| |
L'objectiu
d'aquesta pràctica és conèixer la càmara de
fotografia digital com a font d'imatges digitals, les seves característiques
i aplicacions; i, com a pràctica voluntària, conéixer
el funcionament d'una càmera concreta. |
| |
Les càmeres
de fotos digitals |
| |
| Les
càmeres de fotografia digital han evolucionat molt, tant en prestacions
com en assequibilitat, de manera que a l'escola han passat de ser una
alternativa a la fotografia convencional i han desplaçat les càmeres
amb carret de revelat químic. A la taula següent podeu veure
una comparativa de diferents característiques d'una bona càmera
digital versus una bona càmera tradicional: |
 |
|
| |
Les càmeres
de fotografiar digitals poden classificar-se segons criteris múltiples,
entre altres: |
| |
| |
Segons la
resolució i la qualitat de les seves fotografies, o sensibilitat
del CCD: d'1 megapíxel, 3 megapíxels, 5 megapíxels... |
| |
Segons el
tipus de zoom que incorporen (si l'incorporen): de zoom digital, de
zoom òptic... |
| |
Segons el
format on desen els fitxers d'imatge que generen: de disquet (en desús),
de CD, de targeta de memòria, de memòria interna... |
| |
Segons la
manera com es connecta a l'ordinador (si s'hi connecta): USB, USB2,
COM... |
| |
Segons la
manera com es faci l'enquadrament de la imatge: amb visor òptic,
amb pantalla LCD. |
|
| |
 |
Hi
ha molts models de càmeres, amb moltes diferències quant a
qualitats, interfícies, formes, dimensions i prestacions. Algunes
són capaces de capturar petits clips de vídeo i so; altres
només són capaces de fer fotografies. També hi ha càmeres
de vídeo que són capaces de fer fotografies, altres que fan
pauses digitals de vídeo per extreure fotogrames determinats... |
|
| |
El procediment
que se segueix per elaborar una imatge amb una càmera de fotografiar
digital és el següent: |
| |
En primer lloc,
com és lògic i habitual, cal conèixer el funcionament
dels diferents dispositius de l'aparell, així com les seves característiques
i les prestacions. |
| |
Abans d'utilitzar-la,
cal assegurar-se que la càmera té alimentació de
corrent, habitualment bateries de níquel, de liti o alcalines,
depenent del tipus de càmera; i que té el dispositiu d'enregistrament
(intern, cinta, Smartmedia, Compact flash, Microdrive o targeta de memòria,
disquet, CD...) a lloc, i que no aquest té prou espai per seguir
emmagatzemant imatges. Seguidament, cal seleccionar els paràmetres
que escaigui al menú de configuració de la càmera:
enfoc automàtic o manual (si en disposa), resolució alta
o baixa, sharpness (nitidesa)... |
| |
Si la càmera
disposa de pantalla LCD, podeu veure-hi la composició de la futura
imatge. Algunes càmeres, a més, disposen d'un zoom òptic
o digital que permet acostar dues o més vegades la imatge que s'està
enquadrant (el resultat final, si el zoom és digital, serà
dues o més vegades més imperfecte). |
| |
|
Quan feu la fotografia,
la informació sobre la imatge queda enregistrada en el suport d'enregistrament
de la càmera, habitualment una targeta de memòria: |
| Depenent de la
càmera i de les possibilitats del suport d'enregistrament, la imatge
tindrà més o menys qualitat. |
|
| |
La qualitat de
la imatge que pot donar una càmera ve determinada per 3 factors:
la qualitat de l'òptica, el CCD i el procés de transcripció
de les dades de llum en un determinat fitxer de dades. |
| |
| |
El CCD (Charge-Coupled
Device o dispositiu d'acoblament de càrrega) és el
dispositiu sensible a la llum, i està format per milers de petites
cel·les sensibles a la llum disposades en files i columnes, com
la pantalla d'un ordinador, amb dues funcions bàsiques: distingir
diferències de color (profunditat de color) i distingir un nombre
determinat de punts de llum (resolució). Quantes més cel·les
tingui un CCD i com més sensibles siguin a la llum, millor qualitat
tindrà la càmera. A més, es pot interpolar a resolucions
més altes (com si hi hagués més punts d'informació
sobre els punts de llum dels que hi ha en realitat basant-se en algoritmes
de càlcul per proximitat de colors), com en un escàner.
