La música a la ràdio exerceix diferents funcions, segons el context en què se la situï. És important ressaltar el fet del context, ja que el fragment i/o el tema musical triat, difícilment serà autònom en un mitjà de comunicació que construeix el seu missatge amb d'altres missatges sonors, sigui la paraula, els efectes i el silenci.

La majoria dels autors, que parlen del tema musical a la ràdio, coincideixen en marcar el seu caràcter polisèmic, en la necessitat de valorar el context per a determinar el seu significat. Però aquesta sincronia teòrica no és suficient per poder elaborar una tipologia de les funcions de la música radiofònica. Es podrien fer diferents tipologies segons els autors i tractats, però utilitzareu la proposta més estandarditzada possible.

Els objectius de la pràctica són:

• Conèixer la funció sintacticogramàtica de la música en el llenguatge sonor.
• Experimentar amb diferents tipus de separacions i insercions musicals: sintonies, cortines, ràfegues i cops musicals.
• Digitalitzar el so analògic des de l'Audacity.
• Crear un programa de ràdio fictici a partir d'altres programes.

La funció sintacticogramatical té un caràcter organitzador de continguts. En aquesta funció, la música es presenta en fragments de curta durada i distribueix i remarca els continguts, idees, temes, personatges... La durada dels fragments musicals (menor o major) i la seva relació amb el context generarà diferents tipus de separacions o insercions musicals:

• Sintonia: es tracta d'un fragment musical que apareix a l'inici i al final d'un programa. La durada d’aquest fragment acostuma a ser entre quinze i trenta segons. [exemple1 exemple2 exemple3].
  • La seva funció és la d'identificar el programa i destacar el seu caràcter dins la graella de la programació, dels altres programes de l’emissora. Sovint, a més, la sintonia ens indica d'altres aspectes referents al programa: el seu ritme, el plantejament dels temes, etc.
  • L'elecció d'una sintonia per a un programa és un moment clau en la seva producció radiofònica, ja que és a través d'aquesta música que els oients el podran identificar i explicar quin és el seu caràcter general. Una bona sintonia és aquella que no defrauda al final de l'emissió del programa, les expectatives originades.
  • Sovint aquestes sintonies esdevenen caretes d’entrada d’un programa quan a la música s’hi afegeix una veu de locutor anunciant les característiques del programa.
• Cortina: és un fragment musical que determina un període de transició des d’una escena a una altra. D’una seqüència a d’altres o d’un tema a un altre. [exemple].
  • En els programes informatius, la cortina és un conjunt de frases musicals, en alguns casos extrets de la mateixa sintonia, que s’utilitzen per separar blocs temàtics. En aquests casos, té una durada d'entre deu i vint segons.
  • Podria ser semblant a la funció de les cortines del teatre, segons explica el professor Armand Balsebre: tenen la funció d’ocultar al públic l’escenari mentre es fan els canvis de decorats per començar una nova escena.
• Ràfega: és una frase musical, que també pot formar part de la sintonia, i que separa aspectes dins d’un mateix bloc temàtic.
  • Té una semblança a la cortina, que també separa però la seva durada es inferior, d’uns aproximadament cinc segons.
  • S’acostumen a utilitzar molt sovint en el informatius, per separar blocs temàtics d’informació (nacionals, internacionals, etc.). [exemple]
• Cop musical: és una frase musical extremadament curta o un fragment de dos o tres acords, amb una modulació tonal ascendent (“in - crescendo”).
  • Produeix el mateix efecte que un cop, i s’utilitza per cridar l’atenció en un moment donat, per separar fragments sonors verbals que estan enllaçats pel locutor, o per destacar un determinat enunciat verbal, etc... [exemple]

En aquesta pràctica creareu un programa de ràdio fictici, a partir de sintonies, cortines, ràfegues i cops musicals provinents de diferents programes de ràdio. Ràdio Poti-Poti, vaja!. Abans de continuar, creeu una carpeta per fer aquesta pràctica.

