Tot procés de producció de so necessita una planificació prèvia dels procediments.

En processos senzills, si teniu molt a mà la producció sonora i us feu càrrec de tot el procés, probablement amb una imatge mental prèvia de com enregistrareu el so i com el muntareu n'hi haurà prou.

Si esteu experimentant i el resultat final no és important, probablement podreu prescindir del guió i del pla d'enregistrament, i solucionar els problemes a mida que vagin sortint, d'una forma més o menys creativa que pot arribar a ser molt plaent. Això sí, superada la fase experimental us adonareu que val la pena invertir un mínim temps de planificació per no perdre, sovint, massa temps en el muntatge i per no haver de reemprendre enregistraments i cerca de sons a mig fer.

Si en l'enregistrament i producció intervé més d'una persona és necessari planificar el procediment; si intervenen moltes persones, és imprescindible.

El guió i el pla d'enregistrament són les pedres angulars de la producció sonora; elements a tenir en compte tant en produccions sonores senzilles com les que heu fet a les pràctiques dels mòduls, com en sonoritzacions de documents multimèdia, presentacions d'imatges, pàgines web, i molt especialment en les produccions radiofòniques.

Els objectius de la pràctica són:

• Definir la importància del guió i del pla d'enregistrament.
• Constatar la importància de la planificació dels procediments.
• Descriure els elements integrants en el guió i en el pla d'enregistrament.
• Veure exemples.

El guió no és una elucubració estilística o formal; és una estratègia organitzativa que ordena els diferents elements de la producció sonora abans de que aquesta es realitzi.

Podríeu comparar una producció sense guió a la construcció d'una casa sense plànols, a la interpretació d'una música sense partitura, a la vostra feina docent sense programació. En determinats casos el guió pot especificar més o menys els procediments, pot ser formalment més o menys elaborat, pot reduir-se fins i tot a un esquema mental... però ha d'existir una reflexió prèvia de quin missatge voleu crear, amb quins sons, amb quin ordre, com els enregistrareu.

A la ràdio, per exemple, no es pot fer cap programa sense un guió. Si un locutor té molta experiència pot ser suficient un guió mental, no escrit. Quan feu una producció pròpia senzilla per l'escola, encara que no elaboreu formalment un guió, sabeu quin resultat final desitgeu i com aconseguireu el so: ja és un primer estadi de guió i pla d'enregistrament.

Hi ha moltes tipologies de guió. Totes són vàlides en el camp personal, i també a l'escola, sempre que satisfacin les vostres necessitats organitzatives. En el camp professional és diferent: en un muntatge sonor poden intervenir persones que no es coneixen entre elles, o que hi fa feines diferents en llocs allunyats geogràficament. En aquest cas cal respectar uns estàndards mínims per tal que tothom sàpiga interpretar què s'espera d'ell.

Qualsevol guió ha de perseguir:

• Identificar tots els elements del muntatge sonor.
• Ordenar els diferents sons que han d'aparèixer en la producció final (veu, música, efectes i silencis) i preveure els moments en què hi ha concurrència de dos o més sons.
• Assignar a cada so:
  • la durada: 10 segons, un minut...
  • la planificació: en primer pla, en segon pla, de primer pla a segon pla...
  • els efectes que cal aplicar-hi, si escau (canviar to, fer efecte eco...).
  • la manera com apareix i desapareix: fàding inicial, fàdig final...
• El suport d'enregistrament on es troben els sons: la descripció dels suports ha de ser precís. Cal especificar si es troba en un CD, en un disc de vinil, en un casset, en una adreça d'Internet o si procedeix d'un micròfon. A continuació, el tall que s'emprarà (minutat) i la cara (si en té més d'una). Finalment, el títol del tall. Els suports es numeren correlativament: CD 1, CD 2, casset 1, disc 5...
• El destí final de la producció: per sonoritzar una presentació d'imatges, per sortir per antena a la ràdio del centre.
• El suport final de la producció: en un CD-àudio, en un fitxer OGG, o publicat en format Real amb el nom castanyada.rm per una transferència de 384 kb a la carpeta sons de l'espai del centre al servidor d'àudio de la XTEC i inscrustat en el fitxer so.htm de la carpeta castanyada del PC-23.
• És aconsellable deixar un espai suficient entre les diferents indicacions tècniques per facilitar la tasca del muntador.
• És imprescindible que en el guió apareguin explícitament les manipulacions tècniques del so que hagi de fer el muntador.

El guió és el mapa que segueix la persona o persones que fan el muntatge. Un bon guió serà aquell amb el qual dues persones desconegudes entre elles podrien fer el mateix muntatge, o dos muntatges molt similars.

