|
|
||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||
| Pràctica |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||
Una tècnica especialment aconseguida: la pintura a l'oli
|
|
 |
Berger dóna molta importància a aquesta tècnica desenvolupada, sobretot, durant el Renaixement i en els segles posteriors. Tot i que és una tècnica encara utilitzada, Berger diferencia l'ús que se'n fa des de llavors fins a finals del segle XIX, amb l'aparició de les avantguardes. Entre el 1500 i el 1900 ell s'hi refereix com "la tradició europea". La difusió de la pintura a l'oli no és un fet casual, hi ha un canvi social que fa necessari aquest procés: l'aparició de la burgesia i el corrent cultural que situa l'ésser humà com a centre de l'univers. Fins llavors l'art havia estat col·locat, físicament, en indrets més o menys fixos: des de les pintures rupestres fetes a les parets d'una cova, a les pintures romàniques, fetes al fresc, seguint tècniques ja emprades per les cultures clàssiques. La pintura a l'oli, però, es torna "transportable". Només pot estar en un lloc, certament; qui la vulgui veure hi ha d'anar, però tot i que única, pot passar d'una cambra a una altra, d'una casa a una altra, d'una propietat a una altra. Fins i tot es pot pintar sense saber exactament on anirà a parar, fet difícilment imaginable abans. |
| Experiment 5: la tangibilitat | |
El naturalisme amb què es podien representar els materials és una de les grans fites de la pintura a l'oli i era, alhora, una de les grans demandes dels estaments socials més poderosos. Mirem la reproducció del quadre Els Ambaixadors (1533) de Hans Holbein. Segons Berger, a més d'un quadre d'una gran precisió tècnica, farcit de símbols, és un quadre tàctil, un quadre per provocar enveja. Fem el llistat de “tactes” i materials que apareixen en el quadre. Pensem quanta gent podia tenir coneixement directe d’aquells tactes, en el segle XVI. Intentem definir l'actitud i el posat dels models. Si l’obra era per provocar enveja, ¿de qui? ¿dels pobres que no sabien reconèixer molts dels elements de l’obra, o dels rics que visitessin la mansió on devia trobar-se el quadre?
|
|
 |
Si volem una informació més exhaustiva sobre la pintura la trobarem a http://es.wikipedia.org/wiki/Los_Embajadores |
| Experiment 6: l'exaltació del poder | |
En molts retrats de personatges importants --o que ells mateixos se'n consideraven, i que tenien prou diners com per encarregar-se un quadre-- els models s’exposen, s’exhibeixen, però proven de mostrar una cara inexpressiva, potser per mantenir les distàncies amb l’espectador; no volen congeniar amb ningú que els pugui veure (ells estan per sobre). Segurament trobaríem molts retrats d'entre els segles XVI i XIX (ambdós inclosos) que respondrien a aquestes característiques. Proposem de triar-ne un i fer una mica de lectura detallada de l'actitud i del posat del model, i de tot allò que l'envolta.
|
|
¿Com definiríem l'actitud del model? ¿Què podem dir de la seva mirada i de la seva expressió? ¿Què expressen el seu vestuari, el mobiliari? ¿Quin paisatge o rerafons hi ha i què ens indica? ¿Què ens vol dir el model d'ell mateix? |
|
| Experiment 7: art transportable | |
|
Proposem de visualitzar uns quants exemples d'espais on s'acumulaven obres d'art. ¿D'on podien haver sortit tantes imatges? Triem-ne un dels quadres i observem-lo amb detall: el lloc, els quadres representats, quina és la situació (compra-venda, exhibició...), en quines peces recau especialment l'atenció, quins personatges hi ha i quin és el seu possible interès per les obres d'art. Si no us decidiu a triar-ne un us proposem aquest. Es titula La Tribuna dels Uffizzi i el va pintar Johan Zoffany entre els anys 1772 i 1778. Té la particularitat que no només hi ha pintura representada, i que s'hi troba una extensa galeria de personatges al voltant de les obres d'art.
|
 |
|
|
|
  de les comarques gironines. Curs 2007-2008 |
|