L'objectiu és més practicar amb els procediments de captura de so i aplicació dels conceptes explicats en aquesta pràctica, que no fer un programa coherent en si.

• Malgrat que a Internet es poden escoltar moltes emissores, fareu la digitalització del senyal de so d'un aparell de ràdio analògic (ràdio, radiocasset, equip compacte, minicadena...)
• Gairebé tots els aparells reproductors de so tenen, com a mínim, una sortida de so amplificat, que sol donar una qualitat molt acceptable: la sortida d'auriculars. Si connecteu la sortida d'auriculars de qualsevol aparell de ràdio a l'ordinador podreu digitalitzar-ne l'emissió amb l'Audacity.

• Habitualment, les sortides d'auriculars solen tenir el mateix port que les entrades de so de l'ordinador, és a dir, són entrades/sortides minijack estèreo femella. Per tant, és fàcil connectar la sortida de so del port d'auriculars d'un aparell de ràdio a l'entrada de línia de la targeta de so d'un ordinador.

• Aquest és un cable estàndard que podeu trobar a qualsevol botiga de components relacionats amb vídeo i àudio.
• Comproveu que l'aparell de ràdio funciona correctament. Proveu diferents emissores. Establiu un nivell de volum adequat. Llavors, connecteu la sortida d'auriculars de l'aparell de ràdio a l'entrada de línia de l'ordinador amb el cable. Comproveu que, a les propietats d'enregistrament de so, teniu activat el dispositiu Línia d'entrada.

• Comproveu, a les propietats de reproducció, que heu definit un nivell intermedi de sortida de so al màster i a la línia d'entrada. En aquests moments, hauríeu d'escoltar la ràdio a través de l'ordinador.

• Obriu l'Audacity. Comproveu que el dispositiu d'entrada seleccionat és Línia d'entrada. Establiu un nivell d'enregistrament intermedi.

• Creeu una nova pista d'àudio mono. Si l'Audacity us creés per defecte una nova pista estèreo hauríeu de canviar la vostra configuració al menú Fitxer | Preferències. [veure pràctica 1.3]

• Feu un parell de proves d'enregistrament de qualsevol emissora. Ajusteu els nivells de so directament amb el volum de l'aparell de ràdio. Aprofiteu per enregistrar dos espais de 20" de locució neta (sense música) de qualsevol emissora, en dues finestres diferents de l'Audacity, totes dues en mono.

• Retalleu o elimineu la part de so no desitjada de cadascuna de les dues locucions i deseu-les a la carpeta de la pràctica en format MP3, amb els noms veu1.mp3 i veu2.mp3. El resultat de retallar i elimninar és aparentment el mateix; tanmateix, l'opció Retalla elimina la part seleccionada i en guarda una còpia al porta-retalls mentre no n'hi hagi una altra que ocupi el seu lloc; mentre que l'opció Elimina esborra la informació seleccionada.

• Cerqueu almenys dos dels conceptes explicats a la pràctica (sintonia, cortina, ràfega, cop musical) en almenys dues emissores diferents i enregistreu-los, obrint diferents finestres de l'Audacity (mono).
• Retalleu la part de so no desitjada dels vostres enregistraments i deseu amb el nom que correspongui: sintonia.mp3, cortina.mp3, rafega.mp3, cop.mp3.

• Obriu una finestra nova d'Audacity. Copieu-hi els diferents sons, un darrere l'altre, seleccionant-los des de les seves finestres respectives i copiant-los al porta-retalls. Des del porta-retalls, enganxeu-los per l'ordre que creieu convenient a la nova finestra (per exemple: sintonia-veu1-cortina-veu2-sintonia).

• Quan tingueu tota la banda sonora del programa Poti-Poti muntada, deseu-lo en format MP3 (potipoti.mp3) ([exemple] amb elements extrets de la programació de Catalunya Ràdio: Alguna pregunta més, L'esport al punt, Telenotícies migdia).