Hi ha teòrics de la comunicació que justifiquen aquesta cultura del no silenci com un hàbit que adopta la nostra cultura i societat audiovisual del segle XXI, negant el valor comunicatiu que té el silenci. En general no estem acostumats ni familiaritzats amb els seus codis.

El valor només negatiu del silenci és del tot injustificat. Aquest element del llenguatge sonor també aporta informació dins del missatge global. Cal observar-lo com una part de tot el que conforma el llenguatge sonor i no com un element aïllat que s'hi pot afegir.

En el discurs verbal s'utilitza de diferents formes:

• Com una el·lipsi, en què s'eliminen un o més elements de la frase que no són importants i en el seu lloc s'hi posa un silenci. El sentit de la frase es completa pel context.
• Com un zeugma, figura retòrica que consisteix a substituir per un silenci un verb o adjectiu quan ja s'ha repetit anteriorment.
• Com un element de reticència, en què es deixa una frase inacabada, amb un silenci.

El silenci es pot utilitzar en moltes situacions, tant en el discurs verbal com en altres situacions. Hi ha situacions on el silenci també es pot traduir en un so concret; per exemple, quan sona una campana en un minut de silenci, quan el silenci d'un paisatge es representa amb un efecte de vent...

El silenci també pot representar una acció o una persona; pot tenir una forta càrrega emocional, fins i tot pot estimular la reflexió.

Per tant, cal deduir que el silenci té unes determinades funcions en el llenguatge sonor i radiofònic:

Funcions del silenci

• El silenci expressiu: es pot representar amb una frase. Pot ser retòric quan, per exemple, es vol representar el silenci de la nit amb el cant repetitiu d'un grill o un animal nocturn. Pot expressar estats emocionals i/o estimular les imatges auditives.
• El silenci narratiu: pot tenir una funció narrativa quan, elaborant una producció radiofònica, l'utilitzeu com a el·lipsi, és a dir, substituint una cortina o inserció musical, separant diferents seccions o diferents seqüències. També es pot usar en la construcció del temps radiofònic, facilitant els salts en el temps, cap endavant (flash forward) o cap enrere (flash back).
• El silenci interactiu: és aquell que es produeix davant d'una pregunta, una reflexió... Pot haver-hi una provocació o que es generi de forma espontània.

El silenci i les pauses

En el llenguatge sonor la diferència entre les pauses i els silencis és subtil, tot i que hi ha diferències significatives com:

• La pausa sorgeix del treball del ritme en la veu, mentre que el silenci pot estar exercint una de les seves funcions.
• Normalment la durada de la pausa és menor que la del silenci, malgrat que a vegades una pausa pot durar el mateix que un silenci. De tota manera, el context en facilita la comprensió.

Aprofitareu aquesta pràctica per conèixer una mica millor els micròfons. Si teniu més d'un model de micròfon, a casa o al centre, podeu investigar les prestacions que tenen per decidir quin fa un millor servei. Us presentem cinc àmbits de classificació dels micròfons:

En funció de com transporten el senyal de so

• Micròfons amb connexió a través de cable. El micròfon es connecta directament al port d'entrada del micròfon de l'aparell a través d'un fil i un terminal de tipus minijack, jack o canon, i, si escau, utilitzant un adaptador. Per exemple, un micròfon connectat a l'ordinador.
• Micròfons sense fil. El micròfon es connecta a un emissor sense fil de senyal de so. Un receptor sense fil rep el senyal i es connecta directament al port d'entrada de micròfon de l'aparell a través d'un fil i un terminal de tipus minijack, jack o canon, i, si escau, utilitzant un adaptador. Molt utilitzats en espectacles musicals, obres de teatre, etc.

En funció de l'ergonomia

• Micròfons de mà. Pensats per enregistrar la veu essent aguantats amb la mà. Habitualment es poden acoblar a un peu de micròfon per fer-los fixos. Habituals en presentacions d'actes.
• Micròfons de sobretaula. Amb suport per funcionar damunt d'una superfície. Per l'enregistrament d'una taula rodona, conferència, per connectar a l'ordinador... per exemple, el típic micròfon d'ordinador.
• Micròfons de pinça. Per enganxar a la roba, prop de la zona del coll. Allibera les mans, la qual cosa el converteix en ideal per situacions de mobilitat, com una obra de teatre.
• Micròfons de boca. Amb suport de l'estil d'auriculars, amb la qual cosa són també ideals per situacions de mobilitat. Són menys discrets que els micròfons de pinça.

