Muntar un so equival sovint a mesclar-lo amb altres sons i aplicar-hi efectes. Els efectes no han de ser mai l'objectiu en si: tenen diversos significats i, en funció del que voleu expressar, n'haureu d'utilitzar uns o altres.

Els objectius de la pràctica són:

• Donar a conèixer algunes idees sobre el muntatge radiofònic.
• Conèixer les figures del muntatge radiofònic i aplicar-les.
• El moviment i la direcció. Tècniques per aconseguir-los.
• El pas del temps en la narració.

Les figures del muntatge es generen a la taula de mescles, si bé en ocasions també es poden produir al propi estudi. Es poden combinar entre elles. Són aquestes:

• Fàding d'inici: el so apareix gradualment del punt 0 fins al primer pla.
• Fàding final: desaparició progressiva del so des del primer pla fins al punt 0.
• Resolt: tot el que està sonant descendeix, de cop, al nivell 0.
• Fosa: en el moment en què està a punt de desaparèixer un so, emergeix l'altre, i es produeix un breu silenci.
• Fosa encadenada: tot el que està sonant en primer pla descendeix progressivament fins al punt 0 i, simultàniament, altres sons emergeixen des del punt 0 fins al primer pla.
• Encadenat: consisteix a enllaçar els sons un darrera l'altre, però sempre en el mateix pla.

Creeu una carpeta per fer aquesta pràctica. Descarregueu-hi els arxius figures1.mp3 i figures2.mp3 [figures1.mp3][figures2.mp3].

• Obriu figures1.mp3 amb l'Audacity. Escolteu el fitxer de so.
• Obriu figures2.mp3 amb el menú Projecte | Importa àudio.
• Silencieu el primer so i escolteu el segon. Comproveu que es tracta dels fragments inicials de les bandes sonores de dues pel·lícules. Les utilitzareu per practicar amb les figures del muntatge.

• Noteu que el segon fitxer de so s'inicia de manera brusca.
• Deixeu el primer so en silenci.
• Seleccioneu aproximadament els dos primers segons del segon so. Obriu el menú Efecte | Fàding d'inici. Comproveu el canvi que ha experimentat el so.

• Comproveu que l'acabament de la peça també és brusc. Seleccioneu els dos darrers segons i apliqueu-hi una fosa amb el menú Efecte | Fàding final.

• Comproveu, en l'espectre de so que teniu en silenci, que el seu acabament també és brusc, mentre que l'inici és progessiu. Apliqueu-hi, doncs, un efecte de fàding final.
• Comproveu que podeu aplicar l'efecte malgrat que la pista romangui en silenci. No traieu la selecció del fàding final de la pista superior.

• Traieu el silenci de la pista superior. Desplaceu el començament de la pista inferior amb l'eina de desplaçament en el temps fins l'inici de la selecció de la pista superior.

• Traieu ara la selecció de la primera pista. Situeu el capçal de reproducció a l'inici i reproduïu el so.
• Noteu que heu fet una fosa encadenada entre els dos sons, i que el començament i l'acabament del nou so són progressius [exemple].
• Ara podeu provar de fer una fosa. Seleccioneu tot el so de la pista inferior. Retalleu-lo amb el menú Edita | Retalla. Situeu el cursor a l'acabament de la pista superior. Enganxeu-lo amb el menú Edita | Enganxa.
• Reproduïu el nou so i verifiqueu que el segon comença després que hagi acabat el primer. Si creieu que hi ha massa poc temps de silenci, podeu provar d'incrementar-lo seleccionant entre un i dos segons des del lloc on s'ajunten els dos sons i clicant al menú Genera | Silenci [exemple].

També podeu aconseguir que el punt aquí es mogui. Per exemple, deixant una estació de tren i entrant a un bar. Si enregistreu una conversa, i en un segon pla sonor sentiu els sorolls típics d'una estació de tren que van baixant d'intensitat, i simultàniament comenceu a sentir els sorolls d'un bar que van augmentant lentament, fins que uns han desaparegut i els altres s'han fet més presents, donareu a l'oient una sensació de moviment.

