|
|
|||||||||||||||
 |
|||||||||||||||
| Pràctica |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
|
Exercicis
|
 |
|||||
|
|
Glossari
|
 |
|||||||||||||
|
|
|||||||||||||||
L'àmbit de treball de l'estadística
L'objectiu d'aquesta reflexió conceptual inicial és plantejar-se la pregunta: Què és l'estadística?, i donar pistes per respondre-la. Per començar, fem el suggeriment que recupereu telemàticament un fitxer compactat, lectures.exe que, una vegada executat, us permetrà obtenir uns documents amb unes lectures que us poden interessar: Les dues primeres són:
Si hi voleu dedicar més temps, us recomanem el llibre El hombre anumérico, de John Allen Paulos. Barcelona: Tusquets Editores, SA, 1990.
|
|||||
 |
Les fases d'un estudi estadístic | ||||
|
|
Primer de tot, reflexioneu sobre les situacions en què habitualment s'apliquen mètodes estadístics: aquelles en què s'observa una variabilitat no controlada de les dades que es manipulen o les situacions on és impossible de poder disposar de totes les dades necessàries per formular una conclusió inequívoca. És important de recalcar que aquest és l'objectiu últim de l'estadística: l'obtenció de conclusions si s'amplia l'àmbit d'aplicació de l'estudi. I ara, tot seguit, en comptes de donar una definició de l'estadística semblant a la que podríem trobar als diccionaris indicarem les fases fonamentals d'un estudi estadístic:
La recollida de dades cal que vagi precedida d'una acurada decisió sobre l'objectiu de l'estudi i, si escau, d'una redacció clara i entenedora del qüestionari que s'emprarà. Com que la darrera activitat d'aquest curs és la realització d'un treball estadístic, hem cregut interessant oferir-vos un document que inclou unes indicacions detallades sobre el Disseny de qüestionaris i una reflexió sobre el paper de les enquestes en treballs sociològics. Si ja heu recuperat les lectures que us hem proposat al principi d'aquest document, també heu recuperat un document lec3.rtf que és el que ara interessa. Per altra banda, heu de conèixer aquests conceptes:
Les variables estadístiques es poden classificar així atenent als valors que poden tenir:
|
||||
|
|
Població i mostra. Experimentació | ||||
|
|
No sempre és possible abastar tota la població a què es vol referir un estudi estadístic. La finalitat última de l'estadística superior és la inferència: arribar a conclusions en un àmbit d'aplicació més general que aquell on s'han pres dades (de la mostra a la població, de dades anteriors a previsions de futur, etc.)
Una part dels estudis estadístics corresponen a allò que s'anomena l'observació. Quan ja s'ha definit molt clarament la població a la qual es volen aplicar les conclusions de l'estudi, una part fonamental del treball serà una correcta selecció de la mostra d'unitats o individus de la població sobre els quals es prendran les dades. Després de seleccionar aquesta mostra, l'investigador fa simplement un procés d'observació.
Com a exemples d'aquests tipus d'estudis esmentem els següents:
En aquest curs no s'aprofundeix en el disseny mostral, però se suposa una idea intuïtiva d'allò que es vol aconseguir amb la selecció acurada d'una mostra: una "representació fidel, però en petit" de la població i d'algunes circumstàncies que poden portar a seleccionar una mostra esbiaixada.
També cal considerar de manera
intuïtiva, en el marc de la recollida de dades, alguns
dissenys experimentals. L'experimentació difereix de
l'observació pel fet que l'experimentador controla o manipula l'entorn en
què es mouen les unitats estadístiques.
|
||||
|
|||||
|
Quan ja s'han recollit les dades es passa a l'estadística descriptiva:
Ara bé, la tasca conceptualment més important és l'estadística inferencial. A partir de les dades recollides en una mostra, s'infereixen valors per a una població més àmplia. La teoria de probabilitats ens proporciona les bases per establir els models teòrics necessaris per poder jutjar el grau de fiabilitat de les inferències que es realitzen. Convé esmentar la terminologia que s'empra.
Molts dels dissenys experimentals que es fan en el marc
de l'estadística estan encaminats a la comprovació d'una
hipòtesi mitjançant mètodes estadístics:
es presenten alguns contrastos d'hipòtesis, que constitueixen
un altre aspecte de l'estadística inferencial. En la rigorització
d'aquestes situacions, que podeu estudiar al mòdul 6, tornen a
ser fonamentals les idees relatives a les distribucions de probabilitat. |
|||||
 |
|||||
|
|||||
 |
Ampliació: comentaris sobre què representa l'experimentació L'experimentació difereix de l'observació pel fet que l'experimentador controla o manipula l'entorn en què es mouen les unitats estadístiques. En molts casos, hom necessita dissenys experimentals per estudiar l'efecte que els canvis en determinada variable (variable independent, la que controla l'experimentador, per la qual s'ha dissenyat el tractament que cal donar-hi) produeix en una altra variable (dita variable de resposta o variable dependent). Donarem seguidament dos exemples per donar una idea de les disciplines en què resulta habitual l'aplicació de dissenys experimentals estadístics, als laboratoris, als hospitals, als centres de recerca.
En aquests tipus d'experimentacions, sobretot en les de caràcter mèdic (a banda dels possibles problemes ètics inherents), es poden presentar biaixos ocults en la resposta dels individus. N'és un exemple l'efecte placebo d'aquells malalts que inicialment responen a qualsevol "nova medicació", encara que sigui aigua amb sucre. És per això que calen tècniques "d'emmascarament", com per exemple les proves de triple cec, en les quals ni el malalt ni la infermera ni la persona que fa el tractament de les dades saben que estan duent a terme una experimentació. Però, tot i que haguem estudiat i dissenyat perfectament els mil detalls que envolten un experiment, encara queda la part més difícil: treure'n conclusions correctes, atès que la majoria dels dissenys experimentals tenen en comú un seguit de dificultats, la principal de les quals és fixar amb claredat l'abast de l'aplicació dels resultats obtinguts, moltes vegades per la falta de realisme de les condicions en què es desenvolupa l'experiment i d'altres per efectes externs (com al primer exemple) o inherents a l'experiment (com els biaixos ocults).
|
||||
 |
|||||
|
|||||