En funció de la manera com recullen el so

• Micròfons omnidireccionals. Recullen tot l'espectre sonor que es produeix al seu voltant, amb un angle proper als 360 graus. Ideal per copçar un so principal juntament amb tots els sons que l'envolten. Els sons més propers són recollits en primer pla.
• Micròfons unidireccionals. Recullen específicament l'espectre sonor que es produeix al davant, amb un angle molt petit. Ideals per recollir des d'una distància gran un so principal que volem aïllar de la resta de sons del lloc: per exemple, una representació musical en un auditori.
• Micròfons mixtes. Poden fer les dues funcions a través d'un selector de funció que els permet operar com a omnidireccionals o unidireccionals.

En funció de la qualitat d'enregistrament

• Micròfons mono. Recullen tot el so en un sol canal mono. Són els micròfons més habituals.
• Micròfons estèreo. Recullen el so en dos canals diferents, depenent de si el so que es vol enregistrar prové d'un angle o de l'altre. Per exemple, dos interlocutors cara a cara i el micròfon al mig, recollint pel canal dret les intervencions de l'interlocutor situat a la dreta i a l'esquerre, les del situat a l'esquerra.
• Normalment el so estèreo es genera a partir de dos o més senyals de micròfons mono situats en posicions diferents, i amb l'ajut d'una taula de mescles. Per exemple, dos grups d'opinió situats en llocs diferents al voltant d'una taula, on les intervencions dels partidaris d'una opinió acaben registrant-se al canal dret i els de l'altra al canal esquerre.
• Per saber si un micròfon és mono o estèreo cal consultar les prestacions de l'aparell. Tanmateix, i segons quin tipus de connector utilitza, és fàcil deduir-ho.

En funció del connector que utilitzen (el micròfon o, en cas de ser sense fil, el seu receptor) al port d'entrada del micròfon dels aparells:

• Micròfons jack o minijack. Són els més habituals. En cas de tenir el connector dividit en dues zones es tracta d'un micròfon mono; si està dividit en tres zones, és estèreo.
• Micròfons canon. Les dimensions del port canon fan que s'usi només en equips professionals.
• Podeu utilitzar qualsevol micròfon en qualsevol port. Si el connector del micròfon no és compatible amb el port, podeu utilitzar un adaptador.

Un micròfon, doncs, pot ser sense fil, de pinça, omnidireccional, mono i jack; o connectat a través de cable, de sobretaula, unidireccional, estèreo i canon. Intenteu classificar els micròfons de què disposeu.

• Quin utilitzaríeu per enregistrar una nena que llegeix el seu poema de Sant Jordi?
• Teniu un micròfon adient per enregistrar l'obra de teatre de fi de curs?
• Creieu que necessiteu un micròfon estèreo?

A més d'aquests criteris de classificació n'hi ha d'altres. Trobareu, per exemple, micròfons alimentats amb corrent pròpia i no alimentats, de formes més o menys convencionals i de disseny... Potser el més important és la qualitat del micròfon en si, que repercuteix tant en l'espectre de so i la distància que és capaç d'enregistrar com en la nitidesa i potència del so enregistrat. El millor indicador de la qualitat d'un micròfon sol ser el preu.

La pràctica d'aquest mòdul consisteix a enregistrar una conversa entre dues veus diferents (naturals o recreades) amb un micròfon mono; situar-les en dos canals diferents, per tal de formar un registre sonor que utilitzi les dues pistes estèreo i en el qual hi hagi un silenci interactiu i un efecte. Penseu en una breu producció de pocs segons.

• Planifiqueu l'enregistrament: pregunta-resposta, pregunta-resposta, pregunta-silenci-pregunta, per exemple. [vegeu exemple de planificació]
• Creeu una carpeta per fer la pràctica.
• Cerqueu a Internet o en la vostra base de dades de sons, si en teniu, l'efecte que voleu posar [vegeu exemple d'efecte]. Si l'efecte està en estèreo, com el de l'exemple, convertiu-lo en mono pel procediment que considereu més adient. Podeu seguir els passos d'aquest exemple:
  • Deseu el fitxer a la vostra carpeta de treball.
  • Obriu el fitxer d'efecte amb Audacity.