En el cas de la ràdio, el guió és l'eina que serveix per planificar el programa i preveure el material sonor necessari per a la producció. És fonamental perquè locutors i tècnics s'entenguin. El control tècnic ha de conèixer a grans trets el contingut del guió prèviament a l'inici de l'emissió. Es tracta que tant el locutor com el tècnic de control sàpiguen què és el que s'ha de fer.

Hi ha, a més, algunes altres consideracions a tenir en compte, com per exemple:

• Un guió ha de ser net i s'ha d'entendre sense excessives dificultats.
• Cal evitar tallar les paraules a final de línia.
• Cal evitar grapar els fulls que el composen, per estalviar sorolls de papers en els enregistraments. Imagineu-vos un locutor de ràdio cercant una pàgina en un plec de folis grapats i la fressa que es pot generar dins del locutori.

Segons la informació que conté, la possibilitat de modificar-lo i la forma de presentar-lo, un guió pot ser de diferents tipus:

• Segons la informació que conté:
  • Guions literaris. Són aquells en què el text és el més important. Descriuen els procediments de forma literària. Són molt intel·ligibles per tothom, però poc pràctics en les especificacions tècniques. Habitualment són el primer estadi de la creació d'un guió mixt, molt més útil per a la producció.
  • Guions tècnics. Són aquells en què les indicacions tècniques són prioritàries. Probablement només els entendrà un tècnic.
  • Guions tecnicoliteraris o mixts. Els mixts incorporen la informació textual i tècnica.
• Segons la possibilitat de realitzar o no modificacions:
  • Guions oberts. Els guions oberts són modificables. Admeten canvis i millores per part de les persones que intervenen en el procés, en totes o algunes de les seves fases. En el cas de la ràdio, per exemple, un guió obert en la fase d'emissió per antena pot aportar una certa espontaneïat, però també el perill d'acabar comunicant missatges erronis o colaterals en lloc del principal. Un guió obert en la fase de muntatge dóna la possibilitat al muntador de millorar el missatge afegint o canviant efectes, per exemple.
  • Guions tancats. Els tancats no toleren cap modificació.
• Segons la forma de presentació:
  • Guions americans. Es presenten en una sola columna, separant les indicacions del tècnic i les dels locutors mitjançant paràgrafs sagnats. Les anotacions tècniques se subratllen, els noms dels locutors s'escriuen amb majúscules i s'acostuma a deixar un marge a l'esquerra per afegir el que calgui.
  • Guions europeus. Es presenten en dues o més columnes. La de l'esquerra es fa servir per les indicacions tècniques i la de la dreta pel text íntegre dels locutors.
• Aquestes tres categories (literari/tècnic; obert/tancat; americà/europeu) es poden combinar entre elles.

Vegeu exemples de guions elaborats segons aquests criteris. [exemple]

Els guionistes solen expressar de manera abreujada alguns elements del llenguatge sonor o radiofònic:

El guió determina, a part de les característiques de la producció, l'ordre final d'aparició dels sons que composen el muntatge final. Però no té perquè coincidir amb l'ordre d'enregistrament dels sons.

Imagineu una producció sonora en la qual un presentador fa referència a uns esdeveniments ocorreguts a la vostra ciutat; algú de l'equip entrevista una persona relacionada directament amb els fets, i finalment tanca la producció el mateix presentador.

Si enregistréssiu els sons amb l'ordre que marca el guió, hauríeu d'enregistrar en dues ocasions separades en el temps una mateixa persona, el presentador; potser s'hauria de desplaçar expressament per fer l'enregistrament dues vegades. Per evitar aquestes incongruències s'elabora el pla d'enregistrament.

El pla d'enregistrament proposarà fer les dues intervencions del presentador una darrere l'altra; quan es faci el muntatge ja se situarà cada so al lloc que determina el guió.

El pla d'enregistrament té com a objectiu l'economia d'esforços de l'equip que enregistra, de les persones entrevistades i la congruència amb la resta d'elements de l'entorn on es fan els enregistraments. En el cas de l'escola, el pla d'enregistrament ha de tenir en compte els horaris dels alumnes enregistrats o enregistradors, el de disponibilitat dels aparells d'enregistrament, les entrades i sortides d'alumnes per qüestions de sorolls...

Si feu el guió en un document electrònic, per fer el pla d'enregistrament només us caldrà afegir-hi el lloc i l'hora i ordenar els sons del guió en l'ordre que s'hagin d'enregistrar. Opcionalment, en el pla d'enregistrament podeu incloure-hi les ressenyes del lloc on es troben els sons enllaunats que utilitzareu.

És molt important acostumar els vostres alumnes a fer un guió de les seves produccions audiovisuals: sonores, d'imatges, de vídeo... La planificació de tasques, sobretot en el treball en grup, garanteix la participació de tothom, economitza esforços i minimitza el risc d'haver de fer determinades feines dues o més vegades.

En cas que el muntatge sigui complex i hi escaigui caldrà complementar el guió amb un pla d'enregistrament.