Enrera
 
L'art visual des d'una òptica inconformista
  Pràctica
1
2
3
4
5
   
 
 
   
L'obra d'art i el seu context
   
Informació

Berger ens diu que saber coses d’una obra d’art -dades sobre el seu autor o autora, sobre quines condicions i circumstàncies es va fer, i especialment amb quina intenció, fins i tot les reaccions que ha provocat- ens canvia la manera de llegir-la, d’interpretar-la.

Se’ns planteja el dubte: saber més coses d’una obra d’art ¿ens ajuda a entendre-la o més aviat ens posa obstacles per gaudir-ne estèticament?

Dit d’una altra manera: com més informació en tenim, ¿més a fons podem valorar-la? ¿Quins són els elements més significatius que donen valor a una obra d’art?

Per seguir el fil d’aquest raonament us proposem els següents experiments:

   
  Experiment 1: l'obra d'art com a referent
   
Observem una sèrie d’obres d’art de diferent procedència sense cap comentari. Comentem quins quadres hem reconegut. Expliquem què en sabem. Diem un quadre que ens hagi cridat l’atenció. El triem, el comentem entre tots i expliquem si el podríem fer servir i per a què, on el posaríem i com.
   
  Experiment 2: obres d'art que contradiuen
   
Pràctica

A la portada del llibre apareix el quadre La clau dels somnis d’en René Magritte.

Observem el quadre. Fem conjectures sobre el seu significat. ¿És simplement un joc? Fem una proposta pròpia amb la mateixa idea.

René Magritte té una extensa obra en què aparentment juga amb l'absurd. Donem-hi un cop d'ull.

Trobarem obres i informació a la pàgina web de la fundació Magritte.

   
  Experiment 3: obres d'art i emocions
   

Pràctica

Proposem de realitzar aquest experiment tot indicant que es tracta d'una activitat sobre pintures i emocions.

S'informa els assistents que la meitat dels presents veuran un quadre amb una informació sobre el mateix, i l'altra meitat un altre quadre amb una altra informació. Són dues diapositives consecutives de la mateixa presentació. Després de llegir el text, se'ls demana que mirin el quadre amb atenció i intentin associar-lo amb un dels grups d'emocions que se'ls proposa. Mentre un grup mira la projecció de la seva imatge es demana a l'altre grup que no miri, i viceversa.

Els assistents disposen d'un full on anotar les emocions que creuen que desprén la imatge que acaben de veure.

Tot seguit, cada assistent llegeix la seva tria. Es mira si hi ha diferències òbvies entre els que han vist una imatge i els que han vist l'altra. A continuació es veu la imatge que ha vist cada grup. Han vist exactament la mateixa imatge. El que hi havia de diferent era la informació que l'acompanyava.

Decidir quina frase seria més certa:

–Per una banda, tota informació és cabdal per valorar una obra d’art.

–Per altra banda, qualsevol informació no deixa de ser un obstacle i una manipulació a l’hora de valorar una obra d’art.

   
  Experiment 4: la pintura més famosa del món
   
Pràctica

¿Què en sabem del que se suposa que és la pintura més famosa del món?

Podem utilitzar una presentació multimèdia ja preparada perquè els alumnes vagin fent conjectures diverses sobre l'obra en qüestió, el seu estil, el seu autor o autora, el model o la model, el lloc on es pot veure actualment i alguns dels misteris que l'envolten.

En canvi també es pot fer servir el guió que demana diverses informacions concretes sobre la pintura que han d'anar trobant personalment els alumnes, individualment o en petit grup, fent recerca a través de la xarxa.

El guió de recerca es pot aplicar a altres pintures sobre les quals ens pugui convenir de demanar els alumnes que investiguin. En tot cas la proposta insisteix en el fet d'adequar cada recerca als elements que tenim la seguretat que els alumnes trobaran en les pàgines a les quals els adrecem. La deducció de la informació s'ha de fer tenint en compte el nivell dels alumnes i la informació que sabem que trobaran.

   
 
Amunt
 
de les comarques gironines. Curs 2007-2008