Des dels primers temps de la radiodifusió es va començar a veure el paper d'importància que la música podia assolir a la ràdio. Tant era així que a hores d'ara ens és difícil imaginar-nos aquest mitjà sense la música. [Exemple 1: primera emissió de Ràdio Barcelona *]

El 1915, David Sarrons Sarnoff escrivia:

Jo tinc un pla amb el qual la ràdio es podria convertir en una utilitat domèstica, de la mateixa manera que es fa amb un gramòfon o un piano. La idea consisteix en portar música a dins de les cases a través de les ones de ràdio... L'aparell receptor pot construir-se amb la forma d'una caixa de música senzilla que tindria la facultat de sintonitzar diferents longituds d'ona (...) A més de música, seria bo emetre altres temes com per exemple conferències i diàlegs.

La ràdio fou inicialment un altaveu de la música. La música a l'aire lliure o dins un local era captada i difosa en directe per la ràdio. Per raons tècniques les emissores havien de traslladar els micròfons fins a les sales on actuaven els grups musicals. [exemple 2 *] [exemple 3 *]. Trobareu més exemples sonors de la història de la ràdio al WEB de la Cadena Ser. [WEB Cadena SER]

*Materials extrets del web de la Cadena Ser.

Més endavant les emissores van adaptar acústicament els seus estudis per instal·lar i ubicar grans orquestres, grups de càmera, cors... Les emissores van crear, fins i tot, grups propis amb aquestes intencions. Amb l'arribada del disc de vinil, del fil magnètic i més tard de la cinta magnètica, la ràdio tenia tota la "música" al seu abast. Es van multiplicar els programes. Va arribar a comentar-se que la ràdio era música. Malgrat això la ràdio seguia sent un mitjà que usava la música creada per una tècnica aliena.

Un pas més va ser la creació de composicions especialment per ser difoses per la ràdio. El compositor pensava en la ràdio com quan composava per a un grup de càmera o una gran orquestra. Era una aproximació al món de la ràdio, però des de l'exterior. No es partia de la ràdio com la generadora del so musical, sinó que era interpretada per altres instruments que utilitzaven la ràdio com a mitjà difusor.

El pas definitiu es va donar amb la creació de la música electroacústica en estudis i laboratoris sonors de ràdio. Era una música pròpiament radiofònica. Aquesta nova situació propicia que s'augmenti el nombre d'emissores de ràdio, d'espais exclusivament musicals i l'aparició d'emissores especialitzades en música.

La música va tenir ben aviat un lloc destacat a la programació radiofònica. No podia ser menys i sobretot en un mitjà de comunicació oral, ric en possibilitats expressives, ja que, amb expressió de Barthes, la música no és altra cosa que una "qualitat del llenguatge".

Malgrat això, no es tracta d'una qualitat poètica o semiològica, no guarda relació amb cap metallenguatge, sinó que actua de manera directa sobre les estructures psicològiques de l'individu al ser un camp de significació i no un sistema de signes, amb elevat poder d'evocació i amb gran capacitat de suggerir.

La imatge de la música és polisèmica, no perquè ofereixi diversitat de significats, sinó perquè permet diferents significacions segons els diversos contexts. És precisament el context el que delimita el camp poètic musical, per oposició al llenguatge articulat en el qual les relacions contextuals es troben molt més determinades quant a la significació.

Malgrat el caràcter autònom de la música en ella mateixa, l'ús que se'n fa a la ràdio és per realçar altres elements o dels que se n'aprofita per realçar-se .

Els objectius de la pràctica són:

• Conèixer la relació entre la ràdio i la música.
• Fer una breu síntesi històrica dels usos de la ràdio.
• Conèixer un procediment per extreure una pista de CD a MP3 amb el reproductor de Windows Media.

Com en els inicis de la ràdio, a voltes necessitareu sonoritzar qualsevol so parlat; o un text, unes imatges, un vídeo... Malgrat que el format CD-àudio, com a suport, està entrant en desús a favor d'altres formats digitals (MP3, OGG, WMA...), perquè els sistemes de reproducció d'un CD-àudio solen ocupar més espai, solen ser més cars (necessiten elements mecànics mòbils) i, per tant, solen tenir més avaries, és molt habitual que tingueu en un CD-àudio justament aquella peça que necessiteu per sonoritzar una producció vostra, atés que ha estat el format d'emmagatzemament d'àudio per excel·lència durant més de dues dècades.