• Verifiqueu que teniu activa com a opció per defecte l'enregistrament en canal mono, a partir del menú Fitxer | Preferències.

• Creeu una nova pista d'àudio mono.

• Seleccioneu l'opció del desplegable Opcions. Tot seguit, al mateix desplegable, seleccioneu l'opció en cadascuna de les dues pistes.

• Finalment, deseu el fitxer a la vostra carpeta amb el nom que considereu més escaient, en format MP3. [Exemple efecte mono]

• Tanqueu totes les finestres de l'Audacity.
• Ara caldrà enregistrar les intervencions de les dues persones (o recrear dues veus diferents) per muntar el diàleg. En el resultat final, les intervencions de cadascun dels dos personatges quedaran enregistrades en un canal diferent. Per tant, a l'hora d'enregistrar-les, podeu prescindir de l'ordre lògic amb el qual han d'aparèixer per centrar-vos en l'ordre lògic de l'enregistrament, és a dir, primer totes les intervencions d'un personatge i després totes les intervencions de l'altre.
• Assageu les intervencions de cadascuna de les dues veus, fins que aquestes siguin fluïdes.
• Obriu l'efecte amb l'Audacity.

• Cliqueu damunt del botó Silenci de la pista de l'efecte. Comproveu que l'efecte no se sent. Utilitzeu menú Mostra | Allunya o bé Mostra | Encabeix a la finestra per adequar la interfície de l'Audacity a la durada de la vostra producció.

• Cliqueu damunt al botó Anar a l'inici per situar el capçal de reproducció a l'inici de la pista.

• Premeu el botó d'enregistrament i enregistreu totes les intervencions de la primera veu, deixant un espai d'uns cinc segons entre intervenció i intervenció, si és que n'hi ha més d'una. En cas que vulgueu fer un petit descans entre intervencions, cliqueu el botó Pausa. No és important si us equivoqueu en alguna de les intervencions, deixeu quatre o cinc segons d'espai i torneu-la a repetir. L'Audacity crearà una nova pista amb les intervencions de la primera veu. Quan acabeu les intervencions de la primera veu, premeu Stop.

• Escolteu l'enregistrament. Si heu repetit alguna intervenció, identifiqueu les bones i prescindiu de les dolentes, seleccionant-les i eliminant-les amb el menú Edita | Elimina.

• Quan hàgiu verificat que heu tret els fragments dolents i teniu només els bons, identifiqueu la pista amb el nom Veu 1.

• Cliqueu damunt del botó Silenci de la pista de l'efecte. Cliqueu damunt del botó Anar a l'inici per situar el capçal de reproducció a l'inici de la pista i enregistreu les intervencions de la veu 2, seguint els mateixos procediments que heu utilitzat per enregistrar la primera veu. Quan acabeu, identifiqueu la pista amb el nom Veu 2.

• Quan tingueu les tres pistes (efecte, Veu 1 i Veu 2), creeu una nova pista d'àudio estèreo per fer el muntatge final i cliqueu el botó d'anar a l'inici.

• En aquesta pista estèreo, incorporeu-hi un silenci.

• Tot seguit, dividiu la pista estèreo en dues pistes independents i doneu nom a cada pista.

• Feu el muntatge final: seleccioneu cadascun dels sons de les pistes de l'efecte, Veu 1 i Veu 2, segons pertoqui, copieu-los i enganxeu-los al lloc de la pista estèreo dividida que creieu més convenient, fins aconseguir que a cada canal hi hagi els sons corresponents a cada veu, de manera ordenada.

• Tanqueu les pistes corresponents a l'efecte i les dues veus. No tanqueu la pista estèreo dividida.

• Finalment, seleccioneu i elimineu la part final del silenci sobrant de cadascuna de les dues pistes i exporteu el fitxer a la vostra carpeta en format MP3.

• Podeu fer algunes proves, substituint el silenci interactiu per un silenci expressiu [vegeu exemple]. Millor que utilitzeu auriculars.