L'art, en general, sempre ha estat un servidor de la classe dominant.

El procés ja esmentat de millora de la tècnica de la pintura a l'oli n'és una bona demostració, segons constata Berger.

Quan l’artista n’ha prescindit és quan ha esdevingut excepcional però no necessàriament valorat, sinó més aviat al contrari: és quan ha tingut problemes, si més no per viure de la pintura. La història de la pintura n'és plena d'exemples. Moltes de les obres d'art més especialment valorades van ser fetes a contracorrent dels temps.

L'exaltació al poder és observable en pràcticament tots els gèneres pictòrics.

Ens sembla una bona oportunitat per repassar-ne alguns, els més significatius per la quantitat de quadres generats.

Els temes més habituals presents a la pintura se solen classificar en gèneres. Provem de dir-ne alguns.

Potser ens pot ajudar un grup d'imatges. Alerta: aquestes imatges s'ajusten a una classificació academicista dels gèneres. ¿Quins gèneres tenim clars?

Ara podem comprovar-ho segons la següent classificació.

Valorem els resultats de cada assistent o de cada grup. ¿Ho teníem clar? ¿N'érem conscients? ¿Quina validesa poden tenir avui en dia aquests gèneres?

Podria semblar un simple exercici pictòric, de composició i de naturalisme.

Segons Berger, en la major part dels casos són simple manifestació d'opulència. Més que naturalista, és simplement "materialista". I hi ha un cert contingut d'agresivitat (de vegades subtil, d'altres evident).

Provem de mirar aquest quadre seguint aquests criteris.