Enrera
 
L'art visual des d'una òptica inconformista
  Pràctica
1
2
3
4
5
   

 

El nu, ¿masclisme i hipocresia?
   
Informació

El nu ocupa una bona part del llibre d'en Berger. I la conclusió a què arriba és més o menys aquesta: el nu en l'art occidental és un gènere masclista i hipòcrita.

Per a arribar a aquesta conclusió fa una anàlisi exhaustiva -i creiem que lúcida- d'un gran nombre de quadres de diferents èpoques.

Diferencia el nudisme, com a actitud alliberadora i personal, del nu, exhibició per ser observada.

El nu més habitual és el femení, però també observa que el nu masculí ha estat sovint considerat com una mostra d'art homosexual. Aquest fet és molt significatiu pel que fa als veritables propòsits del nu i dels seus consumidors-clients-propietaris.

Sant Sebastià. GUIDO RENI. Pinacoteca de Bolònia

   
  Experiment 11: Homes i dones
   
 

Podríem considerar que els dos quadres que vénen a continuació són força tòpics del tractament pictòric destinat a homes i dones. Que siguin tòpics no vol dir universals i únics. En tot cas són infinitament més habituals que el tractament invers a cadascun dels dos sexes.

¿Quins són els elements que fan diferent el tractament? ¿Aquestes diferències són importants? ¿Són pròpies d'aquella època? ¿En què han evolucionat? ¿Hi ha exemples actuals d'una diferenciació semblant?

   
  Experiment 12: descripcions de retrats (amb trampa)
   
Pràctica

Proposem de llegir un text en què es descriu un retrat famós. Cal provar si podem reconèixer el quadre sense veure'l, només amb la descripció. Així i tot advertim que en el text hi ha "una trampa". Com a mostra oferim quatre textos.

Un cop llegits els textos i havent fet el debat que s'hi proposa, hem d'intentar adjudicar cada text a un quadre en concret. Haurien de correspondre a aquests quatre.

Amb aquesta trampa, que tampoc no hauria de ser tan definitiva, veuran que ja no reconeixen els quadres -tot i ser famosos- i que part de la intenció del quadre es tergiversa, perquè l’actitud és absolutament sexista.

   
  Experiment 13: evolució del nu
   
Pràctica

Proposem de veure un seguit de quadres sobre nus femenins. Un cop enllestida la presentació, demanem una opinió lliure sobre el que s'ha vist.

Demanem si es podria trobar un fil conductor a la sèrie d'imatges, una evolució en la presentació, un ordre entre els temes. Provem de posar un títol significatiu a cada sèrie d'imatges. També provem de decidir quin és el paper de la dona en el quadre, i el motiu -o la justificació- d'aparèixer nua. Es pot fer omplint una fitxa ja preparada.

Proposem també de triar un dels quadres de la sèrie per cada assistent i que defensi els motius pels quals la model ha d'estar nua i que defensi també els motius del pintor per pintar-la així.

 

   
 
Experiment 14: ¿qui mira a qui?
   
 
  Bacus, Ceres i Cupid. VON AACHEN. Kunsthistorisches Museum, Viena.
 

La model té força elements davant seu per prestar-hi atenció. Però no mira al davant. ¿Pura casualitat? És possible, però moltes models pintades nues fan com la d'aquest quadre. ¿Què o qui miren?

Provem de descriure una persona observant el quadre, pensem què sent, en què es fixa, per què se'l mira... ¿Pot tenir sentit per a aquesta persona la cara i l'expressió de la model?

Segons Berger, en els nus femenins, el pintor pinta la model nua simplement pel plaer d'observar-la d'aquesta manera. La model no mira el pintor; en realitat mira l'espectador (que sens dubte és un home) tot mostrant-li una actitud dòcil, insinuadora, passiva. L'espectador es posa en el lloc de l'amant. En el quadre hi ha tot d'elements que són símbols sexuals.

Però, alerta. L'espectador-propietari té una coartada molt bona. Sap que és una representació de la mitologia, perquè l'espectador coneix la mitologia clàssica. És un espectador culte. No us penséssiu pas que simplement està mirant el cos nu de la model, això ho faria el populatxo. Ell sap perfectament fins a quin punt n'eren de pecadores i lascives les dones que apareixen en la mitologia. I no és pas culpa seva. És culpa de les dones.

Segons Berger el burgès que ha instal·lat un quadre d'aquesta mena a casa seva ho fa més per lascívia que no per gaudi estètic. Necessita la coartada per justificar que no fa pas res mal fet.

Segons Berger no és un mecanisme tan diferent del que fan servir molts homes quan compren "revistes per a homes".

 
Amunt
 
de les comarques gironines. Curs 2007-2008