Probablement necessitareu mesclar una part d'aquesta peça amb la vostra veu o amb la de l'alumnat, amb l'Audacity. Si la peça, en lloc d'estar enllaunada en un CD, estigués com a fitxer MP3, tot plegat seria més fàcil.

Recordeu que podeu utilitzar produccions amb drets d'autoria sempre que la finalitat sigui estrictament educativa, no en feu difusió més enllà de l'aula i no hi hagi cap mena d'interès econòmic associat.

Aquesta pràctica és adequada només si treballeu en un entorn Windows. En cas que treballeu en altres entorns, quan sigui el moment podeu passar pistes de CD-àudio a d'altres formats amb el FreeRip, a la pràctica 1 del mòdul 6. [veure pràctica]

• Molt probablement tindreu el Reproductor Windows Media instal·lat al vostre ordinador.
• Podeu verificar-ho clicant al menú Executa i escrivint-hi wmplayer.exe, clicant a la icona del programa si la teniu o cercant-lo entre els programes que tingueu instal·lats en el vostre sistema.
• També podeu provar de descarregar un fitxer WMA i executar-lo; molt probablement (però no necessàriament) es reproduirà amb Windows Media, si és que el teniu instal·lat. [fitxer *.wma]

• En cas que no el tingueu instal·lat, podeu instal·lar-lo des del CDWeb, des del DVD de formació, o des del WEB de suport de Microsoft [Reproductor de Windows Media 10]. Si teniu un sistema operatiu Windows 98 o Windows 2000 us haureu de descarregar la versió 9. [Reproductor de Windows Media 9]

• Els ordinadors amb el sistema operatiu Microsoft Windows XP porten implementat el reproductor de Windows Media. En la resta de sistemes operatius (Windows 2000, 98) cal instal·lar-lo. El seu format de reproducció natural d'àudio és el WMA, acrònim de Windows Media Audio. És un format molt freqüent a la xarxa, ja que és el format d'àudio comprimit estàndard de l'entorn Windows. El seu ús a Internet ha provocat, com en el cas dels formats MP3 i OGG, que hi hagi reproductors portàtils de WMA. A més, pot reproduir la gran majoria de formats d'àudio i vídeo digital.
• Els fitxers WMA es generen amb el codificador de Windows Media.

• Obriu el programa. Reproduïu un dels fitxers de so que heu creat en les pràctiques anteriors, o bé qualsevol fitxer de música que tingueu al vostre ordinador.

• Com en el cas del Real Player, podeu triar diverses representacions de l'espectre sonor mentre escolteu un fitxer de so.

• Proveu els diferents botons de comandament, volum, barra de temps... Proveu de canviar d'interfície.

• Torneu a la interfície primera. Minimitzeu l'aplicació. Observeu que els controls se situen a la barra de tasques, amb l'opció de visualitzar informació sobre el fitxer que s'està reproduint.

• El Reproductor de Windows Media té moltes funcions. En aquesta pràctica treballareu amb una de les seves utilitats: passar una pista de CD-àudio a MP3.
• Creeu una carpeta per fer aquesta pràctica.
• Poseu el CD que conté la pista d'àudio que voleu passar a MP3 al lector de CD/DVD del vostre ordinador. En el cas que automàticament s'iniciï qualsevol programa reproductor, tanqueu-lo.
• Caldrà configurar el format de fitxer de destí. Per defecte, el programa converteix les pistes d'àudio al seu format propi: WMA. Especifiqueu la carpeta de sortida i el tipus de fitxer al menú Herramientas | Opciones.

• Un cop determinada la carpeta on es desaran els arxius, el format d'àudio i la qualitat (amb 128 Kbps -Kilobits per segon- n'hi ha prou), accepteu la configuració clicant .

• Seleccioneu la pestanya Copiar desde CD des del menú general del programa. Detectarà les pistes del CD-àudio. Seleccioneu la que voleu extreure a MP3.

• Finalment, cliqueu al botó . És possible que el Reproductor de Windows Media us presenti una finestra intermitja amb la qual us aconsella que deseu el fitxer en el seu format propi.