Enrera
Mòdul 4
L'ús didàctic del so com a recurs expressiu. La ràdio al centre educatiu
  Pràctica
1
2
3
4
5
   
Exercicis
Exercicis
 
   
  El muntatge sonor: figures, moviment, direccionalitat i pas del temps
   

Muntar un so equival sovint a mesclar-lo amb altres sons i aplicar-hi efectes. Els efectes no han de ser mai l'objectiu en si: tenen diversos significats i, en funció del que voleu expressar, n'haureu d'utilitzar uns o altres.

Els objectius de la pràctica són:

  • Donar a conèixer algunes idees sobre el muntatge radiofònic.
  • Conèixer les figures del muntatge radiofònic i aplicar-les.
  • El moviment i la direcció. Tècniques per aconseguir-los.
  • El pas del temps en la narració.
   
 
Ús de l'ordinadorÚs d'auricularsÚs d'AudacityMescles de soEfectes de so
   
Desenvolupament de la pràctica
 
  Les figures del muntatge
   
 

Les figures del muntatge es generen a la taula de mescles, si bé en ocasions també es poden produir al propi estudi. Es poden combinar entre elles. Són aquestes:

  • Fàding d'inici: el so apareix gradualment del punt 0 fins al primer pla.
  • Fàding final: desaparició progressiva del so des del primer pla fins al punt 0.
  • Resolt: tot el que està sonant descendeix, de cop, al nivell 0.
  • Fosa: en el moment en què està a punt de desaparèixer un so, emergeix l'altre, i es produeix un breu silenci.
  • Fosa encadenada: tot el que està sonant en primer pla descendeix progressivament fins al punt 0 i, simultàniament, altres sons emergeixen des del punt 0 fins al primer pla.
  • Encadenat: consisteix a enllaçar els sons un darrera l'altre, però sempre en el mateix pla.

Creeu una carpeta per fer aquesta pràctica. Descarregueu-hi els arxius figures1.mp3 i figures2.mp3 [figures1.mp3][figures2.mp3].

  • Obriu figures1.mp3 amb l'Audacity. Escolteu el fitxer de so.
  • Obriu figures2.mp3 amb el menú Projecte | Importa àudio.
  • Silencieu el primer so i escolteu el segon. Comproveu que es tracta dels fragments inicials de les bandes sonores de dues pel·lícules. Les utilitzareu per practicar amb les figures del muntatge.
   
 
   
 
  • Noteu que el segon fitxer de so s'inicia de manera brusca.
  • Deixeu el primer so en silenci.
  • Seleccioneu aproximadament els dos primers segons del segon so. Obriu el menú Efecte | Fàding d'inici. Comproveu el canvi que ha experimentat el so.
   
 
   
 
  • Comproveu que l'acabament de la peça també és brusc. Seleccioneu els dos darrers segons i apliqueu-hi una fosa amb el menú Efecte | Fàding final.
   
 
   
 
  • Comproveu, en l'espectre de so que teniu en silenci, que el seu acabament també és brusc, mentre que l'inici és progessiu. Apliqueu-hi, doncs, un efecte de fàding final.
  • Comproveu que podeu aplicar l'efecte malgrat que la pista romangui en silenci. No traieu la selecció del fàding final de la pista superior.
   
 
   
 
  • Traieu el silenci de la pista superior. Desplaceu el començament de la pista inferior amb l'eina de desplaçament en el temps fins l'inici de la selecció de la pista superior.
   
 
   
 
  • Traieu ara la selecció de la primera pista. Situeu el capçal de reproducció a l'inici i reproduïu el so.
  • Noteu que heu fet una fosa encadenada entre els dos sons, i que el començament i l'acabament del nou so són progressius [exemple].
  • Ara podeu provar de fer una fosa. Seleccioneu tot el so de la pista inferior. Retalleu-lo amb el menú Edita | Retalla. Situeu el cursor a l'acabament de la pista superior. Enganxeu-lo amb el menú Edita | Enganxa.
  • Reproduïu el nou so i verifiqueu que el segon comença després que hagi acabat el primer. Si creieu que hi ha massa poc temps de silenci, podeu provar d'incrementar-lo seleccionant entre un i dos segons des del lloc on s'ajunten els dos sons i clicant al menú Genera | Silenci [exemple].
   
 
   
  El moviment i la direcció a través de l'espai sonor
   
 

El moviment i la direcció a la ràdio tenen una certa dificultat. El que és cert és que amb certes figures del muntatge es pot generar en l'oient la il·lusió que s'està movent en un determinat espai radiofònic, o bé que algun personatge es mou en relació amb un punt fix. El moviment sempre està condicionat pel lloc on representa que teniu a l'oient.

Aquest lloc es pot anomenar punt aquí. Podeu donar la sensació que els personatges s'aproximen al punt aquí o bé que s'allunyen. Això ho podeu aconseguir fent que la veu o el so que el representa augmenti o disminueixi la intensitat, o bé perquè s'allunya o aproxima del micròfon, o bé perquè creeu l'efecte amb la taula de mescles o amb l'Audacity.