La direcció és més difícil de representar a la ràdio. Amb la tecnologia estèreo l'efecte de direccionalitat dreta-esquerra és fàcil d'aconseguir; amb la nova tecnologia digital de so 5.1 es pot aconseguir esquerra-dreta, davant-darrera i qualsevol de les combinacions associades.

• Descarregueu el fitxer direccio1.mp3 [direccio1.mp3] a la vostra carpeta.
• Obriu-lo amb l'Audacity. Comproveu que es tracta d'una pista mono amb el so d'un helicòpter. Està parat.
• Simulareu que es troba en moviment, viatjant des de la vostra dreta a la vostra esquerra. És important que feu la pràctica amb auriculars.
• Creeu una nova pista mono amb el menú Projecte | Nova pista àudio.

• Canvieu el nom a la pista que conté el so. Anomeneu-la helicòpter.

• Per simular que l'helicòpter està volant, imprimiu una mica més de ritme al so. Seleccioneu tot el so de l'helicòpter i accelereu-lo amb el menú Efecte | Canvia el temps.

• El nivell de so de l'helicòpter és molt baix; amplifiqueu-lo fins al límit de la distorsió.

• Embrutiu una mica el so per donar una certa idea de velocitat aplicant-hi un efecte molt tènue d'eco amb el menú Efecte | Eco.

• Seleccioneu i copieu el so de l'helicòpter al porta-retalls amb el menú Edita | Retalla. Enganxeu-lo a la pista que heu creat amb Edita | Enganxa.

• Modifiqueu el balanç de les dues pistes d'àudio. Situeu-lo a un 80 % a l'esquerra, a la pista superior, i un 80% a la dreta, a l'inferior.

• Creeu ara dos efectes de fàding oposats: fàding d'inici a la pista superior i fàding final a la pista inferior. Creeu-los seleccionant tot el so de cadascuna de les dues pistes i clicant als menús Efecte | fàding d'inici i Efecte | fàding final.

• Amb l'eina d'envolupant modifiqueu els nivells de les pistes, augmentant-lo en la seva part mitja i disminuint-lo en els extrems.

• Per acabar, creeu una pista estèreo. Comproveu que fa l'efecte que l'helicòpter es mou d'esquerra a dreta. [exemple]

El més fàcil i convencional a l'hora de treballar el pas del temps a la ràdio és utilitzar algun d'aquests tres recursos: el narrador, el silenci o la música (una cortina o ràfega).

• El narrador només hauria d'estar present quan sigui impossible descriure una acció determinada. Cal recórrer a la imaginació i servir-se d'algun dels altres dos per fer entendre situacions d'altre manera difícils.
• La fosa encadenada és la figura ideal per portar a terme un flash-back o bé un flash-forward.
• La fosa, que en realitat equival a un fàding final seguit d'un fàding d'inici, resulta més idònia per recrear translacions espacials i temporals dins de narracions lineals.
• Per les narracions en paral·lel el més aconsellable és utilitzar els encadenats. Mai no és aconsellable una fosa encadenada en una narració lineal.
• Quan es fan translacions al passat o al futur des del present, per raons de coherència narrativa, cal tornar al present de la mateixa manera, amb les mateixes figures de muntatge.
• En una narració paral·lela és important definir clarament cadascun dels espais sonors en què transcorren les accions de manera que es distingeixin amb claredat i eviteu confusions.

Moltes vegades el so despullat, tal com l'heu enregistrat, no satisfà les vostres expectatives tal com l'heu enllaunat. Quan enregistreu un so sempre teniu altres referents: el visual, sobretot, i altres provinents dels sentits i de les vostres apreciacions subjectives, relacionades amb els vincles que podeu haver establert amb la font del so.

Quan tots els referents desapareixen i només escolteu el so, o bé quan algú altre que escolta el vostre so, pot passar que no expressi amb gaire exactitud quin missatge volíeu associar-hi. Els efectes ajuden molt a concretar determinats aspectes dels missatges.

En el cas dels alumnes, quan descobreixen els efectes tenen tendència a fer-ne un abús considerable. És una fase lúdica, experimental i necessària a la qual cal donar temps.