Un CCD de 3 megapíxels ofereix una imatge de 2.048 x 1.536 píxels,
tot i que algunes càmeres interpolen a resolucions més
elevades. |
| |
La qualitat òptica
depèn tant de la qualitat de la lent (hi ha òptiques de
qualitat més reconeguda que altres), com de la seva capacitat
per augmentar/disminuir l'enquadrament sense distorsionar la imatge,
la qual cosa sol anar unida sempre a la mida de l'objectiu. |
| |
La informació
es codifica digitalment en un fitxer de dades. Algunes càmeres
treballen amb fitxers sense compressió (tipus *.tif),
mentre que altres opten per recórrer a compressions baixes (tipus *.jpg), que ocupen menys espai i permeten guardar més
imatges en un sol dispositiu d'emmagatzematge. Una càmera utilitza
un o altre tipus de conversió de dades a fitxer depenent del
tipus de suport d'enregistrament d'imatges que utilitzi. |
|
| |
La majoria
de càmeres disposen de menús d'ajustament que permeten gestionar
tota la informació de les imatges (definir els paràmetres
de qualitat de captura i capturar-les, veure-les, esborrar-les, utilitzar
diferents modes...). Molts models disposen, també, de sortides
VHS que permeten visualitzar les imatges directament en un monitor de
TV. |
| |
Cal passar les
imatges a l'ordinador amb el cable especial subministrat amb la càmera
per tractar-la. L'estàndard de connexió entre la càmera i l'ordinador
sol ser un cable USB, amb un dels terminals específics de la marca
o model de la càmera. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Agafant com a
criteri la manera com es fa aquest procediment, es pot parlar de tres
tipus de càmeres: |
| |
| |
Les càmeres
que treballen amb suports àmpliament estesos, com disquets o
mini-CD, que tenen com a avantatge que només cal utilitzar la
càmera per fer les fotografies. En el cas del disquet, tenen
com a inconvenient principal les limitacions quant a espai i, per tant,
de qualitat de la imatge. Les dimensions del suport d'enregistrament
condicionen les dimensions de la càmera. Estan en desús. |
| |
Les càmeres
que treballen amb dispositius d'emmagatzematge intern. Tenen com a inconvenients
principals que la càmera és necessària per capturar
la imatge, i també per passar els fitxers a l'ordinador. Aquest
pas de fitxers a l'ordinador implica la connexió física
de la càmera a l'ordinador mitjançant un cable especial
i la instal·lació d'un programari determinat. |
| |
Les càmeres
que treballen amb targeta de memòria es poden comportar com les
primeres si s'adquireix un lector compatible amb el format de la targeta
concreta (lector d'Smartmedia, MemoryStick...) i es disposa de diverses
targetes de memòria. |
| |
Hi ha algunes
càmeres que integren més d'un d'aquest sistemes: targeta
de memòria i disquet, memòria interna i targeta de memòria... |
|
| |
Quan el fitxer ha
passat a l'ordinador, es pot tractar com qualsevol altre fitxer d'imatge. |
| |
| |
Si
disposeu al vostre centre d'una càmera digital SONY MAVICA FD
75 (dotació del Departament d'Educació), podeu fer la pràctica complementària, la qual conté un seguit de pràctiques que us poden ser d'utilitat. |
| |
Si disposeu
d'una altra càmera digital particular o al centre, feu una fotografia
i deseu-la en format *.jpg a la vostra carpeta de treball, amb
una resolució de 72 ppi i unes dimensions màximes de 400
píxels d'alçada o d'amplada. Molt probablement, haureu
de fer aquests ajustaments amb el GIMP, ja que moltes càmeres
actualment obtenen imatges amb paràmetres de dimensions i resolució
molt superiors i, per tant, amb un pes innecessàriament gran
per a la presentació de la imatge en pantalla. |
|
| |
Aquesta pràctica
és voluntària. Si no coneixeu el funcionament d'una càmera
digital i no disposeu de cap càmera, podeu fer-hi un cop d'ull per
fer-vos a la idea del funcionament d'una càmera digital. |
| |
|
| |
|
 |
| |
|
| |
|