  • Descarregueu el fitxer pla1.mp3 a la vostra carpeta. [pla1.mp3]
  • Obriu-lo amb l'Audacity. Escolteu-lo: és un so d'uns passos.
  • Modifiqueu el nivell amb l'eina d'envolupant , posant més nivell a la part central i menys als extrems.
  • Escolteu el resultat i exporteu-lo en format MP3 a la vostra carpeta. [exemple]
   
 
   
  En aquest cas, el punt aquí correspon amb la part central del so. Dóna la impressió que una persona que està caminant s'acosta, passa pel vostre cantó i s'allunya.

També podeu aconseguir que el punt aquí es mogui. Per exemple, deixant una estació de tren i entrant a un bar. Si enregistreu una conversa, i en un segon pla sonor sentiu els sorolls típics d'una estació de tren que van baixant d'intensitat, i simultàniament comenceu a sentir els sorolls d'un bar que van augmentant lentament, fins que uns han desaparegut i els altres s'han fet més presents, donareu a l'oient una sensació de moviment.

La direcció és més difícil de representar a la ràdio. Amb la tecnologia estèreo l'efecte de direccionalitat dreta-esquerra és fàcil d'aconseguir; amb la nova tecnologia digital de so 5.1 es pot aconseguir esquerra-dreta, davant-darrera i qualsevol de les combinacions associades.

  • Descarregueu el fitxer direccio1.mp3 [direccio1.mp3] a la vostra carpeta.
  • Obriu-lo amb l'Audacity. Comproveu que es tracta d'una pista mono amb el so d'un helicòpter. Està parat.
  • Simulareu que es troba en moviment, viatjant des de la vostra dreta a la vostra esquerra. És important que feu la pràctica amb auriculars.
  • Creeu una nova pista mono amb el menú Projecte | Nova pista àudio.
   
 
   
 
  • Canvieu el nom a la pista que conté el so. Anomeneu-la helicòpter.
   
 
   
 
  • Per simular que l'helicòpter està volant, imprimiu una mica més de ritme al so. Seleccioneu tot el so de l'helicòpter i accelereu-lo amb el menú Efecte | Canvia el temps.
   
 
   
 
  • El nivell de so de l'helicòpter és molt baix; amplifiqueu-lo fins al límit de la distorsió.
   
 
   
 
  • Embrutiu una mica el so per donar una certa idea de velocitat aplicant-hi un efecte molt tènue d'eco amb el menú Efecte | Eco.
   
 
   
 
  • Seleccioneu i copieu el so de l'helicòpter al porta-retalls amb el menú Edita | Retalla. Enganxeu-lo a la pista que heu creat amb Edita | Enganxa.
   
 
   
 
  • Modifiqueu el balanç de les dues pistes d'àudio. Situeu-lo a un 80 % a l'esquerra, a la pista superior, i un 80% a la dreta, a l'inferior.
   
 
   
 
  • Creeu ara dos efectes de fàding oposats: fàding d'inici a la pista superior i fàding final a la pista inferior. Creeu-los seleccionant tot el so de cadascuna de les dues pistes i clicant als menús Efecte | fàding d'inici i Efecte | fàding final.
   
 
   
 
  • Amb l'eina d'envolupant modifiqueu els nivells de les pistes, augmentant-lo en la seva part mitja i disminuint-lo en els extrems.
   
 
   
 
  • Per acabar, creeu una pista estèreo. Comproveu que fa l'efecte que l'helicòpter es mou d'esquerra a dreta. [exemple]
   
 
   
  La representació del temps
   
 

El més fàcil i convencional a l'hora de treballar el pas del temps a la ràdio és utilitzar algun d'aquests tres recursos: el narrador, el silenci o la música (una cortina o ràfega).

  • El narrador només hauria d'estar present quan sigui impossible descriure una acció determinada. Cal recórrer a la imaginació i servir-se d'algun dels altres dos per fer entendre situacions d'altre manera difícils.
  • La fosa encadenada és la figura ideal per portar a terme un flash-back o bé un flash-forward.
  • La fosa, que en realitat equival a un fàding final seguit d'un fàding d'inici, resulta més idònia per recrear translacions espacials i temporals dins de narracions lineals.
  • Per les narracions en paral·lel el més aconsellable és utilitzar els encadenats. Mai no és aconsellable una fosa encadenada en una narració lineal.
  • Quan es fan translacions al passat o al futur des del present, per raons de coherència narrativa, cal tornar al present de la mateixa manera, amb les mateixes figures de muntatge.
  • En una narració paral·lela és important definir clarament cadascun dels espais sonors en què transcorren les accions de manera que es distingeixin amb claredat i eviteu confusions.
   
   
Atenció !

Moltes vegades el so despullat, tal com l'heu enregistrat, no satisfà les vostres expectatives tal com l'heu enllaunat. Quan enregistreu un so sempre teniu altres referents: el visual, sobretot, i altres provinents dels sentits i de les vostres apreciacions subjectives, relacionades amb els vincles que podeu haver establert amb la font del so.

Quan tots els referents desapareixen i només escolteu el so, o bé quan algú altre que escolta el vostre so, pot passar que no expressi amb gaire exactitud quin missatge volíeu associar-hi. Els efectes ajuden molt a concretar determinats aspectes dels missatges.

En el cas dels alumnes, quan descobreixen els efectes tenen tendència a fer-ne un abús considerable. És una fase lúdica, experimental i necessària a la qual cal donar temps.

   
 
Amunt