L'any 1973 John Berger va realitzar una sèrie de programes per la BBC. La sèrie es titulava Ways of Seeing (Maneres de mirar). Un cop acabats els programes, ell i els seus col·laboradors (Sven Blomberg, Chris Fox, Michael Dibb i Richard Hollis) van redactar un seguit d'assaigs amb el mateix títol i que es van publicar el mateix 1973. D'aleshores ençà el llibre ha estat traduït a molts idiomes i la seva influència es demostra en la gran quanitat de facultats realacionades amb història de l'art que el fan servir com a llibre de lectura obligada.

El llibre conté set assaigs. Quatre dels quals combinen text i imatges. Els altres tres només consten d'imatges. Aquest és un dels trets curiosos del llibre, però no l'únic. El que el fa més interessant és l'òptica que fa servir per a interpretar les obres d'art, especialment de la pintura occidental. La seva visió és tan polèmica que, trenta-cinc anys després, les seves propostes encara són un debat actual, no han perdut la seva vigència.

Tal com diu Eulàlia Bosch en el pròleg de l'edició castellana: "Ways of Seeing segueix desencadenant encara avui una indagació contínua sobre la trobada, casual o desitjada, d'algú amb una obra d'art."

Els assaigs d'en John Berger compresos a Modos de ver se centren bàsicament en les obres d'art de la cultura europea. Pensem que aquesta pot ser una bona excusa per treballar aquest material gràfic en els centres.

Les obres d'art a les quals anirem fent referència es troben repartides entre els principals museus del món els quals rivalitzen els uns amb els altres sobre la quantitat i valor de les obres que tenen dipositades.

¿Quins són els museus d'art més importants? ¿On són situats aquests museus? ¿Com han aconseguit el seu fons artístic?

¿Quins museus hi ha a prop d'on som? ¿Què poden oferir d'interès?

No són pas qüestions intrascendents. Tot i això, els que més ens importa ara és la gran facilitat que ens donen els mitjans per aconseguir còpies i reproduccions d'aquestes obres.