normal segons la seva formació i segons les seves activitats. Per això el vocabulari passiu és molt més ampli o nombrós que l’actiu.” (Cassany, Luna i Sanz. Ensenyar llengua. Ed. Graó. Pàg. 373.)

Errors observables

Quan  observem com s’expressen els alumnes, ja sigui oralment o per escrit, podem comprovar les mancances i les dificultats que tenen per emprar un lèxic adient. Fan un ús freqüent de deíctics i de mots crossa que posa de manifest la dificultat d'usar el llenguatge com un element de representació més enllà de l’ara i aquí.

Centrant-nos en el cas dels infants més afectats tindrem en compte les observacions que en fa Puigdellivol: “El llenguatge dels infants greument afectats es basa quasi exclusivament en una activitat associativa: reconeixerà i podrà produir, sovint amb una articulació dificultosa, noms de persones i objectes més o menys familiars i entendrà instruccions i ordres concretes, sempre que li siguin formulades de manera idèntica i en repetides ocasions. Les limitacions d’un llenguatge tan basat en l’associació, les podem deduir a partir d’aquest senzill exemple: fàcilment podem fer que el nen aprengui les paraules pilota, nina,... per associació. El problema sorgirà quan vulguem introduir la paraula joguina, que engloba les anteriors... Entendre que una mateixa cosa pot ser nina i joguina en funció del nivell en què ens situem, suposa ja penetrar en les estructures pròpiament lingüístiques, que no solament atorguen un nom a cada cosa, sinó que organitzen el món que ens envolta a partir de la interrelació de conceptes fortament relacionats i precisament això és el que no està a l’abast dels deficients més afectats.” (  Puigdellívol, I.Necessitats educatives especials. Ed. Eumo. Pàg.194.)

Seqüència didàctica

En la programació d’activitats de lèxic caldrà tenir present la següent progressió: de les activitats molt contextualitzades s'arriba a les menys contextualitzades, i d’allò que és més concret, al que és més abstracte.

Tal com ens diu Mercè Pujol: "Una bona part de les primeres activitats han d’anar encaminades a treballar el llenguatge contextualitzat (aquí, ara, jo i tu) i cal privilegiar els formats d’atenció conjunta (mirar un conte, narrar els esdeveniments i descriure els dibuixos) i d’acció conjunta (jugar a fireta mentre es verbalitza cadascuna de les accions que es fan).” ( Pujol, M. La llengua oral a  l’escola: una introducció. Coordinadora: del Rio, M. J. Edicions de la UOC. Pàg. 49.) El treball amb l’ordinador ens permet aquest tipus d’activitats, sempre que l’adult estigui al costat de l’infant, interactuï amb ell i reprodueixi els formats de lectura dels llibres de què ens parla Bruner.

Això no obstant, de la cita de Puigdellívol es desprèn la necessitat de plantejar activitats que facilitin la generalització (que vagin de les parts al tot; per exemple: pera, fruita, aliment) i activitats inverses (per exemple: vehicle, moto). Per poder arribar a la generalització cal passar per l’observació i la descripció de les qualitats, així com la utilització dels objectes. Per tant, es treballaran no només els noms sinó també els adjectius, verbs i adverbis.

Per últim, incidirem en el coneixement i l’ús de sinònims i antònims, i en la comprensió i utilització d’expressions i frases fetes. El moment més adequat per treballar les expressions i frases fetes és dins dels textos, ja que en facilitaran la seva comprensió i donaran un context adequat que pot servir com a model d’ús.

És a dir, s’incideix en els diferents aspectes del lèxic i de la llengua en general, de dues maneres:

• Directament en els aspectes concrets, tal com dèiem anteriorment, per aprenentatge conscient.
• O bé en relació als altres. Així, quan treballem el lèxic, també incidim en els aspectes fonètics, fonològics, morfosintàctics i pragmàtics. Això passa en l’aprenentatge de la llengua en contextos comunicatius (és el que Cassany, Luna i Sanz, en el cas del lèxic, en diuen "per contacte"), com pot ser, per exemple, durant l’audició d’un conte o en la seva reexplicació.

Per treballar el lèxic aprofitant les TI podem trobar materials per:

• Adquirir vocabulari dins un context, a l’Exler, l’Infograf i el CD-ROM Llengua Interactiva al Cicle Inicial.
• Millorar la precisió lingüística d’exercicis de text amb alguns exercicis del Clic
• Categoritzar i generalitzar conceptes (activitats de classificació amb el Clic, o de generació de textos amb el Tpwin).
• Comprendre matisos de significat de les paraules en un text, en els Hipertexts a la web, les activitats de text amb el Clic o diccionaris com el DIDAC.